Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
James II 1633-1701.jpg
Biografia
Naixement 14 d'octubre de 1633
Palau de Saint James, Londres, Regne Unit
Mort 16 de setembre de 1701(1701-09-16) (als 67 anys)
Saint-Germain-en-Laye, França
Causa de mort Hemorràgia cerebral
Lloc d'enterrament castell de Windsor
  Rei d'Anglaterra i Rei d'Escòcia
6 de febrer de 1685 – 11 de desembre de 1688
Coronació 23 d'abril de 1685
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Polític
Rang militar almirall
Conflicte Batalla de les Dunes
Altres
Títol Duc
Dinastia Dinastia Estuard
Cònjuge Anne Hyde Tradueix
Maria de Mòdena
Parella Catherine Sedley, Countess of Dorchester Tradueix
Arabella Churchill
Fills Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia
Anna de la Gran Bretanya
James Francis Edward Stuart
Louisa Maria Teresa Stuart
James Stuart, Duke of Cambridge Tradueix
Henrietta FitzJames Tradueix
James Fitz-James Stuart
Henry FitzJames Tradueix
Isabel Stuart Tradueix
Charles Stuart, Duke of Cambridge Tradueix
Charles Stuart, Duke of Cambridge Tradueix
Edgar Stuart, Duke of Cambridge Tradueix
Charles Stuart, Duke of Kendal Tradueix
Pares Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia
Enriqueta Maria de França
Germans Enriqueta d'Anglaterra, Maria Enriqueta Stuard, Elizabeth Stuart Tradueix, Princess Anne of England Tradueix, Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia i Henry Stuart, Duke of Gloucester Tradueix
Premis
Signatura

Escut d'armes Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
Modifica les dades a Wikidata

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, (en anglès James II of England) nascut el 14 d'octubre de 1633 i mort el 16 de setembre de 1701, regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

La seva política religiosa d'impulsar la tolerància per protegir els catòlics -ell mateix s'havia convertit al catolicisme- i el seu absolutisme van dur a l'esclat de la Gloriosa Revolució de 1688 en què fou destronat; aleshores, la corona no passà pas al seu fill Jaume Estuard, catòlic com ell, sinó a la seva filla, protestant, Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (1689-1694) casada amb Guillem, príncep d'Orange-Nassau, stadhouder dels Països Baixos, reconegut el 1689 com a cogovernant amb la seva muller, per la qual cosa, esdevingué Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia.

Jaume II va intentar recuperar les seves corones desembarcant a Irlanda el 1689, però, després de la seva derrota a la Batalla del Boyne a l'estiu de 1690, se'n tornà a França, on passà la resta de la seva vida sota la protecció del seu cosí i aliat Lluís XIV

El triomf de la Gloriosa Revolució va significar a Anglaterra i Escòcia la fi de l'absolutisme i l'inici de la monarquia parlamentària.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia Modifica l'enllaç a Wikidata