Jaime Morey

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJaime Morey
Jaime 1982 Madrid Actuación Florida Park - 28.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Jaime García Morey
16 de juny de 1942
Alacant
Mort 7 de juliol de 2015(2015-07-07) (als 73 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanya Espanya
Es coneix per Representà Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1972
Activitat professional
Ocupació Cantant solista
Període en actiu 1967-1987
Instrument veu
Discogràfica Philips
Participà en
Data Activitat
Eurovision Song Contest 1972
Dades familiars
Cònjuge María Molleja
Fills Sandra Morey

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0604388
Modifica dades a Wikidata

Jaime García Morey, més conegut com a Jaime Morey (Alacant, 16 de juny de 1942-Madrid, 7 de juliol de 2015),[1] va ser un cantant espanyol.

Biografia[modifica]

Va estudiar cant i en la dècada de 1950 va participar en diversos concursos radiofònics de talents a València i Alacant. Es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer cantant èxits de Charles Aznavour a la discoteca Pasapoga i serà descobert pel compositor i promotor Manuel Alejandro. El seu primer gran èxito fou «Rosita». En 1964 quedà segon en el Festival de Benidorm amb «El barco, el mar y el viento».[2] Repetiria en aquest mateix festival en 1967 amb «Las mañanitas», que va ser premi del públic. Es va consolidar com un dels cantants més populars gràcies a la seva estètica clàssica i la seva veu greu i melòdica. El 1967 va cedir la seva imatge i la seva signatura Yo también voto por la paz en el referèndum per a la Llei Orgànica de l'Estat.[2]

En 1970 participà en el concurs de TVE Pasaporte a Dublín,[3] i en 1972 representaria Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió a Edimburg amb «Amanece», de Ramón Arcusa i Augusto Algueró, quedant en el desè lloc.[4] També participaria en altres festivals musicals d'aquells anys, canvià la discogràfica Phillips per RCA i intentà refer la seva carrera musical interpretant boleros i altres cançons melòdiques.[2]

Amic personal de Manuel Fraga Iribarne, en 1977 va interpretar l'himne d'Alianza Popular. Després va marxar cap a Mèxic, on va participar en algunes telenovel·les i va treure alguns discs. Va tornar en 1983 i va participar en la pel·lícula Juana la loca... de vez en cuando amb Lola Flores[5] i va treure un disc de sarsueles.

Pausa[modifica]

En 1987 va decidir abandonar la música, i no se sabria res d'ell fins a 2001, quan es va veure esquitxat per l'escàndol financer del cas Gescartera. Antonio Camacho, propietari d'aquesta societat de valors, mantenia una relació amb Laura, la seva filla gran, i va nomenar al cantant director general de l'empresa. Morey i la seva filla van ser absolts d'un cas escandalós en el qual va estar també implicat Eduardo Zaplana, que li havia nomenat assessor de presidència de la Generalitat Valenciana.[1]

Defunció[modifica]

Jaime va morir en Madrid, la matinada del 7 de juliol de 2015, als 73 anys, a causa d'un càncer que sofria des de feia anys.

Discografia[modifica]

  • 1963 "Cuántas cosas/Mis deudas/El cha-cha-cha/Yo era"
  • 1964 "La mamma"
  • 1964 "Terminemos de una vez/Qué quieres que te diga/Yo con él/El amor"
  • 1965 "Una marioneta/No te vayas/Cara mía/Sabia"
  • 1965 "Acompáñame/Corazón de trampolín/El diplodocus/Un muchacho formal" (amb Rocío Dúrcal)
  • 1965 "Te debo/Escucha Dios mío/Espera/Yo busco una chica como tú"
  • 1966 "El carnaval se fue/Otoño en mi corazón/La bohemia/Otros temas"
  • 1967 "¡Guapa!/Cuando llegue la tarde/El tiempo"
  • 1970 "Mis manos"
  • 1972 "Amanece/Volverá/La tierra es una bola de colores/Sueño imposible"
  • 1972 "Jaime Morey"
  • "Luna de fuego/55 días en Pekín/Natatcha/Poco tiempo"
  • "Dios mío, como te quiero/Acompáñame/Yo te daría más/Me espera"
Senzills
  • 1967 "Por las mañanitas/Rositas" (Festival de Benidorm)
  • 1968 "Por que me enamoré/Hirió mi corazón"
  • 1969 "Sólo las rosas/El encuentro"
  • 1969 "Negra paloma/Tabhata"
  • 1970 "Partir es morir un poco/El amor entre nosotros"
  • 1970 "Mis manos/El mundo de hoy"
  • 1971 " La barca/Sueño imposible"
  • 1972 "Amanece/Volverá" (Festival d'Eurovisió)
  • 1972 "La dama de las Camelias/Tanto"
  • 1972 "Camp/María"
  • 1972 "Linda Carolyn/Cuando llegue el verano"
  • 1974 "Fue ayer/Es ésta la canción"
  • 1974 "No volveré a querer/El otro"
  • 1975 "El rey/Sombras"
  • 1976 "Fue ayer/Ésta es la canción"
  • 1977 "La verdadera libertad" (Cançó per a Alianza Popular)
  • 1983 "Pensando en ti/Bohemios"
  • 1984 "Tu mirada/Canción del gitano"
  • "El triste/La tierra es una bola de colores"
  • "Mis manos/El mundo de hoy"
  • "Te busqué para amarte/Pasará a la historia"
  • "Silver Bird"
  • "Georgy girl/Voy a buscarte"
CD
  • 1997 Grandes Éxitos (1964-1968)
  • 2006 El último romántico

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Karina
amb "En un mundo nuevo"
EuroEspaña.svg
Espanya en el Festival d'Eurovisió

1972
Succeït per:
Mocedades
amb "Eres tú"