Parcs i jardins del Masnou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jardins del Mil·lenari)
Parc del Llac del Masnou

Els parcs i jardins del Masnou sumen un total d'unes 15 hectàrees de verd urbà, i compten amb més de 4.000 arbres conformant l'arbrat viari.[1]

Els principals parcs de la vila són el parc de Vallmora, el parc del Llac i el parc de Caramar. Els principals jardins són els jardins de la Nimfa, els jardins de Can Malet, els jardins del Mil·lenari, els jardins de Lluís Milet.[2]

Parc de Vallmora[modifica]

El parc de Vallmora és el gran pulmó verd de la vila. Està situat al nord de la vila, a tocar de l'autopista. Té una superfície de 55km². Té quatre zones: el bosc del parc, un espai per esdeveniments amb una graderia, una zona esportiva amb àrea de jocs infantils i una zona que recrea camps agrícoles per rememorar el passat agrícola de la vila.[3]

És el més gran de la vila i el darrer a construir-se. Es va inaugurar l'any 2017.[4] El bosc del parc té 16 km2 i es van plantar l'any 2013 amb una plantació popular de mil arbres feta pels ciutadans. Cada arbre té una pedra personalitzada que indica el nom de la persona que el plantà.[5]

Parc del Llac[modifica]

Parc del Llac del Masnou
Parc del Llac del Masnou

El parc del Llac correspon al jardí de la casa del Marquès del Masnou, que Romà Fabra i Puig, primer marquès del Masnou, va fer construir a començament del segle xx. Es tracta d'un jardí d'uns 6.400 m² amb elements compositius propis del neoclàssic afrancesat del final del segle xix. Hi destaca l'estany central amb una illa al bell mig, a la qual s'accedeix per un pont. Situat a l'extrem oposat a l'entrada hi ha un mirador elevat, una cova i un salt d'aigua d'inspiració romàntica. També hi destaquen l'esplanada central i els corredors que envolten l'estany, i una rica vegetació ornamental.

El parc del Llac té una gran varietat de vegetació que aplega plantes autòctones i no autòctones. Són especialment interessants els arbres de fulla composta que envolten l'esplanada central i els camins de passeig, i també la gran diversitat de plantes que aporten cromatisme al jardí. Al parc del Llac i al seu entorn són abundants les palmeres, de les quals s'hi poden identificar fins a cinc espècies. Pel que fa a la fauna del parc, hi viuen una gran diversitat d'ocells.[6] S'hi poden observar ocells com la cuereta blanca, el gafarró, la garsa, el bruel, el cargolet, el bernat pescaire i el rossinyol. També hi ha ànecs collverd.[7]

Parc de Caramar[modifica]

Situat al centre urbà, al turó on hi ha Can Guarino, es tracta d'un parc temàtic lúdic amb gran varietat d'espècies d'arbres i plantes de diversos indrets. Al parc hi ha un circuit de tren de sis polzades, conegut com “el trenet”.[8][9]

Al costat del Parc de Caramar hi ha els jardins de Lluís Millet. Van ser dissenyats l'any 1975. Hi destaca l'estàtua de mig cos del mestre Lluís Millet, nat del Masnou, envoltat de garrofers, arbre que va ser molt conreat en temps passats pels pagesos masnovins.[9]

Jardins de Can Malet[modifica]

Situat al centre de la vila, Can Malet va arribar a ser una de les majors propietats del municipi, integrada pel mas, una capella, la casa dels masovers, un jardí amb una bassa, hortes, era, estables, magatzems i vinyes, entre d'altres. La casa comptava amb un magnífic jardí al davant, que va desaparèixer en part a la dècada dels setanta. Actualment només es conserva la façana de la casa de masovers, una part dels jardins amb un petit estany, una llinda amb la data de 1736 i el monograma IHS que correspon a la capella de Sant Antoni de Pàdua, construcció que es va perdre en les successives remodelacions i ampliacions.[10]

Es van remodelar l'any 2017 per afegir-hi un escenari amb un banc perimetral i una pista de ball i traslladar la pista de petanca.[11]

Jardins de la Nimfa[modifica]

Jardins de la Nimfa del Masnou

Situats al costat de la carretera N-II, formen part dels jardins més emblemàtics del Masnou. Al centre dels jardins es troba l'escultura de la Nimfa del Masnou, escultura de l'artista Jordi Alumà que commemora l'entrada al nou mil·lenni.[12]

Jardins del Mil·lenari[modifica]

Jardins situats al voltant del jaciment romà de Cal Ros de les Cabres. Dins dels jardins hi ha un arbre catalogat anomenat La Noguera del Mil·lenari (Juglans nigra). Està catalogat com a arbre d'interès comarcal i local del Maresme.[9]

Referències[modifica]

  1. Ventura i Cot, Montserrat. Els arbres del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 1994, p. 9. 
  2. Calls, Albert; Tarragó, Sílvia. El Masnou blauverd: un itinerari per una vila del segle XXI. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2011, p. 138-146. 
  3. Bernabeu i Mira, Josep; Poch i Sans, Gerard. Quaranta anys de democràcia local al Masnou (1979-2019). El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2019, p. 88. 
  4. «Inauguren el parc Vallmora». El Punt Avui, 22-02-2017 [Consulta: 5 juny 2020].
  5. «Masnou construye el gran pulmón verde del municipio». La Vanguardia, 07-04-2015 [Consulta: 5 juny 2020].
  6. «Parc del Llac». El Masnou terra de mar. Ajuntament del Masnou. [Consulta: 5 juny 2020].
  7. Marí Vivancos, Toni; Castañer Ferruz, Xavier; Ribas Mares, Jordi. Passat i present de les poblacions d'aus al municipi del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2011. 
  8. «Parc Caramar. Circuit Ferroviari Alfons Aragó». catalunya.com. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juny 2020].
  9. 9,0 9,1 9,2 «Municipis › El Masnou › Per no perdre's». Costa de Barcelona Maresme. Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. [Consulta: 5 juny 2020].
  10. «Can Malet». El Masnou terra de mar. Ajuntament del Masnou. [Consulta: 5 juny 2020].
  11. «Remodelen els jardins de Can Malet del Masnou». El Punt Avui, 13-06-2017 [Consulta: 5 juny 2020].
  12. «Parcs i jardins del Masnou». Tot nens. totnens.cat. [Consulta: 5 juny 2020].