Jane Luu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJane Luu

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(vi) Lưu Lệ Hằng Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Vietnam del Sud Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Stanford
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònoma Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Jane Luu (vietnamita: Lưu Lệ Hằng) (Vietnam del Sud, 1963)[1] és una astrònoma vietnamita-estatunidenca i enginyera de sistemes de defensa.

Va ser guardonada amb el Premi Kavli (compartit amb David C. Jewitt i Michael Brown) l'any 2012 «per descobrir i caracteritzar el cinturó de Kuiper i els seus membres més grans, treball que va suposar un gran avenç en la comprensió de la història del nostre sistema planetari».

Infància i educació[modifica]

Luu va emigrar als Estats Units d'Amèrica com a refugiada el 1975, quan va caure el govern de Vietnam del Sud. Ella i la seva família vivien en camps de refugiats i motels abans que s'instal·lessin a Kentucky, on tenia familiars. Es va graduar a l'escola secundària com a finalista i després va guanyar una beca a la Universitat de Stanford, rebent la seva llicenciatura en física el 1984.[2][3] Treballar al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA després de la universitat la va inspirar a estudiar astronomia.[2]

Treball com a estudiant graduada i codescobridora del cinturó de Kuiper[modifica]

Com a estudiant de postgrau a la Universitat de Califòrnia a Berkeley[4] i al Massachusetts Institute of Technology (MIT), va estudiar les relacions entre asteroides i cometes per al seu projecte de doctorat principal.[5] També va treballar amb David C. Jewittper descobrir el cinturó de Kuiper,[6] una zona que abans es creia que no contenia objectes. El 1992, després de cinc anys d'observació, van trobar el primer objecte conegut del cinturó de Kuiper que no sigui Plutó i la seva lluna més gran Caront, utilitzant el telescopi de 2,2 metres de la Universitat de Hawaii a Mauna Kea.[7][8][9] Aquest objecte és (15760) 1992 QB1,[10] que ella i Jewitt van anomenar «Smiley».[3] L'American Astronomical Society va atorgar a Luu el premi Annie J. Cannon d'astronomia el 1991. El 1992, Luu va rebre una beca Hubble de l'Institut de Ciència del Telescopi Espacial i va escollir la Universitat de Califòrnia, Berkeley com a institució d'acollida.

L'asteroide 5430 Luu[11] del grup de Focea del cinturó principal rep el seu nom en el seu honor.[12] Es va doctorar el 1992 al MIT.

Carrera professional[modifica]

Després de rebre el seu doctorat, Luu va treballar com a professora assistent a la Universitat Harvard, des de 1994.[3] Luu també va exercir com a professora a la Universitat de Leiden, als Països Baixos.[6] Després de la seva estada a Europa, Luu va tornar als Estats Units d'Amèrica i va treballar en instrumentació com a científica sènior al Lincoln Laboratory del MIT, centrant-se en projectes de la indústria de defensa, concretament en sistemes LIDAR.

El desembre de 2004, Luu i Jewitt van informar del descobriment de gel d'aigua cristal·lina a Quaoar,[13] que era en aquell moment l'objecte més gran conegut del cinturó de Kuiper. També van trobar indicis d'hidrat d'amoníac. El seu informe va teoritzar que el gel probablement es va formar sota terra, quedant exposat després d'una col·lisió amb un altre objecte del cinturó de Kuiper en algun moment dels darrers milions d'anys.[14]

El 2012, va guanyar (juntament amb David C. Jewitt de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles) el premi Shaw «pel seu descobriment i caracterització dels cossos transneptunians, un tresor arqueològic que es remunta a la formació del Sistema solar i la font llargament buscada de cometes de curt període»[15] i el Premi Kavli (compartit amb Jewitt i Michael E. Brown) «per descobrir i caracteritzar el cinturó de Kuiper i els seus membres més grans, treball que va suposar un gran avenç en la comprensió de la història de el nostre sistema planetari».[16]

Vida personal[modifica]

A la Luu li agrada viatjar i ha treballat per a Save the Children al Nepal.[17] Li agrada diverses activitats a l'aire lliure i toca el violoncel. Va conèixer el seu marit, Ronnie Hoogerwerf, que també és astrònom, mentre treballava als Països Baixos en una posició permanent a la Universitat de Leiden.[6] Tenen un fill junts.

