James Turrell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJames Turrell
James Turrell At the Guggenheim 2013 NYC Shankbone.jpg
Exposició de James Turrell al museu Guggenheim de Nova York, 2013
Biografia
Naixement James Archie Turrell
6 de maig de 1943
Los Angeles
Nacionalitat Nord-americana
Educació Universitat de Claremont
Pomona College Tradueix
Activitat
Camp de treball Instal·lació i Llum en l'art
Ocupació Artista, land artist Tradueix i fotògraf
Art Instal·lació artística, Land Art, Arquitectura
Moviment Light and Space
Representat per Galeria de la pau
Obra
Obres destacables
Premis
Modifica les dades a Wikidata

James Archie Turrell (Los Angeles, 6 de maig de 1943) és un artista d'instal·lacions americà que treballa principalment amb la llum i l'espai. L'obra de Land Art per la qual és més conegut, encara en procés, és Roden Crater, un cràter de con volcànic natural, situat als afores de Flagstaff, Arizona, que es convertirà en un observatori a gran escala.

Treballa a partir de les possibilitats de la llum, artificial o natural, com una realitat física amb entitat corpòria. Amb la seva obra l'espectador pren consciència de la seva pròpia percepció, a través del desplaçament pels espais il·luminats de les instal·lacions de l'artista. Realitza els seus treballs en espais tancats, tant en els mateixos espais expositius, com a la pròpia natura.[1]

Biografia[modifica]

James Turrell va néixer a Pasadena, Califòrnia, fill de d'Archibald Milton Turrell,[2] un enginyer aeronàutic, i Margaret Hodges Turrell,[2] que es fa formar com a metgessa i va treballar als Peace Corps. Turrell va acabar l'ensenyament secundari el 1961 al Pasadena High School i va continuar estudiant psicologia experimental al Pomona College de Claremont, on l'any 1965 en va obtenir la llicenciatura. Havent-se interessat per l'art, es va matricular en un màster en arts a la Universitat de Califòrnia a Irvine, però els seus estudis es van veure interromputs el 1966, quan va ser arrestat per instruir a homes joves perquè evitessin l'enllistament al Vietnam. Va estar un any a la presó,[3] L'any 1973 es va treure el màster en arts al Claremont Graduate School.[4] Després de la seva primera obra de llum, Afrum (White), 1966, en la qual es projectava la llum a el cantó o racó d'una la sala, formant un cub tridimensional flotant il·luminat, va muntar un estudi propi en l'antic hotel Mendota d'Ocean Park (Los Angeles). Actualment l'artista viu a Flagstaff, a prop del Painted Desert.[5]

Obra[modifica]

Influències[modifica]

James Turrell va començar a utilitzar la llum com a primera matèria de les seves investigacions a mitjans de la dècada dels seixanta, quan, juntament amb altres artistes del sud d'aquest estat dels EUA, es debatia la consideració que l'obra d'art, més que no pas un simple objecte, podia ser també una experiència al voltant de la percepció visual.

Influït pels membres d'aquest moviment artístic, anomenat Light and Space,[Nota 1] tant pels aspectes metafísics del suprematisme de Malévitx o El Lissitzky, com per la intenció de Mondrian i van Doesburg de crear un llenguatge artístic que fos universal, James Turrell va començar les seves investigacions sobre el poder de la llum durant els seus estudis universitaris. Prenent la llum i l'espai on aquesta es manifesta com a matèria exclusiva d'aquestes investigacions, va començar a experimentar sobre les sensacions que la llum és capaç de provocar en funció dels graus d'intensitat.

Primeres obres[modifica]

Imatge d'un Skyspace, de James Turrell, 1973

L'any 1967, amb motiu de la primera exposició individual al Pasadena Art Museum, de Califòrnia, James Turrell va mostrar la primera sèrie d'obres de llum per a interiors que, anomenant-les en funció dels fets que presentaven, volia que fossin interpretades com allò que eren en realitat i no com a un àmbit preparat per a qualsevol lectura subjectiva. Les Light Projections que exposa són unes projeccions de llum molt intensa dirigida sobre els angles ("cross-corners") o sobre les parets de l'espai d'exposició ("single-wall"). Tot i que semblava que tenien una certa tridimensionalitat, aquestes projeccions no tenien cap propietat física, i el seu efecte visual variava en funció del punt de vista de l'observador.[6]

L'any següent, l'artista va començar a realitzar construccions en les que la llum que provenia de darrere d'un o més costats d'un envà dissolia les seves vores, modificant la percepció que l'espectador tenia de la sala.[5]

L'experimentació amb les sensacions que pot provocar la llum es manifesta també a l'interior del seu estudi, l'esmentat hotel reconvertit en estudi i "laboratori", i on les primeres obres que hi va materialitzar (The Mendota Hotel Stoppages, 1968-69 i Light Spaces, 1970) van ser el resultat del control que va exercir sobre la llum en fer-la penetrar des de l'exterior a través d'unes obertures que va practicar sobre les parets de l'estudi a partir de la direcció de la font lluminosa de la qual es generaven: els fars dels cotxes que passaven pel carrer, els llums dels semàfors, les intermitències lluminoses dels senyals del carrer, etc., obres de llum artificial que, a banda de tenir una vida molt limitada, només es podien experimentar en la foscor de la nit.

