Jakub Bart-Ćišinski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jakub Bart-Ćišinski

Jakub Bart-Ćišinski (Kuckau, 1856-1909) fou un escriptor alemany en sòrab. Molt influït pel parnassianisme txec, va obtenir el reconeixement de Jaroslav Vrchlický un dels seus més importants representants. Va ser el primer a introduir elements estilístics literaris secundaris després de l'establiment de la literatura nacional sóraba per Handrij Zejler. Com a capellà catòlic, va estar contínuament en conflicte amb la jerarquia. Com a conseqüència d'innombrables trasllats a parròquies fora de l'àrea de parla sóraba d'Alta Lusàcia, no li va ser possible servir de suport espiritual al seu propi poble.

Va col·laborar a les revistes Lipa Serbska (1876–81) i Łužica (1904–09). Ćišinski (pseudònim que significa més o menys el tranquil / el callat) és conegut principalment pels seus sonets. Va escriure a més balada, drama i un intent de realitzar la primera novel·la sóraba Narodowc a wotrodźenc (Patriota i renegat). Una de les seves obres més conegudes és el poema Mulli serbske wuznaći (La meva fe sóraba o Les meves confessions sórabas) que va escriure sent encara jove. La seva poesia es mou a un nivell molt alt. Una enciclopèdia literària polonesa el nomena entre els 50 millors poetes del món. Com gairebé no existeixen traduccions de les poesias de Bart-Ćišinski, la seva obra és molt poc coneguda a Alemanya i a la resta del món.

Des de 1956 Domowina atorga en honor seu el Premi Ćišinski.

Obres[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Jakub Bart-Ćišinski a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  • Nawozenja (La núvia, 1877), èpica nacional,
  • Priroda a wutroba (Natura i cor, 1889),
  • Kniha sonettow (Llibre de sonets, 1884),
  • Ze ziwienja (De la vida, 1899),
  • Krew a Kraj (Sang i pàtria, 1909),
  • Za cichim (En la quietud, 1906),
  • Serbske wobrazki (Imatges sèrbies, 1908)
  • Serbske zynski (Veus sòrabes, 1897)
  • Wa Hrodziscu (A Gröditz, 1880), drama teatral