Jaume Creus i del Castillo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Creus i del Castillo
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata

Jaume Creus i del Castillo (Barcelona, 1950) és un poeta i traductor català.[1] Estudià Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborà a Serra d'Or, El Correo Catalán i Avui. A partir de 1972 estudià rus, alemany, txec i italià, i és traductor oficial de TV3, alhora que col·labora amb Ràdio Esparreguera. Membre del PEN català i l'AELC.[2]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • La poesia, és a dir la follia (amb Vicenç Altaió i Morral). Barcelona: Pòrtic, 1975.
  • Entre una pell i l'altra, l'horitzó, 1978.
  • Terres interiors, platges extenses. Barcelona: El Mall, 1983
  • El lent creixement dels coralls. Barcelona: Quaderns Crema, 1989.
  • Calotips i instantànies. Barcelona: Edicions 62, 1993.
  • Eros d'encesa fletxa (premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1994). València: Eliseu Climent / Edicions 3 i 4, 1994.
  • Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995.
  • Suite dels bons amors. Barcelona: Edicions de 1984, 2008.
  • Amniocentesis (Pròleg de Francesc Parcerisas i Vázquez). Cornellà de Llobregat: LaBreu Edicions, 2017.

Teatre[modifica]

  • Paolo. Barcelona: Proa, 2000.

Guions de ficció[modifica]

  • El noi que llegia Marcuse. Barcelona: PC Teide, 1979.
  • Cloaca màxima, 1986.
  • Solitud (llargmetratge basat en la novel·la de Víctor Català). Barcelona: Quasar, 1990.

Referències[modifica]

  1. «Jaume Creus i del Castillo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Jaume Creus – Llegir en Català». llegirencatala.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Vicent Coll i Pitarch
Roda de solituds
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1994
Succeït per:
Vicenç Llorca i Berrocal
Atlas d'aigua