Vés al contingut

Jakob Nielsen (informàtic)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:41, 25 gen 2016 amb l'última edició de Jordi G (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaJakob Nielsen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinformàtic, empresari, desenvolupador web, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSun Microsystems (1994–1998)
Moguer
Universitat Tècnica de Dinamarca
Portada (en) Tradueix
IBM Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGerhard Nielsen Modifica el valor a Wikidata  i Helle Høpfner Nielsen Modifica el valor a Wikidata
GermansRasmus Nielsen Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webnngroup.com Modifica el valor a Wikidata

Jackob Nielsen (Copenhaguen, 1957) és un enginyer d'interfícies que va treballar a IBM, Bellcore i Sun Microsystems entre d’altres. Es considera que és un dels creadors del concepte d'usabilitat. El 1997 va publicar dos breus articles sobre com preparar textos per publicar-se en webs que han marcat des de llavors les pautes de la usabilitat. És una de les persones més respectades a nivell mundial en usabilitat web, era conegut com a "gurú" de la usabilitat.[1]

Teoria

El primer dels dos articles abans citats que va escriure Nielsen és el següent:

« Sigues breu! (escriure a la web) »

Les tres principals directrius per escriure en un web són:

  1. Brevetat. No escriure més del 50% de text del que s’utilitzaria en una publicació impresa.
  2. Escriure’l de tal manera que es pugui veure en una ullada. Descartar els texts llargs.
  3. Utilitzar enllaços per distribuir la informació en diverses pàgines.

Texts curts

La lectura per pantalla és aproximadament un 25% més lenta que la lectura sobre paper. Pels usuaris és molest llegir el text línia a línia a través de la pantalla. El resultat és que gairebé mai acaben per llegir el text sencer. També és sabut la incomoditat de moure l’scroll per desplaçar-se pel text, així que aquesta és una raó més per realitzar texts curts.

Escanejar el text amb els ulls

Perquè és tan dolorós llegir un text per pantalla i perquè fer-ho fomenta la impaciència a l’usuari. Els lectors no acostumen a llegir seqüències senceres de text sinó que analitzen el text en un cop d’ull i seleccionen els seus punts d’interès. És a dir, una paraula o frase clau, i ometen totes aquelles parts del text que no els interessa.

L’acció de llegir en diagonal (Skimming) en lloc de fer una lectura acurada és un fet demostrat i confirmat per nombrosos estudis d’usabilitat i és un dels trets que l’autor de webs ha de tenir en compte per tal d’escriure el text de tal manera que s’adapti a aquesta característica.

  • L’estructura dels articles han de tenir dos o tres nivells de titulars. Anidar els títols també ajuda els usuaris cecs que utilitzin lectors de pantalla.
  • Posar text indicatiu als enllaços per tal que l’usuari sàpiga a on es dirigeix.
  • Utilitzar el ressaltat i la negreta en les paraules clau importants del text per tal de captar l’atenció del lector.

Estructura de l’hipertext

Per tal que el text no quedi sense contingut al fer-lo breu, és bo utilitzar vincles a partir d’hipertexts en els que en accedir es pugui trobar una informació més extensa i detallada del que volem exposar, tal qual es faria en un escrit en paper sense restriccions, però relegant-la a pàgines secundàries. D’aquesta manera, no es penalitza a l’usuari que no està interessat, i que només ha de llegir un breu resum explicatiu del contingut.

D’altra banda, l’hipertext no ha de servir com a divisor del text en qüestió, és a dir, no ha de ser una porta al fet de passar la pàgina, a manera de ‘continua a la pàgina 2’, sinó que ha de dividir la informació d’una manera coherent mostrant a continuació altres aspectes o enfocaments que es volen donar al contingut. Cada pàgina d’hipertext s’ha d’escriure d’acord amb el principi de piràmide inversa i començar amb un breu resum del contingut per tal que els lectors puguin captar l’essència de la pàgina sense la necessitat de llegir-la sencera.

Publicacions

Nielsen publica una columna quinzenal (Alertbox ISSN 1548-5552), sobre temes d'usabilitat actuals.

Referències

  1. Finelli, Fernando. «10 reglas heuristicas de usabilidad de jakob nielsen» (en castellà). [Consulta: 22 desembre 2013].
  • Article escrit el 15 de març de 1997. Copyright © 1997 per Jakob Nielsen. ISSN 1548-5552. Traducció: Enric Vilella

Enllaços externs

  • Web oficial (anglès)
  • Llista d'articles de Jakob Nielsen (anglès)
  • "How Usable is Jakob Nielsen?", article sobre Jakob Nielsen (anglès)
  • Entrevista a Jakob Nielsen (anglès)