Jaume Biscarri i Bossom de Saga

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jaume Biscarri i Bonsom de Saga)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Biscarri i Bossom de Saga
Biografia
Naixement13 juliol 1837 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1877 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Activitat
OcupacióEmpresari, compositor i pianista Modifica el valor a Wikidata

Jaume Biscarri i Bossom de Saga (Barcelona, 13 de juliol del 183717 de març del 1877)[1] va ser pianista, compositor i musicògraf. Fundà la revista La España Musical.

Biografia[modifica]

Fill de Francisco Biscarri i de Francisca Busom. Casat amb Francisca de Fortuny i de Carpi,[2] germana d'Epifani de Fortuny i de Carpi.

Als sis anys començà a estudiar música a Bellpuig, sota la direcció de Baixel, i amplià estudis amb Francesc Coma, organista i mestre de capella de l'església parroquial de Balaguer. El 1850 s'establí definitivament a Barcelona, on completà la seva formació musical amb Bernat Calbó Puig, estudiant harmonia amb Francesc Andreví i piano amb Josep Maria Sirvent. Viatjà a París el 1864 a fi de conèixer els darrers avenços musicals, i a la capital parisenca feu coneixença de Rossini, Fétis, Carafa, Marmontel, Ravina, Ketterer... i, també, hi va freqüentar les reunions musicals de Rossini. Dos anys més tard i ja de tornada a Barcelona, el 1866, fundà juntament amb Andreu Vidal el setmanari La España Musical i hi portà la secció d'"Ensayos de crítica musical", a banda de publicar-hi treballs de temes històrics i artístics. A més de dedicar-se a l'ensenyament, també va fer d'intèrpret de piano, sent considerat, a Barcelona, un dels pianistes més destacats de la seva època. Al 22 de gener del 1877 va ser nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

A més de la popular cançó Teresa, compongué diverses obres musicals, com una simfonia, un quartet de cordes, dos Benedictus per a tenor i orquestra, un ofertori i altres peces per a piano (en destaquen Colección de estudios i Capricho español), cant i algunes obres religioses. L'any 1871 va compondre l'antífona Tu es Petrus, que es va interpretar a la catedral de Barcelona per la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l'entronització del papa Pius IX. Va publicar uns exercicis per a l'aprenentatge del piano i, a causa de la seva prematur traspàs, deixà incompleta una Historia científica del arte musical. Entre els seus deixebles hi figura el pianista Enric Ferrer i Rodrigo. També van compondre música el seu fill Jaume Biscarri i de Fortuny i una filla d'aquest, Antònia Biscarri i Cuyàs, pianista coneguda amb el pseudònim Laura Castilla. El seu fill, especialment, va tenir una gran producció musical i sovint es confonen les obres del pare pel fill o a l'inrevés.

El 1858, el compositor Nicolau Guanyabens dedicà a Jaume Biscarri la barcarola La Calma, que posteriorment s'ha popularitzat amb el nom La calma de la mar.

El fons musical de la família va ser adquirit per la Biblioteca de Catalunya [3] l'any 1994. Sota l'autoria de Jaume Biscarri es conserven obres [4] en els fons musicals de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC), i les parroquials de Santa Maria de Mataró (MatC) i Sant Esteve d'Olot (SEO).

Obres[modifica]

(Selecció)

  • A mi primera ilusión, op. 8, redowa per a piano
  • Americana
  • ¿Baila usted?op. 41, americana per a piano
  • Balsamina: bailable, per a piano
  • ¿Canto del Rey Ezequías, per a orquestra
  • Capricho español, op. 28, per a piano
  • Danza americana, per a piano, veu i orquestra
  • Despedida a la Virgen
  • Elegías mazurcas (1875), dedicades a la memòria de Chopin
  • Eloísa, danza americana
  • Habaneras para piano, conjunt de sis peces
  • Imitación de una cajita de música, op. 25, polca per a piano
  • Jota para piano, op. 40
  • El lánguido, schottisch, per a piano
  • Marcela, danza americana, op. 44 bis, per a piano
  • Marcha Fúnebre, per a piano
  • Meditación, per a piano
  • Melancolía
  • Melodía fúnebre arreglada para orquesta, dedicada al seu pare, mort el 1857
  • Música simfónica: Simfonia concertant
  • Música de cambra: Cuarteto de cuerdas.
  • Lo nen és mut, per a veu i piano, lletra de F.Camprodon
  • Obdulia, danza americana
  • Ofertorio (1872), per a orquestra, dedicat a Josep Marraco i Ferrer
  • Pater Noster (1870), a cinc veus i harmònium
  • Pensando en ti, danza, op. 39 bis, per a piano
  • ¡Pobre tórtora!, redowa de salón
  • Sinfonía a grande orquesta (1866)
  • Teresa, op. 29 (1865), per a veu i piano, amb lletra de F. Camprodon, traduïda del català per J.Blanxart
  • La Trinitaria, bailable, per a piano
  • Il trovatore errante, pelegrino dell'amore, melodía para canto y piano, op. 37, amb lletra de Manuel S. Escardón y Morquecho
  • Tu es Petrus (1871), a gran orquestra en commemoració del 25è aniversari de la coronació de Pius IX
  • Yo te amo, per a veu i piano, amb lletra d'Isabel de Villamartín

Manual pedagògic[modifica]

  • Estudios melódicos y progresivos de fácil ejecución compuestos para piano Barcelona: Juan Budó, 1862

Referències[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Defuncions. 1877. Registre núm.1785.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 17-03-1877. [Consulta: 4 març 2020].
  2. «Esquela de Francisca de Fortuny de Carpí». La Vanguardia, 18-11-1902, pàg. 1.
  3. «Fons Biscarri de la Biblioteca de Catalunya]». [Consulta: 1 gener del 2015].
  4. «Obres de Jaume Biscarri, a l'Inventari dels Fons Musicals de Catalunya». [Consulta: 1 gener del 2015].