Jacques Thibaud

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJacques Thibaud
Jacques Thibaud 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barceloneta de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
École Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióViolinista i intèrpret Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMartin-Pierre Marsick Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficFonotipia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1636943 Musicbrainz: 88c06e6f-283d-4efe-b587-5143396d0f63 Discogs: 2079492 IMSLP: Category:Thibaud,_Jacques Allmusic: mn0002175917 Modifica els identificadors a Wikidata

Jacques Thibaud (Bordeus, França, 27 de setembre de 1880 - Mont-Cemet, Barcelonette, Alps de l'Alta Provença, 1 de setembre de 1953) fou un violinista francès.

Es presentà en públic amb només vuit anys. Realitzà els seus primers estudis amb el seu pare, i posteriorment fou alumne del Conservatori de París, on rebé lliçons d'Armand Marsick. Al conservatori, rebé el primer premi de violí el 1896. Com a primer treball, toca en el Café Rouge i allí el descobrí el director Eduard Colonne, que l'incorporà a la seva orquestra.

Actuà com a solista en els concerts del Châtelet (1898), després dels quals assolí grans èxits per tot Europa i Amèrica. Formà un quartet amb dos dels seus germans i amb el violinista Hakon Schmedes i més tard s'integrà en el que formaren el violoncel·lista Pau Casals, el pianista francès Alfred Cortot i ell mateix. El 1922 va estrenar, junt amb Alfred Cortot, la Première Sonate pour violon et piano de Germaine Tailleferre[1]

Va donar classes en l'Escola Normal de Música, on tingué entre altres alumnes a Luis Antón y Sáenz de la Maleta i l'empordanès Lluís Pichot Gironès[2] i formà amb Marguerite Long (1874-1966) una escola privada de música i fundà el concurs que porta el seu nom. El 1926 acompanyà al també violinista hongarès Tivadar Nachéz, en el seu concert de comiat.[3] També va donar cursos de perfeccionament en l'Accademia Chigiana de Siena entre els anys 1951 i 1952.

Publicà Parla el meu violí (1946) i Souvenirs (1953).[4] Va trobar la mort en un accident aeri en els Alps francesos, quan es dirigia a Indoxina.

Discografia seleccionada[modifica]

  • Ludwig van Beethoven: Trio per a piano i violí n. 6 op. 97, amb Alfred Cortot (piano) i Pau Casals (violoncel)
  • Johannes Brahms: Concert per a violí i violoncel op. 102, amb Pau Casals (violoncel)i l'Orquestra Pau Casals, dirigida per Alfred Cortot.
  • César Franck: Sonata per a violí i piano, Alfred Cortot (piano)
  • César Franck: Trio per a piano, i violoncel, Alfred Cortot (piano), Pau Casals (violoncel)
  • Franz Schubert: Trio per a piano, violí i violoncel D 898, Alfred Cortot (piano), Pau Casals (violoncel)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Thibaud
  1. Norlander, Mar. «Germaine Tailleferre, composición» (en castellà), 2012. [Consulta: Març 2020].
  2. http://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/publicacio/exemplarDigital/diccionari-biografic-de-l-alt-emporda.pdf
  3. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 909. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum. III, pàg. 909. (ISBN 84-7291-226-4)