Jamaica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Jamaica (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaJamaica
Bandera de Jamaica Escut de Jamaica
Bandera de Jamaica Escut de Jamaica
Jamaica flag 300.png

Himne Jamaica, Land We Love
God Save the Queen

Lema Out of Many One People
("Un poble a partir de molts", en anglès)
Localització
Jamaica on the globe (Caribbean special) (Americas centered).svg
18° 10′ 57″ N, 77° 19′ 18″ O / 18.1823878°N,77.3217773°O / 18.1823878; -77.3217773
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Kingston
Conté
Població
Total 2.950.210 (2015)
• Densitat 268,4 hab/km²
Llengua anglès
Geografia
Superfície 10.991,90954 km²
• Aigua 1,5%
Punt més alt Blue Mountain Peak  (2.256 m)
Punt més baix Mar Carib
Història
Independència  
Fundació del Regne Unit el 6 d'agost de 1962
Organització i govern
Forma de govern Monarquia constitucional, Parlament
Legislatiu Parliament of Jamaica
• Cap d'Estat Elisabet II del Regne Unit
• Primer Ministre Andrew Holness
Membre de
Economia
PIB 13.891.359.467 $ (2014)
PIB per càpita 5.232,02 $ (2015)
Reserves totals 2.473.011.829 $ (2014)
IDH 0,648 (1980)
Moneda Dòlar jamaicà (JMD) (2014)
Indicatius
Fus horari UTC−05:00
Domini d'Internet jm
Prefix telefònic 876
Emergències 110, 112, 911 i 119
ISO 3166-1 JM
Altres dades

Modifica dades a Wikidata

Jamaica és un estat insular de les Grans Antilles, de 240 km de llargada i un màxim de 80 km d'amplada. L'illa de Jamaica està situada al mar del Carib, a 150 km de Cuba i a 180 km de l'illa de la Hispaniola. És el tercer país de parla anglesa més poblat d'Amèrica, després dels Estats Units i el Canadà.

El nom de Jamaica prové d'una conjunció del terme que utilitzaven els nadius, Xaymaca o illa de les fonts. Més tard, sota domini espanyol, s'anomenà Santiago, i després passà a ser colònia de l'imperi Britànic amb el nom de British West Indies Crown colony of Jamaica.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Jamaica

Jamaica va ser descoberta per Cristòfor Colom el 1494, i va ser posteriorment ocupada per Diego Colom (fill del descobridor), el 1509.

El 1655 va ser envaïda per Anglaterra, que va introduir-hi el cultiu de la canya de sucre, i el 7 de juny de 1692 un terratrèmol va destruir la ciutat de Port Royal.[1] L'abolició de l'esclavitud, el 1833, va provocar grans problemes en el sistema de plantacions. La plantació de plàtans va ser introduïda el 1870, fet que va marcar la instal·lació de grans empreses estrangeres dedicades a l'explotació de la fruita com la United Fruit Company.

Entre el 1958 i el 1962 va formar part de la Federació de les Índies Occidentals. El 1962 va aconseguir independitzar-se del Regne Unit, dins de la Commonwealth.

Un creixement econòmic important, aproximadament d'un 7% anual, va marcar els primers deu anys d'independència amb governs conservadors liderats pels primers ministres Alexander Bustamante, Donald Sangster i Hugh Shearer. Aquest creixement econòmic estava molt lligat a les inversions en la bauxita, el turisme, les manufactures i, en menor mesura, l'agricultura. El 1972 un canvi de govern, unit a la conjuntura econòmica mundial, va provocar que l'economia decaigués d'una manera acusada, de manera que el PIB de 1982 va caure fins a nivells de 1972. En les successives legislatures de Michael Manley va créixer el deute extern, la qual cosa propicià mesures d'austeritat recomanades pel Fons Monetari Internacional.

Grups ètnics i etnicitats[modifica | modifica el codi]

La majoria dels jamaicans són afrodescendents. Cal destacar-hi els col·lectius dels igbos a Jamaica i els coromantins (d'origen àkan).

Política[modifica | modifica el codi]

Article principal: Partits polítics a Jamaica

La Constitució jamaicana, promulgada el 1962, va establir un sistema de govern parlamentari, segons el model de la Gran Bretanya. El primer ministre és el cap de l'executiu. El monarca britànic és el cap de l'Estat i està representat per un governador general, el qual és nomenat segons el consell del primer ministre.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa de Jamaica (en anglès)

Jamaica està dividida en tres comtats i catorze parròquies:

Parròquies de Jamaica
Parròquia Superfície
km²
Població
2001
Capital
Comtat de Cornwall
1 Parròquia de Hanover 450,4 67.037 Lucea
2 Parròquia de Saint Elizabeth 1.212,4 146.404 Black River
3 Parròquia de Saint James 594,9 175.127 Montego Bay
4 Parròquia de Trelawny 874,6 73.066 Falmouth
5 Parròquia de Westmoreland 807,0 138.947 Savanna-la-Mar
Comtat de Middlesex
6 Parròquia de Clarendon 1.196,3 237.024 May Pen
7 Parròquia de Manchester 830,1 185.801 Mandeville
8 Parròquia de Saint Ann 1.212,6 166.762 Saint Ann's Bay
9 Parròquia de Saint Catherine 1.192,4 482.308 Spanish Town
10 Parròquia de Saint Mary 610,5 111.466 Port Maria
Comtat de Surrey
11 Parròquia de Kingston 21,8 96.052 Kingston
12 Parròquia de Portland 814,0 80.205 Port Antonio
13 Parròquia de Saint Andrew 430,7 555.828 Half Way Tree
14 Parròquia de Saint Thomas 742,8 91.604 Morant Bay

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Jamaica

Jamaica és un important centre turístic regional, el pes econòmic del qual va créixer en els anys 90 amb l'ajuda de substancioses inversions estrangeres. La seva economia se centra a més d'en el turisme, a la producció de sucre i en l'extracció de bauxita, indústria que ja no s'alimenta exclusivament de capital estranger, ja que en 1974 el país va comprar accions a les principals extractores.

L'activitat agrària es dedica al cultiu de productes per a l'exportació, com ara el cafè, el tabac, la banana i la canya de sucre, i també per al consum autòcton. A més, Jamaica és un productor tradicional de pebre. Entre les activitats industrials predominen la transformació de productes agraris, la fabricació de ciment, de fertilitzants, de derivats del petroli i la indústria tèxtil. No obstant això, tota aquesta riquesa no reverteix igualitàriament sobre la població, ja que Jamaica està històricament dominada per una oligarquia de famílies poderoses.

Jamaicans notables[modifica | modifica el codi]

Emigrants jamaicans[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pawson, Michael; Buisseret, David. Port Royal, Jamaica (en anglès). University of the West Indies Press, 2000, p.165. ISBN 9766400989. 
  2. «Patrick Robinson - Biography». Patrick Robinson. [Consulta: 18 desembre 2014].