També en aquesta època va realitzar uns dibuixos celestes amb Sam Francis, utilitzant fum de colors per fer senyals i materials per "inseminar" els núvols.[5]

Durant un breu període va col·laborar amb Robert Irwin i el psicòleg Edward Wortz per l'Art and Technology Project, un projecte organitzat per la Universitat de Califòrnia amb l'objectiu d'incorporar artistes als equips d'investigació de diferents companyies per tal de combinar la creativitat artística amb la científica. Tractava sobre la psicologia i la percepció, i va culminar en una exposició al Los Angeles County Museum of Art l'any 1971.

James Turrell va entrar en contacte amb el comte Panza di Biumo, el qual, després d'haver-li comprat sis projectes concebuts entre 1972 i 1973, aconsegueix que dos d'ells (Lunette i Skyspace) es materialitzin a la vil·la de Varese, on tenia bona part de la seva col·lecció. Són dos projectes realitzats in situ i en què la llum natural procedent de l'exterior, barrejant-se amb la llum artificial que l'artista instal·la a diferents llocs estratègics de l'arquitectura de dues sales, adquiria una dimensió quasi divina. Els Skyspace eren habitacions tancades amb prou espai per unes 15 persones. Dins, els observadors seien en uns bancs al llarg de la vora per veure el cel a través d'una obertura en el sostre.[6]

Deuce Coop, Convent de Sant Agustí, Barcelona

Evolució[modifica]

A mesura que passa el temps, els projectes de llum de James Turrell s'han tornat més complexos de concepció i més precisos en la construcció. Ja no es tracta només de manipular la font de llum, sinó també sobre els espais on s'hauran d'experimentar. Per tant es centra en l'arquitectura de l'espai i en la possibilitat de manipular-lo òpticament a través de la llum que s'hi desplega a dins. En són exemples les sèries Shallow-Space-Constructions (1968), Wedgeworks (1969) o Veils (1974). A diferència de la tridimensionalitat suggerida a les seves primeres obres, aquí aconsegueix que l'espai real i tridimensional es converteixi en un espai bidimensional. És un efecte de reducció de profunditat espacial que, en lloc de fer-nos pensar que som a l'interior d'una sala, produeix la sensació d'estar contemplant alguna pintura de Mark Rothko o Barnett Newman.

A partir dels anys 80 Turrell també s'interessa per l'obscuritat i pels nivells més ínfims de la percepció de la llum. D'aquestes investigacions en surt una sèrie d'obres en les quals l'observador que l'experimenta (un de sol cada vegada) arriba a dubtar fins i tot de l'autenticitat real de la seva percepció visual: Dark Spaces (Pleiades, 1983), les Operating Rooms (Alien Exam, 1989), les Perceptual Cells (Close Call, 1992) o les Soft Cells (Solitary, 1992).[7]

Obres a Espanya[modifica]

El mateix any 1992 va visitar Barcelona com a part dels artistes que es van convidar pels Jocs Olímpics. La seva aportació es va englobar en l'apartat de Configuracions Urbanes. Va buscar diversos indrets de Barcelona abans de decidir-se pel que quedava del convent gòtic de sant Agustí, aleshores poc més que un edifici mig enrunat. L'obra, anomenada Deuce Coop, consta de dues portes i els passadissos que segueixen dins el convent, il·luminats amb neons. El 1994 va haver de ser desmuntada per les obres de reforma a l'edifici. Michael Bond, assistent de l'artista, va restaurar l'obra de Turrell el 1998 i les portes il·luminades van passar a ser tres.[8]

Vista en satèl·lit del Roden Crater, l'obra en procés de James Turrell a Flagstaff, Arizona

L'any 2005 va crear "Second Wind" al NMAC, a Vejer de la Frontera.[9]

Roden Crater[modifica]

L'any 1977, amb la intenció d'enfrontar l'espectador a les idees que ell tenia sobre les qualitats especials de la consciència i del redescobriment del coneixement primigeni de l'existència de l'home, Turrell va comprar a Arizona el Roden Crater, un volcà extingit d'un grup de dotze, de 400,000 anys i amb un diàmetre de 4.8 km. Des del seu interior - un cop que hagi acabat de crear la sèrie de càmeres i passadissos que hi està fent - es podran presenciar els efectes còsmics de la naturalesa juntament amb els efectes lumínics i atmosfèrics. L'accés al Roden Crater està limitat a amics de Turrell, encara que els fans devots hi poden entrar si completen el "Turrell Tour", el qual consisteix a visitar obres de Turrell en 23 països arreu del món.[10]

Exposicions destacades[modifica]

Premis[modifica]

