Vés al contingut

James Gosling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJames Gosling
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Calgary (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Residènciaàrea de la badia de San Francisco Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carnegie Mellon
Universitat de Calgary
William Aberhart High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiBob Sproull i Raj Reddy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGoogle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinventor, escriptor, programador, bloguer, informàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGoogle
Sun Microsystems
Amazon Web Services Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webnighthacks.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: james.gosling.96 X: errcraft Mastodon: jamesgosling@universeodon.com Modifica el valor a Wikidata

James Gosling (Calgary, 19 de maig de 1955) OC, és un informàtic canadenc, conegut sobretot com el fundador i dissenyador principal del llenguatge de programació Java.[1]

Gosling va ser elegit membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria el 2004 per la concepció i el desenvolupament de l'arquitectura del llenguatge de programació Java i per les seves contribucions als sistemes de finestres.

Biografia

[modifica]

Gosling va néixer a Calgary, Alberta, fill de Joyce Morrison i Dave Gosling. És d'ascendència anglesa, gal·lesa, escocesa i islandesa. Gosling va estudiar a l'institut William Aberhart. Mentre era a l'institut, va escriure part del programari per analitzar dades del satèl·lit ISIS 2, treballant per al departament de física de la Universitat de Calgary.[2] Va obtenir una llicenciatura en ciències de la Universitat de Calgary[3] i el màster i el doctorat de la Universitat Carnegie Mellon, tots en informàtica.[4][5][6] Va escriure una versió d'Emacs anomenada Gosling Emacs (Gosmacs) mentre treballava per al seu doctorat. Va construir una versió multiprocessador d'Unix per a un sistema informàtic de 16 vies[7] mentre era a la Universitat Carnegie Mellon, abans d'unir-se a Sun Microsystems.

Carrera i contribucions

[modifica]

Gosling va treballar a Sun Microsystems entre el 1984 i el 2010 (26 anys). A Sun va inventar un dels primers sistemes de finestres d'Unix anomenat NeWS, que es va convertir en una alternativa menys utilitzada al sistema X Window.

És conegut com el pare del llenguatge de programació Java.[8][9] Va tenir la idea de la màquina virtual Java mentre escrivia un programa per portar programari des d'un PERQ traduint el codi Q de Perq a l'assemblador VAX i emulant el maquinari. Generalment se li atribueix la invenció del llenguatge de programació Java el 1994.[10][11][12] Va crear el disseny original de Java i va implementar el compilador i la màquina virtual originals del llenguatge.[13] Gosling rastreja els orígens d'aquest plantejament fins als seus primers dies d'estudiant de postgrau, quan va crear una màquina virtual de codi p per a l'ordinador DEC VAX del laboratori, de manera que el seu professor pogués executar programes escrits en Pascal de la UCSD. En el treball que va conduir a Java a Sun, va veure que l'execució neutral a l'arquitectura per a programes àmpliament distribuïts es podia aconseguir implementant una filosofia similar: programar sempre per a la mateixa màquina virtual.[14]

Una altra contribució de Gosling va ser coescriure el programa "bundle", conegut com a "shar", una utilitat detallada a fons al llibre de Brian Kernighan i Rob Pike , The Unix Programming Environment.[15]

Va deixar Sun Microsystems el 2 d'abril de 2010, després que fos adquirida per Oracle Corporation,[8] al·legant reduccions de sou, estatus i capacitat de presa de decisions, juntament amb un canvi de rol i reptes ètics.[16] Des de llavors, ha adoptat una postura molt crítica envers Oracle en entrevistes, assenyalant que "durant les reunions d'integració entre Sun i Oracle, on ens interrogaven sobre la situació de les patents entre Sun i Google, vam poder veure els ulls de l'advocat d'Oracle brillar".[17] Va aclarir la seva posició durant el judici Oracle contra Google sobre Android: "Si bé tinc diferències amb Oracle, en aquest cas tenen raó. Google va menysprear completament Sun. Tots estàvem molt molestos, fins i tot Jonathan [Schwartz]: simplement va decidir posar una cara feliç i va intentar convertir les llimones en llimonada, cosa que va molestar a molta gent de Sun".[18] No obstant això, va aprovar la sentència del tribunal que les API no haurien de ser protegides per drets d'autor.[19]

