Jan Ingenhoven

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJan Ingenhoven
Grotekerk.jpg
Església protestant a la ciutat de Breda on va néixer Jan Ingenhoven
Biografia
Naixement 19 de maig de 1876
Breda (Països Baixos)
Mort

20 de maig de 1951(1951-05-20) (als 75 anys)
Hoenderloo

  • 1892 Amb 14 anys dirigia un cor d'homes
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor, pianista, clarinetista i cantant
Estil Romanticisme
Professors Ludwig Felix Brandts Buys
Instrument Piano, clarinet i veu

IMSLP: Category:Ingenhoven,_Jan
Modifica les dades a Wikidata

Jan Ingenhoven (Breda, 19 de maig de 1876 - Hoenderloo, 20 de maig de 1951) fou un compositor i director d'orquestra neerlandès.

Va dirigir diverses vegades l'orquestra filharmònica de Munic i la Münchener Madrigal Voreigunge, així com d'altres importants entitats musicals; va realitzar freqüents gires artístiques per Europa no solament com a kapellmeister, sinó com a solista, cantant, pianista i clarinetista. Com a compositor la seva obra no és gaire nombrosa. D'altra banda, l'extrema dificultat de la seva música ha estat un obstacle per popularitzar-la.

Als setze anys ja era director d'un cor d'homes, i es pot dir que la seva educació musical es basà principalment en la pràctica de l'art. En composició i direcció d'orquestra va tenir per mestres en Ludwig Felix Brandts Buys i en Félix Mottl. A Munic i altres ciutats alemanyes aconseguí gran renom com a director d'orquestra, especialment com a intèrpret de les obres de Mozart.

El seu estil era rapsòdic, tot i que en general no restat d'inspiració melòdica. En la seva música de cambra hi abunden, per especial inclinació de l'autor, els efectes d'arpa, circumstància que també pot apreciar-se en les seves composicions per a piano o per a instruments d'arc.

Obres principals[modifica]

  • Els lieder Abendständchen i Der träumende See (1908).
  • Quatre quartets per a veus soles (1903-1909).
  • Una Simphonie Fantasie sobre el "Cant de la nit" de Zoroastre (1906).
  • Tres poemes simfònics, titulats, segons el seu caràcter, Lyrisch (1905), Dramatisch (1907) i Romantisch (1908), els dos per a gran orquestra i l'últim per a petita.
  • Cor a cappella, St. Jan's Vier (1909).
  • “Sonata en sol per a violoncel”, i una altra en do, per a violí, ambdues amb acompanyament de piano (1922).

Bibliografia[modifica]