Turrell ha rebut nombrosos premis d'arts, incloent la beca de The John D. and Catherine T. MacArthur Foundation Fellowship[13] l'any 1984, el Premi de la Fundació Wolf de les Arts,[14] d'Israel, el 1998 i la National Medal of Arts l'any 2013.[15]

Cultura popular[modifica]

  • En el videoclip del raper/cantant canadenc Drake pel seu single Hotline Bling hi apareixen uns escenaris que recorden molt a l'obra de Turrell. Drake va reconèixer que havia estat influenciat per l'artista, però l'advocat de James Turrell va declarar que l'artista no havia tingut res a veure amb l'elaboració del videoclip,[Nota 2][16] i el director d'aquest va negar haver estat influenciat per ell.[17]

Notes[modifica]

  1. Light and Space va ser un moviment artístic vagament afiliat relacionat amb el pop art, el minimalisme i l'abstracció geomètrica al sud de California els anys 1960. Influenciada per John McLaughlin, era caracteritzada per un focus en els fenòmens de la percepció, com ara la llum, el volum i l'escala, i l'ús de materials com el vidre, les llums de neó i fluorescents, i les resines acríliques, sovint formant instal·lacions condicionades per l'entorn de l'obra. Estava format per, entre d'altres, Robert Irwin, John McCracken, Peter Alexander, Larry Bell, Craig Kauffman, Maria Nordman i Doug Wheeler.
  2. La seva declaració exacta va ser: "While I am truly flattered to learn that Drake f*cks with me, I nevertheless wish to make clear that neither I nor any of my woes was involved in any way in the making of the Hotline Bling video.”

Referències[modifica]

  1. «James Turrell» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Adcock, Craig. James Turrell: The Art of Light and Space (en anglès). Berkeley/Los Angeles/Oxford: University of California Press, 1990, p. 2.. 
  3. «How James Turrell Knocked the Art World Off Its Feet» (en anglès). New York Times, 13-06-2013. [Consulta: 12 desembre 2015].
  4. Lvx/Lvmen. Dan Flavin, Bruce Nauman, James Turrell, Félix González-Torres (en català). Barcelona: Fundació Joan Miró, 1997, p. 51. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Solomon R. Guggenheim Museum. Museo Guggenheim: las últimas vanguardias 1940-1991: arte norteamericano 1940-1970. Museo Municipal de Bellas Artes de Santander (en espanyol). Madrid: Universidad Internacional Menéndez y Pelayo, 1991, p. 132, 133. ISBN 8486022517. 
  6. 6,0 6,1 Lvx/Lvmen., 1997, p. 52. 
  7. Lvx/Lvmen., 1997, p. 53. 
  8. Sobrequés, Jaume; Huertas Clavería, Josep M.; Fabré, Jaume [et al]. [www.bcn.cat/artpublic Art públic de Barcelona] (en català). 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-9850-195-7. 
  9. «Second Wind 2005, Colores al atardecer» (en espanyol). Fundació NMAC. [Consulta: 12 desembre 2015].
  10. Brown, Jullia. Occluded Front, James Turrell (en anglès). The Lapis Press, 1985. ISBN 978-0-932499-10-3. 
  11. «Selected Group Exhibitions» (en anglès). Web Oficial de James Turrell, 2015. [Consulta: 12 desembre 2015].
  12. «Selected Solo Exhibitions» (en anglès). Web Oficial de James Turrell, 2015. [Consulta: 12 desembre 2015].
  13. «James Turrell, Light Sculptor, Flagstaff, Arizona, Age: 41 at time of award» (en anglès). MacArthur Foundation, 01-03-1984. [Consulta: 12 desembre 2015].
  14. «James Turrell Winner of Wolf Prize in Painting/Sculpture - 1998» (en anglès). Wolf Foundation, 1998. [Consulta: 12 desembre 2015].
  15. «Obama admits boyhood crush on Linda Ronstadt» (en anglès). CNN. [Consulta: 12 desembre 2015].
  16. Lothian-McLean, Moya. «A Quick Look at James Turrell, the 72-Year-Old Artist Who Inspired Drake's "Hotline Bling" Video» (en anglès). Noisey, 20-10-2015. [Consulta: 12 juny 2015].
  17. Minsker, Evan. «James Turrell Denies Involvement in Drake's "Hotline Bling" Video» (en anglès). Pitchfork, 21-10-2015. [Consulta: 12 juny 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Fundació Joan Miró. Lvx/Lvmen. Dan Flavin, Bruce Nauman, James Turrell, Félix González-Torres/Fundació Joan Miró, 19 juny - 7 setembre 1997. Barcelona: Fundació Joan Miró, cop. 1997
  • Solomon R. Guggenheim Museum. Museo Guggenheim: las últimas vanguardias 1940-1991: arte norteamericano 1940-1970. Museo Municipal de Bellas Artes de Santander. Madrid: Universidad Internacional Menéndez y Pelayo, DL 1991 ISBN 8486022517

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Turrell Modifica l'enllaç a Wikidata