Jade xinès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Jade nefrita blanca "greix de xai", Museu Cultural Hotan

Jade xinès és tot aquell jade extret o tallat a la Xina a partir del neolític. És la pedra dura utilitzada a la Xina per antonomàsia per tallar escultures. Si bé a Europa es coneix especialment la jadeïta de color verd brillant, al llarg de la història de la Xina, el jade s'ha presentat en gran varietat de colors i la nefrita blanca "greix de xai" ha estat el tipus de jade més valorat. Les pedreres d'Henan i al llarg del riu Iang-Tsé han estat explotades des d'èpoques prehistòriques i es troben quasi exhaurides; a la primeria del s. XXI gran part del jade és extret de la província de Xinjiang, al nord-oest.

El jade era valorat per la seua duresa, resistència, qualitats musicals, i bellesa. Especialment les seues característiques subtils i colors translúcids feren que s'associara amb els conceptes sobre l'ànima i la immortalitat. L'ús antic més prominent n'és la talla dels Sis jades rituals, que es remunta al tercer mil·lenni ae en la cultura Liangzhu: el bi, el cong, el huang, el hu, el gui, i el zhang. Si bé aquestes peces són tan antigues que se'n desconeix el significat original, quan es compon els Ritus de Zhou, es considerava que aquests representaven el cel, la terra i les quatre direccions. Durant la dinastia Han, la família reial i la reialesa eren enterrats recoberts per complet amb un vestit mortuori de jade cosit amb fils d'or, amb el convenciment que hi preservarien el cos i les ànimes adossades. També es creia que el jade combatia la fatiga. Durant la dinastia progressà molt l'ús artístic del jade.[1][2][3][4][5]

Aquests usos donaren lloc després del període dels tres regnes a les pràctiques budistes i nous desenvolupaments del taoisme, com ara l'alquímia. El jade, però, continuà formant part de la medicina tradicional xinesa i sent una important matèria primera artística. Si ben el seu ús mai tingué gran difusió al Japó, el jade fou important en el desenvolupament de l'art de Corea i del sud d'Àsia.

Galeria de peces xineses de jade[modifica]

Referències[modifica]

  1. Fiero, Gloria K. The Humanistic Tradition 6th Ed, Vol. I. McGraw-Hill, 2010.
  2. Pope-Henessey, Chapter II.
  3. Howard, 19-22
  4. Pope-Henessey, Chap. IV.
  5. Watson, 77.

Bibliografia[modifica]