El març de 2011, Gosling es va incorporar a Google.[20] Sis mesos més tard, va seguir l'exemple del seu col·lega Bill Vass i es va unir a una startup anomenada Liquid Robotics. A finals del 2016, Boeing va adquirir Liquid Robotics.[21] Després de l'adquisició, Gosling va deixar Liquid Robotics per treballar a Amazon Web Services com a enginyer distingit el maig de 2017.[22] Es va jubilar el juliol de 2024.[23]

És assessor a l'empresa Lightbend de Scala,[24] director independent a Jelastic,[25] i assessor estratègic d'Eucalyptus,[26] i membre del consell d'administració de DIRTT Environmental Solutions.[27]

Premis

[modifica]

Pel seu assoliment, l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria dels Estats Units el va elegir com a membre associat estranger.[28]

Llibres

[modifica]
  • Ken Arnold, James Gosling, David Holmes, El llenguatge de programació Java, quarta edició, Addison-Wesley Professional, 2005.ISBN 0-321-34980-6
  • James Gosling, Bill Joy, Guy L. Steele Jr., Gilad Bracha, L'especificació del llenguatge Java, tercera edició, Addison-Wesley Professional, 2005.ISBN 0-321-24678-0
  • Ken Arnold, James Gosling, David Holmes, El llenguatge de programació Java, tercera edició, Addison-Wesley Professional, 2000.ISBN 0-201-70433-1
  • James Gosling, Bill Joy, Guy L. Steele Jr., Gilad Bracha, L'especificació del llenguatge Java, segona edició, Addison-Wesley, 2000.ISBN 0-201-31008-2
  • Gregory Bollella (editor), Benjamin Brosgol, James Gosling, Peter Dibble, Steve Furr, David Hardin, Mark Turnbull, L'especificació en temps real per a Java, Addison Wesley Longman, 2000.ISBN 0-201-70323-8
  • Ken Arnold, James Gosling, El llenguatge de programació Java, segona edició, Addison-Wesley, 1997.ISBN 0-201-31006-6
  • Ken Arnold, James Gosling, El llenguatge de programació Java, Addison-Wesley, 1996.ISBN 0-201-63455-4
  • James Gosling, Bill Joy, Guy L. Steele Jr., L'especificació del llenguatge Java, Addison Wesley Publishing Company, 1996.ISBN 0-201-63451-1
  • James Gosling, Frank Yellin, L'equip Java, La interfície de programació d'aplicacions Java, volum 2: Kit d'eines i miniaplicacions de finestres, Addison-Wesley, 1996.ISBN 0-201-63459-7
  • James Gosling, Frank Yellin, L'equip Java, La interfície de programació d'aplicacions Java, volum 1: Paquets bàsics, Addison-Wesley, 1996.ISBN 0-201-63453-8
  • James Gosling, Henry McGilton, L'entorn del llenguatge Java: un document tècnic, Sun Microsystems, 1996.[35]
  • James Gosling, David SH Rosenthal, Michelle J. Arden, El llibre NeWS: Una introducció al sistema de finestres extensibles/de xarxa (Biblioteca de referència tècnica de Sun), Springer, 1989.ISBN 0-387-96915-2

