James Lovelock
.jpg) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
26 juliol 1919 (100 anys) Letchworth Garden City |
| Formació | Universitat de Manchester |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina |
| Ocupació | Biòleg, químic, professor d'universitat, mitògraf, ecòleg, ambientalista, escriptor de ciència-ficció, bioquímic, meteoròleg i apicultor |
| Ocupador | Universitat de Houston |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Andrew Watson |
|
Premis | |
|
| |
| Lloc web | Lloc web oficial |
 | |
 | |
James Ephraim Lovelock, CH CBE, FRS (Letchworth, Regne Unit, 26 de juliol de 1919) és un científic britànic independent, autor, investigador, ambientalista, i futurista que viu a Cornualla, al sud-oest del Regne Unit. És conegut per la seua proposta de la teoria de Gaia, a la que postula que la Terra funciona com una mena de superorganisme.
Biografia[modifica]
Lovelock va néixer a Letchworth (Hertfordshire), va estudiar química a la Universitat de Manchester i va obtenir un càrrec al Medical Research Council de l'Institute for Medical Research a Londres.[1]
El 1948 Lovelock va rebre el Doctorat en Medicina a la London School of Hygiene and Tropical Medicine. Als Estats Units ha portat a terme tasques d'investigació a la Universitat Yale, al Baylor College of Medicine i a la Universitat Harvard.
Contrari a l'armamentisme nuclear, promou un ús pacífic de l'energia nuclear com a únic recurs per a disminuir l'abús dels combustibles fòssils i així evitar que el sistema atmosfèric arribi a un punt sense retorn que el desestabilitzi. D'aquesta forma dóna suport a l'associació Ambientalistes per l'Energia Nuclear (EFN en anglès).
Treballs[modifica]
El 1957 Lovelock inventà el detector de captura d'electrons que va ajudar als descobriments sobre la persistència dels CFCs i el seu paper en el deteriorament de la capa d'ozó.
El 1961 Lovelock va començar a treballar a la NASA, va crear i desenvolupar nombrosos instruments científics utilitzats per a l'anàlisi de les atmosferes i superfícies de planetes extraterrestres. Va ser mentre treballava per a la NASA que va desenvolupar la teoria Gaia, gràcies a la qual és mundialment conegut.
Mentre treballava en el Programa Viking es va interessar per la composició de l'atmosfera de Mart, va raonar que el contrast entre l'equilibri estàtic de l'atmosfera de Mart (molt de diòxid de carboni i molt poc oxigen, metà i hidrogen) i la barreja dinàmica de l'atmosfera de la Terra devia ser un clar indici de l'absència de vida a Mart.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Lovelock |
