Jan Evangelista Purkyně

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJan Evangelista Purkyně
Jan Evangelista Purkyne 2.jpg
Jan Evangelista Purkyne, el 1856
Biografia
Naixement17 desembre 1787 Modifica el valor a Wikidata
Libochovice Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1869 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Vyšehrad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatTxec
CiutadaniaAustríac
Grup ètnicTxecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carolina de Praga
Activitat
Camp de treballFisiologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAnatomia i fisiologia
OrganitzacióUniversitat de Breslau
Membre de
AlumnesLudwig Traube i Karel Chodounský (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaPurkinje Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEmanuel von Purkyně (en) Tradueix
Karel Purkyně Modifica el valor a Wikidata
ParentsJiří Purkyně (en) Tradueix () Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 39468990 Modifica els identificadors a Wikidata

Jan Evangelista Purkyně, també conegut internacionalment com a Purkinje, (Libochovice, Bohèmia, 17[1]/18 de desembre[2] del 1787Praga, 28 de juliol del 1869) fou un anatomista i fisiòleg txec.

Biografia[modifica]

El 1819 es graduà a la Universitat Carolina de Praga en medicina.[3] El 1923 va ser nomenat professor de fisiologia i patologia a la Universitat de Breslau.[3] Creà el primer Departament de Fisiologia a la Universitat de Breslau a Prússia el 1839[4] i el primer laboratori oficial de fisiologia el 1842.[5]

Va descriure els efectes de càmfora, opi, belladona i trementina en humans el 1829,[6] va descobrir les glàndules sudorípores el 1833[7] i publicà una tesi que reconeixia nou grups de configuracions principals d'empremtes dactilars el 1823.[8]

És conegut pel seu descobriment de 1837 de les cèl·lules de Purkyně, grans neurones amb moltes ramificacions de dendrites trobades al cerebel.[9] També se'l coneix pel seu descobriment el 1839 de les fibres de Purkyně, el teixit fibrós que condueix els impulsos elèctrics del nòdul auriculoventricular a totes parts dels ventricles del cor.[10][11] Un altre descobriment inclou les imatges de Purkyně, reflex d'objectes de les estructures de l'ull.[12] També va introduir els termes de plasma sanguini i de protoplasma.[13][6]

El 1850 tornà a la Universitat Carolina de Praga, on descobrí l'efecte Purkyně, en el qual quan la intensitat de la llum disminueix, els objectes vermells semblen perdre intensitat més ràpidament que els objectes blaus amb la mateixa brillantor.[14]

Publicà dos volums que traduïts literalment s'anomenen Observacions i experiments investigant la fisiologia dels sentits i Nou informe subjectiu sobre la visió,[14] que contribuí al sorgiment de la ciència de la psicologia experimental.[15]

Purkyně fou el primer a utilitzar un micròtom per a realitzar prims talls de teixits per l'observació microscòpica i fou dels primers a utilitzar una versió millorada del microscopi compost.[16] Purkyně també va construir la seva pròpia versió de l'estroboscopi, que anomenà forolyt.[17]

Va ser enterrat al Cementiri Nacional Txec a Vyšehrad, Praga.[18]

Llegat[modifica]

La Universitat Masaryk, de Brno, va dur el seu nom entre 1960 i 1990, de la mateixa manera que l'acadèmia militar mèdica de Hradec Králové, entre 1994 i 2004. Actualment una universitat d'Ústí nad Labem porta el seu nom.

El cràter lunar Purkyně va ser anomenat així en honor seu, així com l'asteroide 3701 Purkyně.

Referències[modifica]

  1. «Jan Evangelista Purkinje» (en anglès). Encyclopædia Britannica.
  2. Czechoslovak Life. Orbis, 1987, p. 45. 
  3. 3,0 3,1 Wade, Nicholas J. A natural history of vision (en anglès). Cambridge, Massachusetts: MIT Press, 1999, p. 158. ISBN 0262731290. 
  4. Coleman, William L.; Holmes, Frederic Lawrence. «Prussian Pedagogy: Purkyně at Breslau, 1823-1839». A: The Investigative Enterprise: Experimental Physiology in Nineteenth-century Medicine (en anglès). University of California Press, 1988, p. 15. ISBN 0520060482. 
  5. Bhattacharyya, 2011, p. 180.
  6. 6,0 6,1 Turkington i Harris, 2009, p. 308.
  7. International Review of Cytology, 87. (en anglès). Burlington: Elsevier, 1984, p. 254. ISBN 0080586244. 
  8. Cummins, Harold; Kennedy, Rebecca Wright «Purkinje's observations (1823) on finger prints and other skin features» (en anglès). The Journal of Criminal Law and Criminology, 31, 3, 1940, pp. 343 – 356. JSTOR: 1137436.
  9. Watson, Charles; Paxinos, George; Puelles, Luis. The mouse nervous system (en anglès). Amsterdam: Academic Press, 2011, p. 366. ISBN 0123694973. 
  10. Bodmer, Rolf (ed.). Cardiovascular Development: Advances in Developmental Biology (en anglès). Elsevier, 2008, pp. 204 – 205. ISBN 0444530142. 
  11. Human Biology (en anglès). Sudbury, MA: Jones & Bartlett Learning, p. 123. ISBN 0763783455. 
  12. Katz, Milton. Introduction to geometrical optics (en anglès). World Scientific, 1994, p. 164. ISBN 9812382240. 
  13. Goswami, Anuradha; Pal, Sujit. Rudiments of Biology (en anglès). Academic Publishers, novembre de 2006, p. 3. ISBN 81-89781-13-8. 
  14. 14,0 14,1 Bhattacharyya, 2011, p. 179.
  15. DDAA. Neurological Eponyms (en anglès). Oxford University Press, 2000, p. 38. ISBN 0198030592. 
  16. «Neuropathological Basis of Alsheimer's Disease and Alzheimer's Disease Diagnosis». A: Alzheimer's Disease: Modernizing Concept, Biological Diagnosis and Therapy (en anglès). Basel: Karger, 2012, p. 50. ISBN 3805598025. 
  17. Sight and Sound (en anglès). Volum 15. British Film Institute, 1946, p. 132. 
  18. «Jan Evangelista Purkinje» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 gener 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Bhattacharyya, Kalyan B. Eminent Neuroscientists Their Lives and Works (en anglès). Academic Publishers, 2011. ISBN 9380599285. 
  • Turkington, Carol; Harris, Joseph. The Encyclopedia of the Brain and Brain Disorders (en anglès). Nova York: Infobase Publishing, 2009. ISBN 1438127030. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Evangelista Purkyně