Japón (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaJapón
Japón (film).jpg
Fitxa
DireccióCarlos Reygadas Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCarlos Reygadas Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlos Reygadas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohann Sebastian Bach, Arvo Pärt i Dmitri Xostakóvitx Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDiego Martínez Vignatti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDaniel Melguizo (en) Tradueix i Carlos Serrano Modifica el valor a Wikidata
ProductoraNoDream Cinema
Mantarraya Producciones
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic, Alemanya, Espanya i Regne dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 gener 2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada130 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0322824 Filmaffinity: 344923 Allocine: 45309 Rottentomatoes: m/Japon Allmovie: v261210 TCM: 442500 Metacritic: movie/japan TV.com: movies/japan Modifica el valor a Wikidata

Japón és l'opera prima del director mexicà Carlos Reygadas, estrenada en 2002 en la secció Quinzena de Realitzadors del 55è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] És una pel·lícula dramàtica sobre un home amb una crisi existencial, viatja a un poble rural llunyà per a intentar suïcidar-se.

Argument[modifica]

La pel·lícula tracta sobre un home que travessa una forta crisi existencial pel que abandona la ciutat de Mèxic per anar-se al camp i preparar la seva mort. Allí s'allotja amb una vella vídua índia en la seva esgavellada casa amb vista a un desolat canó. En la immensitat d'una salvatge, i imponent naturalesa, s'enfronta a la infinita humanitat de la senyora gran i oscil·la entre la crueltat i el lirisme. Els seus esmussats sentits tornen, despertant els seus desitjos i instints per la vida i la sexualitat.

Repartiment[modifica]

  • Alejandro Ferretis com l'home[2]
  • Magdalena Flores com Ascen[2]
  • Yolanda Villa com Sabina[2]
  • Martín Serrano com Juan Luis[2]
  • Rolando Hernández
  • Bernabe Pérez
  • Fernando Benítez com Fernando
  • Carlo Reygadas Barquín com el caçador

Producció[modifica]

És el primer llargmetratge del director mexicà Carlos Reygadas, va ser filmat en l'estat d'Hidalgo en Cinemascope de 16 mm. El títol no té relació amb el contingut de l'obra, perquè està ambientada en una zona serrana de Mèxic. La majoria dels personatges són persones sense estudis actorales, residents l'estat d'Hidalgo.[2]

Recepció i crítiques[modifica]

En 2002 va guanyar l'esment especial del premi Càmera d'Or del 55è Festival Internacional de Cinema de Canes. A.O. Scott del diari The New York Times va descriure l'obra com a «abstracta, prefereix la metafísica a la narrativa convencional» i se sent «quan l'ombra dels núvols apareixen a la vista, es té la sensació d'humitat». A més va recalcar que «els personatges irradien un fatalisme, especialment Ascen, amb un rostre enigmàtic».»[2]

Peter Bradshaw del diari britànic The Guardian va dir que «és una bella pel·lícula contemplativa», va descriure l'«opera prima de Reygadas com un treball miraculós i ple de confiança».[3] El lloc web Rotten Tomatoes reporta una acceptació del 80%. A causa de diverses escenes que exposen crueltat cap als animals, el Consell Britànic de Classificació de Pel·lícules va exigir el tall de diverses escenes per a la seva projecció en cinemes britànics,[4] Fou situada al número 100 de la llista de les 100 millors pel·lícules de tots els temps de The Moving Arts Film Journal.[5]

Premis[modifica]

Referencies[modifica]

  1. «Quinzaine 2002» (en francés), 2002. [Consulta: 30 diciembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «FILM REVIEW; A Tale of Harsh Lands and Hard Truths» (en inglés), 19-03-2003. [Consulta: 30 diciembre 2018].
  3. «Japón» (en inglés). The Guardian, 21-02-2003. [Consulta: 30 diciembre 2018].
  4. «Cinematograph Films (Animals) Act 1937» (en inglés). British Board of Film Classification. [Consulta: 29 diciembre 2018].
  5. The Moving Arts Film Journal 100 Greatest Films Arxivat 2011-01-06 a Wayback Machine.
  6. El misterio del Trinidad y Nicotina, los principales ganadores del Ariel, La Jornada, 31 de març de 2004

Enllaços externs[modifica]