Vés al contingut

Jaume Claret Muxart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Jaume Claret» redirigeix aquí. Si cerqueu l'historiador català, vegeu «Jaume Claret Miranda».
Plantilla:Infotaula personaJaume Claret Muxart
Imatge
(2026) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióElías Querejeta Zine Eskola Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMichel Gaztambide Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Ikusmira berriak Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsJaume Muxart i Domènech, avi matern
Roser Agell i Cisa, àvia materna Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjaumeclaretmuxart.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8299086 TMDB (persona): 2781728 FilmAffinity (persona): 193833024 Rottentomatoes: celebrity/jaume_claret_muxart
Facebook: jaume.claretmuxart X: claretjaume Instagram: jaumeclaretmuxart Threads: jaumeclaretmuxart Vimeo: user32893759 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Claret Muxart (Sant Cugat del Vallès, 13 de maig de 1998) és un director de cinema i guionista català. És conegut sobretot per haver dirigit Estrany riu (2025).

Biografia

[modifica]

Vida primerenca i formació

[modifica]

Nascut el 1998 a Sant Cugat del Vallès, és net de pintors d'avantguarda (Jaume Muxart i Roser Agell)[1] i fill d'un arquitecte i d'una professora d'educació física.[2] De petit, durant els estius, feia cicloturisme amb els seus pares per Europa.[3] Inicialment volia dedicar-se a la dansa,[2] i durant set anys va formar-se en teatre a la Unió Santcugatenca, però quan en tenia catorze li va néixer la passió pel setè art en assistir com a figurant al rodatge del drama Fènix 11·23 (2012).[4][5] Així doncs, va començar a acostar-se a la indústria anant a sessions de la Filmoteca de Catalunya i fent de crític de cinema en blogs i publicacions d'aquest àmbit;[5] més endavant acabaria cobrint festivals, exercint de programador i col·laborant en el projecte educatiu Cinema en curs.[2]

Va estudiar un batxillerat centrat en el cinema a ESART Sant Cugat i tot seguit va provar d'entrar a la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, però no va aconseguir-ho.[4][5] Al capdavall, amb 19 anys, es va mudar a Sant Sebastià (País Basc), on va estudiar un postgrau en cinema i creació audiovisual a l'escola de cinema Elías Querejeta Zine Eskola.[2][6] Forma part de la primera generació d'aquest centre acadèmic.[5] Durant la seva formació allà, va tenir de tutor el guionista Michel Gaztambide.[1]

Carrera

[modifica]

Va encetar la carrera cinematogràfica amb curtmetratges com Ella i jo (2020) i Die Donau (lit. ‘El Danubi’, 2022), els quals presentaria en preestrena en festivals com el de Sant Sebastià, Marsella i Rotterdam. També va participar en mostres de cinema independent com el D'A Film Festival a Barcelona i el Festival Internacional de Cinema UNAM a Ciutat de Mèxic. A més, al llarg de la seva trajectòria com a cineasta, ha participat en programes de residència artística com Ikusmira Berriak a Sant Sebastià i la Residència de guions de l'Acadèmia del Cinema Català a la capital catalana.[6]

Més enllà d'això, des del postgrau al País Basc —i en part inspirat pels seus estius per Europa— havia anat desenvolupant el projecte Estrany riu, llargmetratge que es va publicar finalment el 2025 i que va guionar en col·laboració amb la cineasta Meritxell Colell.[2][7] L'òpera prima va arribar a projectar-se a la Mostra de Venècia, en què va competir en la secció Orizzonti, i va rebre-hi el premi a la millor contribució artística atorgat per la crítica independent.[3][7] A banda, el film va obtenir en total vuit nominacions als premis Gaudí i als premis Goya, d'entre les quals una per a Claret en la categoria de millor direcció novell. A més, el mateix any va ser guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona en audiovisuals.[8]

Fora del món audiovisual, ha treballat com a professor associat al màster en Disseny i Producció d'Espais de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).[9]

Influències

[modifica]

