Jaume II d'Urgell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJaume II d'Urgell
Sepulcre modern del comte d'Urgell a la capella de Santa Maria del castell de Xàtiva.JPG
Sarcòfag modern de Jaume II d'Urgell al castell de Xàtiva
 Comte d'Urgell
1408 – 1413
annexió del comtat a la corona
Dades biogràfiques
Naixement 1380
Balaguer
Mort 1 de juny de 1433 (als 53 anys)
Xàtiva
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Altres dades
Títol Comte
Dinastia Comtat d'Urgell Aragó-Urgell
Cònjuge Isabel d'Aragó i de Fortià
Fills
Pares Pere II d'Urgell
Margalida de Montferrat
Germans Elionor d'Urgell

Escut d'armes de Jaume II d'Urgell
Modifica dades a Wikidata

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433), fou comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga. Fou candidat al tron de la Corona d'Aragó després de la mort de Martí l'Humà, però pel Compromís de Casp s'entronitzà Ferran d'Antequera.

Orígens familiars[modifica]

Fill de Pere II d'Urgell i de Margalida de Montferrat i hereu del seu pare al comtat d'Urgell, fou l'últim comte d'Urgell.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Jaume II d'Aragó
(el Just)
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons IV d'Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Blanca d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
4. Jaume I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Gombau d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
9. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Constança d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
2. Pere II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat VII de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
10. Bernat VIII de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Felipa de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
5. Cecília de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. ?
 
 
 
 
 
 
 
11. Martha d'Illa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Jaume II d'Urgell
(el Dissortat)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guilhèm VI de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
12. Guilhèm VII de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Sibil·la de Mataplana
 
 
 
 
 
 
 
6. Joan II de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hug II de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
13. Matilda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Felicia-Matilda de Mayenne
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ferran de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
14. Jaume III de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Isabel de Sabran
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Alfons IV d'Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
15. Constança d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica]

El 29 de juny del 1407 es casà a València amb Isabel d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i germana de Martí l'Humà. D'aquesta unió nasqueren:

Vida política[modifica]

Martí l'Humà el nomenà lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort Martí el Jove, el rei el nomenà procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei Martí l'Humà revocà el nomenament sota pressions del bisbe de Saragossa, així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.

Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell, que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre del 1413.[1] Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat al castell d'Urueña (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), Mora de Toledo (1420-1422), l'Alcàsser de Madrid (1422-1424), breument a Terol i, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433[2] amb sospites d'haver estat assassinat a la presó.[3]

Representacions de Jaume d'Urgell en les arts[modifica]

La seva història tràgica i la seva significació política el van convertir en protagonista de diferents obres literàries, sobretot en el període de la Renaixença:

Referències[modifica]

  1. Historia de los Condes de Urgel, escrita por D. Diego Monfar y Sors, Archivero del Real Archivo de Barcelona, y publicada de real órden por D. Próspero de Bofarull y Mascaró, Barcelona 1853, Tomo II, p.534-535.
  2. S. Sobrequés, Els Barons de Catalunya, Ed. Vicens-Vives, 4ª ed., 1989, p. 150.
  3. Pep Mayolas, La Princesa a l'exili Felipa de Coïmbra i Urgell (1435-1497), pag. 76

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Pere II
Comte d'Urgell
14081413
Succeït per:
Ferran I
incorporació a la
Corona d'Aragó
Precedit per:
-
Pretendent al tron d'Aragó
14101413
Succeït per:
-