Referències

[modifica]
  1. ↑ «James Gosling - Computing History». Computinghistory.org.uk. [Consulta: 9 octubre 2017].
  2. ↑ «Oral History of James Gosling, part 1 of 2» (en anglès). Computer History Museum, 2019.
  3. ↑ «academic-conference-style bio of James Gosling». Arxivat de l'original el 2015-06-01. [Consulta: 13 maig 2015].
  4. ↑ James Gosling al Mathematics Genealogy Project.
  5. ↑ Gosling, James (1983). Algebraic Constraints (PhD thesis). Carnegie Mellon University. ProQuest 303133100.
  6. ↑ Phd Awards By Advisor. Cs.cmu.edu. Retrieved on 2013-07-17.
  7. ↑ James Gosling mentioned a multiprocessor Unix in his statement during the US vs Microsoft Antitrust DOJ trial in 1998 «DOJ/Antitrust». Statement in MS Antitrust case. US DOJ. [Consulta: 1r febrer 2007].
  8. ↑ 8,0 8,1 Guevin, Jennifer. «Java co-creator James Gosling leaves Oracle». CNET. [Consulta: 13 juny 2020].
  9. ↑ Shankland, Stephen. (2011-03-28) Java founder James Gosling joins Google. CNET Retrieved on 2012-02-21.
  10. ↑ Allman, E. Queue, 2, 5, 2004, pàg. 24. DOI: 10.1145/1016998.1017013 [Consulta: free].
  11. ↑ Gosling, J. Computer, 30, 6, 1997, pàg. 53–57. DOI: 10.1109/2.587548.
  12. ↑ Chang, Ching-Chih; Hall, Amy; Treichel, Jeanie Ching-Chih Chang, Amy Hall, Jeanie Treichel, 1998 [Consulta: 7 febrer 2010].
  13. ↑ Gosling, James. «A Conversation with James Gosling». ACM Queue. ACM, 31-08-2004. [Consulta: 3 juliol 2014].
  14. ↑ McMillan, W.W. IEEE Spectrum, 48, 7, 2011, pàg. 44–48. DOI: 10.1109/MSPEC.2011.5910448.
  15. ↑ Kernighan, Brian W. The Unix Programming Environment. Prentice Hall, 1984, p. 97-100. ISBN 0-13-937681-X. 
  16. ↑ Darryl K. Taft. (2010-09-22) Java Creator James Gosling: Why I Quit Oracle. eWEEK.com
  17. ↑ Shankland, Stephen. (2011-03-28) Java founder James Gosling joins Google. CNET Retrieved on 2012-02-21.
  18. ↑ My attitude on Oracle v Google. Nighthacks.com. Retrieved on 2016-05-17.
  19. ↑ «Meltdown Averted». Nighthacks.com. [Consulta: 13 març 2017].
  20. ↑ Next Step on the Road. Nighthacks.com. Retrieved on 2016-05-17.
  21. ↑ «Boeing to Acquire Liquid Robotics to Enhance Autonomous Seabed-to-Space Information Services», 06-12-2016.
  22. ↑ Darrow, Barb. «Legendary Techie James Gosling Joins Amazon Web Services». Fortune.com, 23-05-2017. [Consulta: 23 març 2018].
  23. ↑ LinkedIn post about retirement
  24. ↑ Typesafe — Company: Team. Typesafe.com. Retrieved on 2012-02-21.
  25. ↑ James Gosling and Bruno Souza Join Jelastic as Advisers. InfoQ.com. Retrieved on 2014-11-24.
  26. ↑ Eucalyptus Arxivat 2013-04-25 a Wayback Machine.. Eucalyptus.com Retrieved on 2013-04-22
  27. ↑ «James Gosling». DIRTT Environmental Solutions Ltd.. Arxivat de l'original el 2018-03-23.
  28. ↑ «NAE Members Directory – Dr. James Arthur Gosling». NAE. [Consulta: 29 març 2011].
  29. ↑ The 2002 Economist Innovation Award Winner Arxivat 2012-04-22 a Wayback Machine..
  30. ↑ «Flame Award». Usenix.org, 06-12-2011. [Consulta: 20 gener 2018].
  31. ↑ «Governor». Arxivat de l'original el February 7, 2008. [Consulta: 28 agost 2016].. February 20, 2007
  32. ↑ ACM Names Fellows for Computing Advances that Are Transforming Science and Society Arxivat 2014-07-22 a Wayback Machine., Association for Computing Machinery, accessed 2013-12-10.
  33. ↑ «IEEE JOHN VON NEUMANN MEDAL : RECIPIENTS». Ieee.org. Arxivat de l'original el June 19, 2010. [Consulta: 20 gener 2018].
  34. ↑ Computer History Museum names James Gosling a 2019 Fellow
  35. ↑ «[https://www.stroustrup.com/1995_Java_whitepaper.pdf The Java Language Environment A White Pape]» (PDF) (en anglès). Sun Microsystems, Inc, 01-10-1995.

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=James_Gosling&oldid=35149085»