Alguns dels cineastes que Claret ha citat com a referents, en particular en relació amb Estrany riu, són Hou Hsiao-hsien, Claire Denis, Ingmar Bergman, Maurice Pialat, Olivier Assayas, Mia Hansen-Løve, Jean Eustache i Éric Rohmer.[4][10] L'interessen especialment el cinema asiàtic i el cinema italià, dins del qual destaca autors com Edward Yang, Satyajit Ray i Hou Hsiao-hsien, i Ermanno Olmi i Franco Piavoli, respectivament.[11][10]

També s'inspira generalment en el romanticisme (com ara en el pintor alemany Caspar David Friedrich) i en l'expressionisme, que va conèixer de bell antuvi a través de les pintures del seu avi.[5][11][1] Pel que fa al cinema expressionista català contemporani, ha esmentat com a exemples significatius Elena López Riera, Carla Simón, Agustí Villaronga i Marc Recha.[10]

Pel que fa a companys de generació, a Cinema en curs va conèixer Celia Rico, Jonás Trueba, Mikel Gurrea i les mateixes Carla Simón i Meritxell Collell, mentre que a la Zine Eskola, Gabriel Azorín i Marina Palacio.[10]

Filmografia

[modifica]
Any Títol Notes
2019 Mia i Marc Curtmetratge
2020 Ella i jo Curtmetratge
2022 Die Donau Curtmetratge
2025 La nostra habitació Curtmetratge
Estrany riu

Nominacions i premis

[modifica]
Any Premi Categoria Resultat Refs.
2026 XL Premis Goya Goya a la millor direcció novell A anunciar [2]
Premis Núvol Pantalles Guanyador [8]
Premis Ciutat de Barcelona Audiovisuals Guanyador

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Yáñez, Jara; Pena, Jaime. «Entrevista Jaume Claret Muxart (versión ampliada de Caimán CdC nº 203)» [Entrevista Jaume Claret Muxart (versió ampliada de Caimán CdC n. 203)] (en castellà). Caimán Cuadernos de Cine. Caimán Ediciones, 26-09-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].
  2. 1 2 3 4 5 6 Ramírez, Noelia. «Jaume Claret Muxart: “Que els joves no van al cine? Si omplen la filmoteca!”». El País, 27-01-2026. [Consulta: 14 febrer 2026].
  3. 1 2 Castillo, Màxim. «Jaume Claret Muxart: “El protagonista d’'Estrany riu’ té un misteri que no entenc”». El País, 14-10-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].
  4. 1 2 3 Fabregat, Lluna. «Claret: 'L'adolescència és un moment de canvi: la percepció sobre el món es transforma'». Tot Sant Cugat, 20-09-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].
  5. 1 2 3 4 5 Estruch Axmacher, Martí. «Jaume Claret Muxart: “La pel·lícula va més enllà dels tòpics sobre el desvetllament homosexual”». VilaWeb, 13-10-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].
  6. 1 2 «Jaume Claret Muxart commence le tournage de son premier film, Estrany riu» [Jaume Claret Muxart comença a rodar el seu primer film, "Estrany riu"] (en francès). Cineuropa, 25-07-2024. [Consulta: 14 febrer 2026].
  7. 1 2 «Jaume Claret estrena al Festival de Cinema de Venècia el seu primer llargmetratge, 'Estrany riu'». VilaWeb, 29-08-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].
  8. 1 2 Forés Juliana, Jaume. «Tots els guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2025». Núvol, 30-01-2026. [Consulta: 14 febrer 2026].
  9. ↑ «Jaume Claret Muxart | Dies curts». Filmoteca de Catalunya, 2025. [Consulta: 14 febrer 2026].
  10. 1 2 3 4 Izquierdo, Agus. «Jaume Claret Muxart: «Volia fer una pel·lícula expressionista»». Núvol, 02-10-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].
  11. 1 2 Guirado, Jorge. «'Estrany riu': Jaume Claret Muxart explica la seva òpera prima entre allò oníric, la improvisació i la fluïdesa del muntatge». dBalears, 07-10-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Claret_Muxart&oldid=36894440»