Jaime Chicharro Sánchez-Guió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaime Chicharro Sánchez-Guió
Jaime Chicharro.JPG
Biografia
Naixement 1889
Torralba de Calatrava, província de Ciudad Real
Mort 1934
Guadarrama
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de juny de 1919 – 6 d'abril de 1923
Circumscripció Nules
Activitat
Ocupació Polític, advocat i empresari
Partit Partit Conservador
Família
Cònjuge Dolores Lamamié de Clairac Romero y Bermúdez de Castro
Parents José María Lamamié de Clairac (cunyat)
Modifica les dades a Wikidata
Monument a Jaime Chicharro al jardí del Pla de Borriana

Jaime Chicharro Sánchez-Guió (Torralba de Calatrava, província de Ciudad Real, 1889 - Guadarrama província de Madrid, 1934) fou un advocat i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Fill de l'antic general carlí d'origen navarrès José Chicharro y Martín del Moral, actiu durant la Tercera Guerra Carlina.[1] Estudià amb els jesuïtes de Chamartín de la Rosa i es llicencià en dret a la Universitat de Deusto i en filosofia a la Universitat de Madrid, on va rebre la influència de Juan Vázquez de Mella a través del seu cunyat, José María Lamamié de Clairac. El 1914 marxa a Castelló de la Plana, on fundà sindicats catòlics i funda el Diario de Castellón i La Gaceta de Levante. Militava en el carlisme però l'any 1919 s'adherí a l'escissió de Mella. Fou diputat pel districte de Nules a les eleccions generals espanyoles de 1919 com a catòlic monàrquic i a les de 1920 pel Partit Conservador (sector ciervista).[2]

Aprofità el seu càrrec per aconseguir la llicència de construcció del port de Borriana. Durant la Segona república es va traslladar a Madrid, on el 1933 fou escollit regidor pel districte de Chamberí.[3]

Durant la Segona República tornà a militar a la Comunió Tradicionalista. La seva família es va veure marcada per la guerra civil espanyola. La seva filla María Dolores (1918-1937), va ser violada i assassinada l'abril de 1937 a Madrid a la Casa de Campo per membres de l'anomenada Escuadrilla del Amanecer, que era dirigida per Valero Serrano Tagüeña i Eloy de la Figuera.[4] Tres fills més, Antonio, Luis i Juan, s'allistaren a la Divisió Blava, i els dos primers van caure en combat.[5] Carlos va combatre en els requetés i va morir l'abril de 1939 de resultes de les tortures que li havia infligit el SIM. El seu tretzè fill, Alfonso Carlos, fou Hércules Cortez, campió d'Espanya de lluita lliure professional en 1958.[6]

Ja el 2 de setembre de 1961 les seues restes mortals van ser traslladades a un bell panteó en el cementeri de Borriana, que va promoure una comissió promonument a Chicharro, la qual també va encarregar a l'artista Octavio Vicent les escultures que encara avui presideixen el jardí del Plà a Borriana.

Referències[modifica]

  1. Nota biográfica sobre Jaime Chicharro y Sánchez-Guio (1889-1934)
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.155. ISBN 9788495484802. 
  4. Preston, p.377.
  5. CHICHARRO LAMAMIÉ DE CLAIRAC, Antonio. Caído a memoriablau.foros
  6. Hércules Cortez al Club de Boxeo Paulino Uzcudun

Bibliografia[modifica]