Janna Bitxévkskaia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJanna Bitxévkskaia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola nacional del circ i les arts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, compositora de cançons, escriptora, compositora, cantant, guitarrista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica tradicional i bard Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentGuitarra acústica i veu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webzhanna-bichevskaya.ru Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0080963 Last fm: Жанна+Бичевская Musicbrainz: ddfc0d58-b989-4d0a-a915-d8e56e4f1f36 Songkick: 2498891 Discogs: 806603 Allmusic: mn0001547074 Modifica el valor a Wikidata

Janna Vladímirovna Bitxévskaia, rus: Жа́нна Влади́мировна Биче́вская,[1](nascuda el 17 de juny de 1944 a Moscou) és un cantautora russa i soviètica. Viu i treballa a Moscou.

Janna anomena el seu estil "country-folk rus". El repertori de la cantant inclou diversos centenars d'obres: cançons de contingut espiritual i social, cançons populars russes, romances, així com cançons basades en poemes dels poetes de l'Edat de Plata.

Biografia[modifica]

Va néixer en la família de Vladímir Konstantínovitx Bitxevski, enginyer elèctric de professió, i la ballarina Lídia Gavrílovna Koixeleva. La seva madrastra, Ielena Ilínitxna Bitxévskaia,[2] era comptable de professió.

Es va graduar a l'escola de música, classe de guitarra. El 1966-1971 va estudiar a l'Escola nacional del circ i les arts escèniques,[3] on va continuar millorant la seva guitarra, va estudiar cant amb Ielena Iàkovlevna Pétker i després amb Irma Jaunzem. Durant els seus estudis, va començar a aplegar i enregistrar cançons populars russes. Al mateix temps, va treballar com a professora de guitarra a l'escola nocturna de Zagorsk, i més tard com a solista-vocalista a l'Orquestra Eddie Rosner. Del 1971 al 1973 fou solista del conjunt vocal i instrumental "Dobri mólodtsi i des del 1973 treballà al Mosconcert.[3]

Als anys setanta, el repertori del cantant incloïa antigues cançons populars russes, que s'interpretaven a l'estil bard. Gràcies a la seva original i talentosa actuació (amb estils folk i country), Bitxévskaia va començar a guanyar popularitat ràpidament. El 1973 es va convertir en la guanyadora del Concurs Panrús d'Artistes de Varietats a tota Rússia.[3] En diverses gires, va actuar a Finlàndia, Hongria, Romania, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i a moltes ciutats de l'URSS. Dels seus discos de cançons populars es van vendre milions de còpies a més de 40 països d'arreu del món.

Va actuar vuit vegades a l'Olympia de París. Al Concurs Internacional d'Artistes Pop de Poznań, el 1980, a més del títol de guanyadora, Janna Bitxévkskaia va rebre el títol de "Miss creativitat". El 1989 a San Remo, la cantant va rebre el Premi Tenco per a activitats culturals.[4]

Als anys noranta, el folklore de l'obra de Janna Bitxévkskaia va ser substituït per motius de la Guàrdia Blanca (els àlbums «Liubo, brattsi, liubo», «Rússkaia Gólgofa») i, després, per religiosos - cançons de Hieromonk Roman i cançons escrites pel seu marit, el poeta, compositor i cantant Guennadi Ponomariov («Janna Bitxévkskaia poiot pesni Ieromonakha Romana», «Imeni Tvoiemu, Gospodi», «Ossen muzikanta». A finals de la dècada del 1990 i principis de la dècada del 2000, la cantant va publicar diversos àlbums amb cançons d'autors famosos (inclosos Andrei Makarévitx, Aleksandr Vertinski, Bulat Okudjava) i diversos àlbums de temàtica patriòtica.

Del desembre del 1999 al 2008, Janna Bitxévkskaia va presentar el programa espiritual d'autor "De cor a cor", rus: От сердца к сердцу, a l'emissora de ràdio internacional "La Veu de Rússia".

Temàtica[modifica]

Els temes principals de les cançons de Bitxévkskaia són el patriotisme rus i l'ortodòxia. En les seves cançons, ella, juntament amb el seu marit Guennadi Ponomariov, que també és compositor i cantautor, predica l'amor pels valors tradicionals.

