Jan Hřímalý

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJan Hřímalý

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1844 Modifica el valor a Wikidata
Plzeň Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1915 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Moscou Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Vedénskoie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióviolinista, concertino, compositor, professor d'universitat, pedagog musical, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
AlumnesReinhold Glière Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareVojtěch Hřímalý Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie Stanek-Hrimaly (en) Tradueix, Anna Hřímalá (en) Tradueix, Bohuslav Hřímalý (en) Tradueix, Jaromír Hřímalý (en) Tradueix i Adalbert Hřimalý (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsOtakar Hřímalý (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 70d4fdec-2ba6-4558-9533-427ec2b0f342 Discogs: 5458790 IMSLP: Category:Hřímalý,_Jan Find a Grave: 240096679 Modifica el valor a Wikidata

Jan Hřímalý (Plzeň, 13 d'abril de 1844 - Moscou, 11 de gener de 1915 (Julià)),[1][2][3]rus: Иван (Ян) Войтехович Гржимали Ivan (Ian) Voitékhovitx Hrjimali fou un violinista i professor de música txec-rus. Era fill de l'organista Vojtěch Hřímalý, germà del compositor Vojtěch Hřímalý, del director Bohuslav Hřímalý i de la cantant Marie Hřímalá.

Biografia[modifica]

Provenia de la família musical Hřímalý.[4] Va rebre la seva educació musical bàsica del seu pare Vojtěch i el seu germà gran del mateix nom. Va estudiar violí amb Moritz Mildner al Conservatori de Praga (1855–1861) i va arribar a ser líder de l'Orquestra Simfònica d'Amsterdam (1862–1868).[1]El 1869 va ser nomenat professor de violí al Conservatori de Moscou. Després de la mort de Laub el 1875, Hřímalý va ocupar el seu lloc i va romandre professor al conservatori durant 40 anys fins a la seva mort; és considerat un dels fundadors de l'escola russa de violí.[5] Va ser líder de l'Orquestra de la Societat Musical Russa a Moscou des de 1874 fins a 1906.[1]

Coneixia Piotr Ilitx Txaikovski, que el tenia en alta estima. Va coestrenar els quartets de corda núms 2 (1874) i 3 (1876) de Txaikovski. El març de 1882 va aparèixer a la primera actuació (privada) del Trio per a piano en la menor de Txaikovski i potser també va aparèixer a l'estrena pública a l'octubre, tot i que això no és segur.

Va fer un enregistrament molt primerenc sobre cilindres de cera del Trio de piano núm. 1 en re menor d'Anton Arenski, amb el compositor al piano i el violoncel·lista Anatoli Brandukov. Aquest enregistrament es va fer poc després de la seva composició i gairebé segur que és el seu primer enregistrament, tot i que no està complet.[6][7]

Va ser considerat un professor destacat.[8]Entre els seus alumnes hi havia Ióssif Kotek, Reinhold Glière,[4]que va dedicar el seu Octet per a cordes, op. 5, al seu mestre;[9] Paul Juon;[10]Vladímir Bakaléinikov; Arcady Dubensky;[11]Stanisław Barcewicz, Piotr Stoliarski (futur professor de David Óistrakh, Nathan Milstein i molts altres);[12] Nikolai Róslavets;[13]Konstantín Saràdjev;[14]Aleksandr Petxnikov,[15] Mikhaïl Press, Alexander Schmuller;[16] i possiblement Mitrofan Vassíliev el primer professor de violí de Jean Sibelius.[17]

A més de la seva activitat concertística i docent, també va publicar diversos estudis tècnics de violí, alguns dels quals van ser valorats per Jascha Heifetz.[18]Va morir a Moscou el 1915.

Tots els seus germans tenien talent musical. Juntament amb els seus germans, Vojtěch (1842–1908), Jan Bartulomeus Čestmír (1844–1915) i Bohuslav Ferdinand Wenzl (1848–1894), van fundar el primer quartet de corda a Bohèmia. Les seves germanes, Maria Regina (1839–1924) i Anna Jana (1840–1897) eren cantants de renom a Salzburg, Àustria.[19]

Andrei Beli va escriure al poema «Первое свидание» ("Primera cita"):

« (rus) 

Мои мистические дали
Смычком взвивались заливным,
Смычком плаксивым и родным —
Смычком профессора Гржимали.

(català) 

Els meus espais místics
Un arc es va elevar en gelatina,
Un arc plorós i nadiu -
L'arc del professor Hřímalý.

»
— Andrei Beli, Первое свидание (1921)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tchaikovsky Research» (en anglès). Tchaikovsky Research. [Consulta: 21 juny 2015].
  2. «Index des Trios» (en anglès). Altenbergtrio.at. [Consulta: 8 gener 2012].
  3. La data de defunció de l'1 de març de 1915 també apareix a la literatura, p. Grove's Dictionary, 5a ed., 1954
  4. 4,0 4,1 Greene, David Mason; Green, Constance. David Mason Greene, Greene's Biographical Encyclopedia of Composers (en anglès), 25 de setembre 2007. ISBN 9780385142786. 
  5. «Violinist composers». Users.globalnet.co.uk, 06-02-2000. [Consulta: 8 gener 2012].
  6. Wakin, Daniel J. «Classical Ghosts, Audible Once Again» (en anglès). New York Times. [Consulta: 15 març 2021].
  7. «The Dawn of Recording» (en anglès). Marstonrecords.com. [Consulta: 8 gener 2012].
  8. Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5a ed., 1954
  9. «Reinhold Gliere» (en anglès). Edition Silvertrust. [Consulta: 8 gener 2012].
  10. «Swiss Violin Concertos» (en anglès). Swissinfo.ch, 19-06-2003. [Consulta: 8 gener 2012].[Enllaç no actiu]
  11. The New York Public Library. «The New York Public Library» (en anglès). Nypl.org, 27-12-2011. [Consulta: 8 gener 2012].
  12. Tarr, Edward H. Edward H. Tarr, East Meets West (en anglès), 2003. ISBN 9781576470282. 
  13. «Описание CD» (en anglès). Mymusicbase.ru. [Consulta: 8 gener 2012].
  14. «(True) Synesthete Composers and Musicians» (en anglès). Home.comcast.net. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2005. [Consulta: 8 gener 2012].
  15. Lahee, Henry Charles. Famous Violinists of To-day and Yesterday (en anglès). L.C. Page, 1906, p. 296. 
  16. «Famous Musicians of a Wandering Race» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2012].
  17. Jean Sibelius. «The Wegelius Institute» (en anglès). Johnkinsella.net. [Consulta: 8 gener 2012].
  18. «Chicago School of Violin Making» (en anglès). Maestronet.com. [Consulta: 8 gener 2012].
  19. Genealogia per Åke Backström, Sydney, www.genealogia.fi
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Hřímalý