Premis, honors i reconeixements[modifica]

Selecció de publicacions[modifica]

Llista de planetes menors descoberts[modifica]

10370 Hylonome 27 de febrer de 1995 MPC[A]
15760 Albion 20 d'agost de 1992 MPC[A]
(15809) 1994 JS 11 de maig de 1994 MPC[A]
(15836) 1995 DA2 24 de febrer de 1995 MPC[A]
(15874) 1996 TL66 9 d'octubre de 1996 MPC[A][B][C]
(15875) 1996 TL66 11 d'octubre de 1996 MPC[A][C]
(19308) 1996 TO66 12 d'octubre de 1996 MPC[A][C]
(20161) 1996 TR66 8 d'octubre de 1996 MPC[A][B][C]
(24952) 1997 QJ4 28 d'agost de 1997 MPC[A][C][D]
(24978) 1998 HJ151 28 d'abril de 1998 MPC[A][C][E]
(26375) 1999 DE9 20 de febrer de 1999 MPC[C]
(33001) 1997 CU29 6 de febrer de 1997 MPC[A][B][C]
(59358) 1999 CL158 6 de febrer de 1997 MPC[A][C]
(60608) 2000 EE173 3 de març de 2000 MPC[C][F]
66652 Borasisi 8 de setembre de 1999 MPC[A][C]
79360 Sila–Nunam 3 de febrer de 1997 MPC[A][B][C]
(79969) 1999 CP133 11 de febrer de 1999 MPC[A][C]
(79978) 1999 CC158 15 de febrer de 1999 MPC[A][C][G]
(79983) 1999 DF9 20 de febrer de 1999 MPC[A][C]
(91554) 1999 RZ215 8 de setembre de 1999 MPC[A][C]
(118228) 1996 TQ66 8 d'octubre de 1999 MPC[A][B][C]
(129746) 1999 CE119 10 de febrer de 1999 MPC[A][C]
(134568) 1999 RH215 7 de setembre de 1999 MPC[A][C]
(137294) 1999 RE215 7 de setembre de 1999 MPC[A][C]
(137295) 1999 RB216 8 de setembre de 1999 MPC[A][C]
(148112) 1999 RA216 8 de setembre de 1999 MPC[A][C]
(181708) 1993 FW 28 de març de 1999 MPC[A]
(181867) 1999 CV118 10 de febrer de 1999 MPC[A][C]
(181868) 1999 CG119 11 de febrer de 1999 MPC[A][C]
(181871) 1999 CO153 12 de febrer de 1999 MPC[A][C]
(181902) 1999 RD215 6 de setembre de 1999 MPC[A][C]
(385185) 1993 RO 14 de setembre de 1993 MPC[A]
(385201) 1999 RN215 7 de setembre de 1999 MPC[A][C]
(415720) 1999 RU215 7 de setembre de 1999 MPC[A][C]
(469306) 1999 CD158 10 de febrer de 1999 MPC[A][C]
(503858) 1998 HQ151 28 d'abril de 1999 MPC[A][C][E]
(508770) 1995 WY2 18 de novembre de 1995 MPC[A]

Referències[modifica]

  1. «Jane Lưu lên núi ngắm sao...». Vietnamnet, 2004.
  2. 2,0 2,1 «MPC/MPO/MPS Archive» (en anglès). Minor Planet Center.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Feature Alum, Jane Luu, '84. CLASS NOTABLE: JANE LUU, '84,Scoping the Cosmos]» (en anglès). Stanford Alumni, maig-juny 1998. Arxivat de l'original el 2008-09-07. [Consulta: 22 juliol 2023].
  4. Brown, Michael E. «The Kuiper Belt» (PDF) (en anglès). Physics Today. DOI: 10.1063/1.1752422.
  5. 5,0 5,1 «Jane X. Luu» (en anglès). Kavli Prize, 20-03-2014.
  6. 6,0 6,1 6,2 «An Interview With...Jane Luu» (en anglès), 21-03-2003.
  7. Bartusiak, 1996, p. 46.
  8. Wainscoat, Richard J. «University of Hawaii 2.2-meter telescope - Public Information» (en anglès).
  9. «Maunakea's first large telescope celebrates 50 years of science» (en anglès). University of Hawaiʻi System News.
  10. MPC 15760
  11. MPC 5430
  12. 12,0 12,1 Schmadel, 207, p. 464.
  13. MPC 50000
  14. Chang, 2004, p. A33.
  15. «The Shaw Prize - Top prizes for astronomy, life science and mathematics» (en anglès).
  16. «Dresselhaus, Graybiel, Luu receive 2012 Kavli Prizes» (en anglès). MIT News. Massachusetts Institute of Technology, 124.
  17. «Women's History Month Profile: Jane Luu» (en anglès). Hyphen Magazine, 31-03-2009.
  18. «The Shaw Prize in Astronomy 2012» (en anglès), 29-05-2012. Arxivat de l'original el 2017-10-20. [Consulta: 22 juliol 2023].
  19. «2012 Kavli Prizes» (en anglès). The Kavli Foundation. Arxivat de l'original el 2017-07-22. [Consulta: 22 juliol 2023].
  20. MPC
  21. «MPC/MPO/MPS Archive» (en anglès). Minor Planet Center.
  22. «Gruppe 2: Astronomi, fysikk og geofysikk» (en norueg). Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 22 juliol 2023].

Bibliografia[modifica]