Crítica[modifica]

Bitxévkskaia qualifica, a la seva cançó Grozni tsar, rus: Грозный царь, el tsar Ivan el Terrible com el tsar gran i sant[5] i es considera partidària de la seva canonització. Totes les cançons estan dedicades a Alexandra Fiódorovna, Nicolau II i altres membres de la família reial. Alexandra Fiódorovna és elogiada com a semblant als arcàngels; a través de les seves oracions, Déu tindrà pietat de la Rússia crucificada. El tsar encarna el lideratge dels russos, la seva força i bandera.[6] A la cançó No som russos!, rus: Мы не россияне!, Mi ne rossïiane!, parla d'un "assassinat ritual que ha commocionat el món", és a dir, l'assassinat de la família del tsar. Compara l'assassinat de Nicolau II amb el de Crist, a qui anomena "tsar de la pèrfida Judea".[7]

Janna Bitxévkskaia celebra el passat imperial de Rússia, la Tercera Roma[8] que ara es troba vinclada sota el talons d'un vilà d'ultramar.[6] Segons Bitxévkskaia, als russos els importa un rave el poder d'Amèrica i Europa i fa una crida a tots els eslaus.ref name = "RM"/>Rússia, Belarús i Ucraïna són inseparables, com tres germanes sempre relacionades. Janna Bitxévkskaia descriu els pobles eslaus com a "grans i escollits per Déu", "s'uniran en l'Oceà Ortodox".[9]

La missió de Rússia, va dir Bitschewskaja, és conduir la gent de totes les nacions cap a la fe ortodoxa i preparar la gent per al regne de Déu. El diable només és contrari al cristianisme, de manera que no busca destruir cap altra religió, fins i tot crea les altres religions no cristianes.[10] Bitschewskaya també es queixa que la televisió borda llibertat i drets.[11]

Janna Bitxévkskaia també condemna el nacionalisme.[10]

Bitxévkskaia proposa de tancar els homosexuals a Rússia en colònies de leprosos construïdes especialment per a ells. Janna Bitxévkskaia descriu l'homosexualitat a Rússia com a part del Pla Dulles, el primer punt del qual preveu la depravació completa del poble rus. Considera que l'odi dels signes d'activitat homosexual és una reacció normal d'una persona mentalment sana; a l'època soviètica la gent tenia moralitat. Ella qualifica aquestes activitats de pecat terrible, que és castigat.[12] Janna Bitxévkskaia descriu l'orgull gai com un fet amoral.

Obres[modifica]

  • Господа офицеры (1994)
  • Слишком короток век (1997)
  • Любо, братцы, любо… (1997)
  • Жанна Бичевская поёт песни Иеромонаха Романа (1997)
  • Имени Твоему, Господи. Духовные песнопения (1998)
  • Осень музыканта (1998)
  • Русская Голгофа (1998)
  • Царь Николай (1999)
  • Верую (2000)
  • Мы – русские (2001)
  • Чёрный ворон (2002)
  • Боже, храни своих (2003)
  • К-141 (2004)
  • Белая ночь. Жанна Бичевская поёт песни Иеромонаха Романа (2005)
  • Я расскажу тебе… Романсы (2007)
  • Гори, гори, моя звезда (2008)
  • Засуха (2010)

Referències[modifica]

  1. ↑ Al món anglosaxó se la coneix com a Jeanne Bichevskaya
  2. ↑ (rus) Lloc web oficial de Janna Bitxévkskaia Arxivat 2014-12-09 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (rus) Entrevista Arxivat 2016-05-22 a Wayback Machine. a Nóvie Izvéstia
  4. ↑ (rus) По материалам официального сайта Жанны Бичевской[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Text de la cançó Arxivat 2020-10-21 a Wayback Machine. Grozni tsar
  6. ↑ 6,0 6,1 Text de la cançó La victòria serà nostra
  7. ↑ Text de la cançó A tots els traïdors del tsar, Déu i la pàtria
  8. ↑ Text de la cançó Marxa russa
  9. ↑ Text de la cançó Rússia, Ucraïna, Belarús
  10. ↑ 10,0 10,1 Entrevista amb Janna Bitxévkskaia
  11. ↑ Text de la cançó Arxivat 2018-10-13 a Wayback Machine. A la guerra ètnica
  12. ↑ (rus) Pust govoriat de l'11 de juliol del 2011, Pervi Kanal, minuts 12 i 17

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Janna Bitxévkskaia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Janna_Bitxévkskaia&oldid=33383969»