Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Biografia
Naixement	14 d'octubre de 1633 Palau de Saint James, Londres, Regne Unit
Mort	16 de setembre de 1701(1701-09-16) (als 67 anys) Saint-Germain-en-Laye, França
Causa de mort	Hemorràgia cerebral
Lloc d'enterrament	castell de Windsor
Rei d'Anglaterra i Rei d'Escòcia
6 de febrer de 1685 – 11 de desembre de 1688
← Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia i Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Coronació	23 d'abril de 1685
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	Polític
Rang militar	almirall
Conflicte	Batalla de les Dunes
Altres
Títol	Duc
Dinastia	Dinastia Estuard
Cònjuge	Anne Hyde Maria de Mòdena
Parella	Catherine Sedley, Countess of Dorchester Arabella Churchill
Fills	Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia Anna de la Gran Bretanya James Francis Edward Stuart Louisa Maria Teresa Stuart James Stuart Enriqueta Fitz-James James Fitz-James Stuart Enric Fitz-James Isabel Stuart Charles Stuart, Duke of Cambridge Charles Stuart, Duke of Cambridge Edgar Stuart, Duke of Cambridge Charles Stuart, Duke of Kendal
Pares	Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia Enriqueta Maria de França
Germans	Enriqueta d'Anglaterra, Maria Enriqueta Stuard, Elizabeth Stuart , Princess Anne of England , Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia i Henry Stuart, Duke of Gloucester
Premis
Membre de la Royal Society
Signatura

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, (en anglès James II of England) nascut el 14 d'octubre de 1633 i mort el 16 de setembre de 1701, regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

La seva política religiosa d'impulsar la tolerància per protegir els catòlics -ell mateix s'havia convertit al catolicisme- i el seu absolutisme van dur a l'esclat de la Gloriosa Revolució de 1688 en què fou destronat; aleshores, la corona no passà pas al seu fill Jaume Estuard, catòlic com ell, sinó a la seva filla, protestant, Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (1689-1694) casada amb Guillem, príncep d'Orange-Nassau, stadhouder dels Països Baixos, reconegut el 1689 com a cogovernant amb la seva muller, per la qual cosa, esdevingué Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia.

Jaume II va intentar recuperar les seves corones desembarcant a Irlanda el 1689, però, després de la seva derrota a la Batalla del Boyne a l'estiu de 1690, se'n tornà a França, on passà la resta de la seva vida sota la protecció del seu cosí i aliat Lluís XIV

El triomf de la Gloriosa Revolució va significar a Anglaterra i Escòcia la fi de l'absolutisme i l'inici de la monarquia parlamentària.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia