James Challis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJames Challis
James Challis.jpg
Biografia
Naixement 12 desembre 1803
Braintree (Anglaterra)
Mort 3 desembre 1882 (78 anys)
Cambridge (Anglaterra)
Nacionalitat Anglesa
Religió Anglicanisme
Formació Trinity College (1821–1825)
Mill Hill School
Es coneix per Planeta Neptú
Activitat
Camp de treball Astronomia i física
Ocupació astronomia
Organització Observatori de Cambridge
Premis
Modifica les dades a Wikidata

James Challis FRS (12 de desembre de 1803 – 3 de desembre de 1882) va ser un astrònom, físic i clergue anglès. Professor Plumian i director de l'Observatori de Cambridge, investigà molts fenòmens de la física. Se'l recorda per la seva oportunitat perduda d'haver estat el descobridor del planeta Neptú l'any 1846.

Biografia[modifica]

Challis nasqué a Braintree, Essex es graduà al Trinity College, Cambridge el 1825 com Senior Wrangler i primer Smith's prizeman.[1]

Professor Plumian[modifica]

El 1836, va esdevenir director de l'Observatori de Cambridge i Plumian Professor of Astronomy and Experimental Philosophy, i com a examinador del premi Smith (Smith's prize), va lloar els treballs primerencs de G. G. Stokes, Arthur Cayley, John Couch Adams, William Thomson (Lord Kelvin), Peter Guthrie Tait i de James Clerk Maxwell. Durant una dècada, es va mostrar en desacord amb les conclusions de la recerca de Stokes.[2]

Challis va ser àrbitre de Thomson i de Stokes en les seves respectives aplicacions per a les càtedres a la Universitat de Glasgow, i per Maxwell a Aberdeen. Per a l'Adams Prize, ell i Thomson el tema dels anells de Saturn, que va guanyar Maxwell el 1857.

Observatori de Cambridge[modifica]

Challis va ser el successor de George Biddell Airy a l'observatori de Cambridge, i gradualment en millorà els instruments i la seva precisió. Va publicar més de 60 notes científiques sobre les observacions de cometes i asteroides. Inventà el meteoroscope (1848) i el reductor de trànsit transit-reducer (1849). Challis publicà 12 volums de l'Astronomical Observations Made at the Observatory of Cambridge.[2]

La recerca del vuitè planeta[modifica]

El 1846, Airy finalment persuadí Challis d'unir-se a la recerca del vuitè planeta del sistema solar. Adams havia predit la localització d'aquest planeta ja l'any 1844, basant-se en irregularitats en l'òrbita d'Urà. Challis finalment inicià la recerca el juliol de 1846, sense saber que Urbain Le Verrier havia fet independentment una predicció idèntica. L'astrònom Johann Gottfried Galle, ajudat per Heinrich Louis d'Arrest, finalment confirmà la predicció de Le Verrier el 23 de setembre. El planeta va ser anomenat "Neptune". Segons els quaderns de Challis es pot comprovar que aquest havia observat Neptú dues vegades un mes abans però sense haver-lo identificat per manca de diligència.[2]

Tot i el fracàs per Neptú, Challis va fer contribucions genuïnes a l'astronomia. La seva barreja de la teologia i la ciència seguí l'esperit de Stokes, i la seva recerca d'una teoria unificada fou similar als esforços de Thomson i Maxwell. No obstant això, malgrat la tenacitat en la defensa de les seves teories físiques i teològiques, aquestes van tenir poc impacte. [2]

Honors i memorials[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Cambridge Alumni Database. University of Cambridge». [Consulta: 2 setembre del 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 David B. Wilson, ‘Stokes, Sir George Gabriel, first baronet (1819–1903)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004
  3. Cocks, E. E. & Cocks, J. C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature. Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3. 

Bibliografia[modifica]

Obres de Challis[modifica]

Obituari[modifica]

Sobre Challis[modifica]