James MacCullagh
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1809 Strabane (Irlanda del Nord) |
| Mort | 24 octubre 1847 (37/38 anys) Dublín (Irlanda) |
| Causa de mort | Suïcidi |
| Sepultura | Església de St. Patrick a Upper Badoney, Plumbridge (Comtat de Tyrone) 54° 46′ 06″ N, 7° 11′ 55″ O / 54.768456°N,7.198641°O |
| Formació | Trinity College (Dublín) |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques Física |
| Organització | Trinity College (Dublín) |
| Membre de | |
| Influències | |
| Premis | |
Medalla Copley (1842) | |
| Descrit per la font | Svensk uppslagsbok Dictionary of National Biography (1885–1900) Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
James MacCullagh (1809-1848) fou un matemàtic i físic nord-irlandès.
Vida i Obra
[modifica]Fill d'una família de grangers, era el més gran de dotze germans, dels quals quatre van morir molt joves. Va estudiar a l'escola de Lifford (comtat de Donegal), on va destacar en matemàtiques.[1]
El 1824, amb només quinze anys, va ser admès al Trinity College (Dublín). L'any següent va ser acceptat com a becari, i ja va residir al College fins a la seva mort.[2] El 1829 es va graduar i els anys següents va competir per un lloc docent, sense èxit,[3] fins al seu tercer intent el 1832.[4] El 1833 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia d'Irlanda i el 1835 va ser nomenat catedràtic de matemàtiques del Trinity.[5] L'any 1843 va passar a ser catedràtic de filosofia natural i experimental, al mateix temps que era escollit fellow de la Royal Society.[6]
El 1847, durant la Gran Fam Irlandesa i després de la caiguda del govern de Robert Peel, va optar per ocupar un lloc a la cambra de representants, però no ho va aconseguir.[7] Uns mesos després es va llevar la vida en les seves habitacions del Trinity.[8]
La majoria dels treballs i recerques de MacCullagh van ser sobre la teoria de la llum, sempre des de la perspectiva de la teoria ondulatòria, desenvolupant un marc general que va denominar "teoria dinàmica".[9]
Durant la seva curta vida va escriure quaranta-un articles, molts sobre teoria de la llum, però també sobre geometria, sobre l'atracció dels esferoides i el·lipsoides, sobre la rotació dels sòlids, etc.[10]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Chen, Xiang. Instrumental Traditions and Theories of Light (en (anglès)). Springer, 2000. ISBN 978-94-010-5824-7.
- O'Hara, James G. «James MacCullagh». A: Mark McCartney, Andrew Whitaker (eds.). Physicists of Ireland: Passion and Precision (en (anglès)). CRC Press, 2003, p. 69-76. ISBN 978-1-4200-3317-5.
- Scaife, B.K.P. «James MacCullagh, M.R.I.A., F.R.S., 1809-47» (en (anglès)). Proceedings of the Royal Irish Academy. Section C, Vol. 90, Num. C, 1990, pàg. 67-106. ISSN: 0035-8991.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James MacCullagh» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Professor James Mac Cullagh M.R.I.A ., F.R.S. 1809- 1847». Glenelly Historical Society. Arxivat de l'original el 22 de maig 2016. [Consulta: 11 novembre 2016].