Jan Grau i Martí
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1956  Terrassa (Vallès Occidental) | ||
| Mort | 12 novembre 2025 (68 anys) Badalona (Barcelonès) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista cultural | ||
  | |||
Jan Grau i Martí (Terrassa, 17 de desembre de 1956 - Badalona, 12 de novembre de 2025)[1] fou un activista cultural català i expert en patrimoni festiu.
La seva trajectòria laboral es desenvolupà a l'Ajuntament de Terrassa i a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (1988-2021), en ambdós casos com a tècnic de Cultura.[2]
Grau va alternar sempre l'activitat professional amb l'activisme de base. En els anys de la Transició, participà de la renovació de la Festa Major de Terra i l'efervescència associativa de la ciutat.[2] Entre altres iniciatives, va promoure la constitució de la colla de Geganters de Terrassa, va participar en la creació del Grup del Drac de Terrassa i formà part del grup de persones que va constituir els Minyons de Terrassa, de manera que en va esdevenir el sots-cap de colla.[3] Més endavant també va participar en els Castellers de Terrassa.
Des de 1988, quan Josep Maria Gol n’és elegit president, Jan Grau va col·laborar amb l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. També en l'àmbit nacional, va participar en els actes de commemoració del centenari de Joan Amades (1989-90) i, cinc anys més tard, en la creació de l'Associació Cultural Joan Amades (1995), on va assumir la direcció de la Biblioteca Joan Amades fins al dia que es va morir.[2]
Grau difonia la cultura popular catalana a ràdio, premsa i televisió des de 1980. Destaquen les col·laboracions escrites de la revista Gegants, de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, i el programa Víbria, que entre 1989 i 1994 emet 179 capítols al Canal 33. També va col·laborar amb altres mitjans genèrics, com ara Catalunya Ràdio, COM Ràdio, Ona Ràdio o El Periódico. I va tenir un paper molt actiu en el Fes ta festa, programa de ràdio i per internet sobre cultura popular i tradicional. El gruix de les seves publicacions i intervencions és dedicat a imatgeria festiva.[4] En paral·lel, Grau va desenvolupar una intensa tasca investigadora, que el va dur a publicar articles i llibres diversos.
- Més d'un segle de gegants a Terrassa (1984)
- Ball de gegants (1990)
- Fabulari Amades (1995)
- La nit de Sant Joan (1995)
- Gegants (1996)
- Els gegants del Pi (1998)
- Artesania de la festa: constructors d'instruments musicals i creadors de figures festives (1999), en coautoria amb Lluís Puig i Gordi
- El cabàs dels micacos: llegendes de Badalona (2001)
- Gegants. Sis-cents anys de festa i tradició (2022), en coautoria amb Carles Freixes.[6]
Premis i reconeixements
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Simó, Quico. «Mor als 68 anys l’expert en cultura popular i patrimoni festiu Jan Grau», 12-11-2025. [Consulta: 12 novembre 2025].
- 1 2 3 4 «Jan Grau i Martí, Premi Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català». Ens de l'Associacionisme Cultural Català, 20-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-20. [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ «Història - Any 1979». Colla Castellera Minyons de Terrassa. [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ «Textos». Jan Grau Martí. [Consulta: 22 octubre 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Jan Grau i Martí». Festes.org. [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ «Carles Freixes i Jan Gran publiquen ‘Gegants. Sis-cents anys de festa i tradició’». Ens de l'Associacionisme Cultural Català, 05-03-2022. Arxivat de l'original el 23 d'octubre 2022. [Consulta: 22 octubre 2022].
- Promotors culturals catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1956
- Cultura popular dels Països Catalans
- Activistes del segle XX
- Activistes del Vallès Occidental
- 2025
- Morts a Badalona
- Morts el 2025
- Folkloristes catalans del sud contemporanis
- Escriptors terrassencs
- Escriptors espanyols morts al segle XXI
- Escriptors catalans del sud morts al segle XXI
- Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX