Jardins de Ca n'Altimira
| ||||
| Tipus | Jardí públic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Localització | C/ Maó, 9 | |||
| ||||
Els jardins de Ca n'Altimira es troben al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Originaris del segle xix, van ser remodelats el 1991 amb un projecte de María Luisa Aguado.
Història[modifica]
L'origen d'aquests jardins se situa en la finca homònima, propietat del doctor Josep Altimira, a l'època en què Sant Gervasi de Cassoles era un poble que encara no havia estat agregat a Barcelona. Després de la mort del doctor la finca va passar a ser propietat de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que van convertir l'edifici en un col·legi. Una part del jardí va ser edificada, perdent-se un safareig amb quatre escultures i un templet al mig. Als anys 1980 va passar a titularitat pública, i gràcies a un pla especial de protecció mediambiental es va salvar de l'especulació immobiliària. Els jardins van ser oberts al públic el 1991 després d'una remodelació efectuada per María Luisa Aguado.[1]
Descripció[modifica]
Després de l'accés per l'entrada principal del carrer Mandri, el jardí es mostra exuberant de vegetació, especialment per la presència imponent dels pins blancs. Un camí escalonat descendeix a un nivell inferior, on hi ha una plaça amb una font i, al fons, una sala hipòstila, coberta antigament per arbrat i avui dia per una pista de bàsquet. Aquesta zona tenia originalment grutes i galeries d'aigua navegables, que lamentablement s'han perdut. Tots dos nivells estan comunicats per dos ponts, un de pedra i un altre de ferro. En la part superior del jardí hi ha una àrea infantil.[2]
Vegetació[modifica]
Entre les espècies presents al parc es troben: el pi blanc (Pinus halepensis), el lledoner (Celtis australis), el pi pinyer (Pinus pinea), el cedre de l'Atles (Cedrus atlantica), l'om de Sibèria (Ulmus pumila), l'acàcia borda (Robinia pseudoacacia). I de plantació més recent, la sòfora (Sophora secundiflora), la prunera vermella (Prunus cerasifera) i l'arbre ampolla (Brachychiton populneus).[3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Gabancho, Patrícia. Parcs i jardins de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000. ISBN 84-7609-935-5 [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Viladevall-Palaus, Ignasi. Cincuenta parques, más dos. Barcelona: La Vanguardia, 2004.
- ↑ «Jardins de Ca n'Altimira». Parcs i jardins. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 8 maig 2018].