Jaume Creus i del Castillo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJaume Creus i del Castillo
Biografia
Naixement 1950 (67/68 anys)
Barcelona
Residència Barcelona
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Poeta, traductor i escriptor
Gènere artístic Poesia
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Creus i del Castillo (Barcelona, 1950) és un poeta i traductor català.[1] Estudià Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborà a Serra d'Or, El Correo Catalán i Avui. A partir de 1972 estudià rus, alemany, txec i italià, i és traductor oficial de TV3, alhora que col·labora amb Ràdio Esparreguera. Membre del PEN català i l'AELC.[2]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • La poesia, és a dir la follia (amb Vicenç Altaió i Morral), 1975
  • Entre una pell i l'altra, l'horitzó, 1978
  • Terres interiors, platges extenses, 1983
  • El lent creixement dels coralls, 1989
  • Calotips i instantànies, 1993
  • Eros d'encesa fletxa, 1994 (premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1994)
  • Poemari de Bòsnia, 1995

Teatre[modifica]

  • Paolo, 2000

Guions de ficció[modifica]

  • El noi que llegia Marcuse, 1979
  • Cloaca màxima, 1986
  • Solitud, 1990 (llargmetratge basat en la novel·la de Víctor Català)

Referències[modifica]

  1. «Jaume Creus i del Castillo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Jaume Creus – Llegir en Català». llegirencatala.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Vicent Coll i Pitarch
Roda de solituds
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1994
Succeït per:
Vicenç Llorca i Berrocal
Atlas d'aigua