Jaume Almera i Comas
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1845 Vilassar de Mar (Maresme) |
| Mort | 15 febrer 1919 (73 anys) Barcelona |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1906 – 1908 ← Rafael Puig i Valls – Eugenio Mascareñas y Hernández → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - ciències naturals (–1874) Universitat de Barcelona - ciències exactes (–1871) Seminari Metropolità de València - teologia catòlica (–1876) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Mapa geològic, paleontologia dels vertebrats i hidrogeologia |
| Ocupació | secondary school professor (en)  (1874–1885), professor d'educació secundària (1872–1874), naturalista, taxònom, geòleg, paleontòleg, sacerdot catòlic |
| Membre de | |
| Alumnes | Antonio Vila Nadal |
Jaume Almera i Comas (Vilassar de Mar, 5 de maig de 1845 - Barcelona,15 de febrer de 1919), geòleg i paleontòleg català; fundà el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Biografia
Va simultaniejar els estudis eclesiàstics amb els universitaris. Es va matricular a la Facultat de ciències exactes, físiques i naturals de la Universitat de Barcelona obtenint els títols de batxiller en ciències el maig de 1869, el de llicenciat de la secció de físiques el febrer de 1871, llicenciat de la secció de naturals el maig de 1871 i el de doctor de la secció de naturals el juny de 1874.
En 1872 va finalitzar els estudis eclesiàstics a Barcelona i el 1876 es va llicenciar en Teologia al Seminari Central de València. El 1885 va ser nomenat canonge de la seu episcopal de Barcelona i degà l'any 1912.
Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 1879, en va ser president durant els anys 1906 a 1908.
L'any 1874 va fundar el Museo de Geognosia y de Paleontología, que posteriorment va passar a anomenar-se Museu Geològic del Seminari, situat a l'edifici del Seminari Conciliar del carrer de la Diputació de Barcelona.
Les seves investigacions es van centrar en les faunes fòssils d'invertebrats com a eina per a la datació dels terrenys i la confecció de mapes geològics. Fruit de les seves investigacions va poder confeccionar el mapa geològic de la província de Barcelona, a escala 1/100.000, publicat l'any 1887. Posteriorment, aquest mapa es va publicar en diversos fulls a escala 1/40.000.
L'any 1965, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas va crear a Barcelona un centre d'investigació geològica que porta el seu nom: l'Institut de Ciències de la Terra 'Jaume Almera'. Té dedicat un carrer a Vilassar de Mar i porta el seu nom l'IES de Vilassar de Dalt.
Honors
- 1885 títol de canonge de la Santa Església Catedral de Barcelona.
- 1890 soci honorari de la "Societé d'Études des Sciences Naturales de Besiers".
- 1895 títol d'acadèmic corresponent de l'Acadèmia Pontifícia de Roma.
- 1902 soci honorari de la "Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales".
- 1912 Alfons XIII li concedeix la dignitat de degà del Capítol de la Seu de Barcelona.
- 1916 vocal honorari de la Junta de Ciències Naturals.
- 1922 l'Ajuntament de Vilassar de Mar li dedicà un carrer.
- 1965 el Consejo Superior de Investigaciones Científicas va crear a Barcelona un centre d'investigació geològica que porta el seu nom: Institut de ciències de la Terra 'Jaume Almera'.
- Porta el seu nom l'institut d'ensenyança secundària de Vilassar de Dalt.
- 1977 L'associació "Amics de Vilassar" li erigeix un monument al carrer del Carme de Vilassar de Mar.
- Llorenç Tomàs, geòleg i Joaquim Folch, geòleg i enginyer de mines, descobreixen una sal i li posen per nom: almeraïta.
Bibliografia
- Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997.
- Nicolau, Francesc «Jaume Almera i la paleontologia a Catalunya». Cavall Fort [Barcelona], núm. 613, febrer 1988, p. 26.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Almera i Comas |