Jaume I d'Anglaterra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia)
Infotaula de personaGrace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Jaume I d'Anglaterra
JamesIEngland.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) James I (VI) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1566 Modifica el valor a Wikidata
castell d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1625 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Theobalds House (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Disenteria Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturaabadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Monarca d'Anglaterra
24 març 1603 (Julià) – 27 març 1625
← Elisabet I d'AnglaterraCarles I d'Anglaterra i d'Escòcia →
Monarca d'Irlanda
24 març 1603 (Julià) – 27 març 1625
← Elisabet I d'AnglaterraCarles I d'Anglaterra i d'Escòcia →
Rei d'Escòcia
8 febrer 1587 (Julià) – 27 març 1625
← Maria I d'EscòciaCarles I d'Anglaterra i d'Escòcia →
Duc de Rothesay
19 juny 1566 – 8 febrer 1587 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicEscocesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióAnglicanisme i església d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Formacióprofessor particular Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, monarca, escriptor, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorge Buchanan, Peter Young (en) Tradueix, Adam Erskine (en) Tradueix i David Erskine, Commendator of Dryburgh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolRei d'Escòcia
Monarca d'Anglaterra
Monarca d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Estuard Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna de Dinamarca (1589–1619), mort de la parella femenina Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric Frederic d'AnglaterraMary Stuart (en) TradueixSophia of England (en) Tradueixunnamed son Stuart (en) TradueixRobert Stuart, Duke of Kintyre and Lorne (en) TradueixMargaret Stuart (en) TradueixCarles I d'Anglaterra i d'EscòciaElisabet d'Anglaterraunnamed son Stuart (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHenry Stuart Modifica el valor a Wikidata  i Maria I d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Germansstillborn twin Hepburn (en) Tradueix i stillborn twin Hepburn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
5 novembre 1605 (Julià)conspiració de la pólvora
1603-1625Període de Jaume I
1586Treaty of Berwick (en) Tradueix
10 febrer 1567murder of Lord Darnley (en) Tradueix
1567 (Gregorià)Act Anent the demission of the Crown in favour of our Sovereign Lord, and his Majesty's Coronation 1567 (en) Tradueix
Entry of James VI into Edinburgh (en) Tradueix
English subsidy of James VI (en) Tradueix
Unió de les Corones
succession to Elizabeth I of England (en) Tradueix
Baptism of James VI (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
James I of England signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Shield of Arms of the Duke of Rothesay.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 1974 Modifica el valor a Wikidata

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i IrlandaCharles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Regnat[modifica]

El rei Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra

Era fill de Henry Stuart (1545-1567), duc d'Albany, i de Maria Stuart, (1542-1587) reina d'Escòcia. Va arribar al tron escocès el 24 de juliol de 1567 a l'edat de tretze mesos com a Jaume VI d'Escòcia , després que la seva mare es veiés obligada a abdicar a favor seu.[1] Quatre regents diferents van governar durant la seva minoria, que va acabar oficialment el 1578, encara que no va aconseguir el control total del seu govern fins al 1583. El 1603, va succeir a l'últim monarca Tudor d'Anglaterra i Irlanda, Elisabet I, que va morir sense fills heretant la Unió de les Corones com a Jaume I d'Anglaterra i Irlanda a Anglaterra i Irlanda des del 24 de març de 1603 fins a la seva mort.

El regne de Jaume sobre Escòcia fou reeixit, però no va ser el cas a Anglaterra, on fou incapaç d'arribar a un acord mutu amb un Parlament hostil a les seves intencions, la negativa per part de la Cambra dels Comuns d'imposar imposts prou alts enfonsà les finances reials. Les seves idees favorables a l'absolutisme polític, la mala administració del fons reial i el seu seguit de favorits poc populars foren factors importants que assentaren la base de la Guerra Civil Anglesa, durant la qual el fill i successor d'en Jaume, Carles I, va ser jutjat i executat. Durant la mateixa vida de Jaume I, però, els successius governs del regne d'Anglaterra i del d'Escòcia foren relativament estables.

Juntament amb Alfred el Gran, Jaume és sovint considerat un dels personatges més intel·lectuals i cultivats que mai arribaren al tron d'Anglaterra o Escòcia. Sota el seu regne, la prosperitat cultural cultivada per l'Anglaterra d'Elisabet I va continuar: la ciència, la literatura i l'art, camps on il·lustres personatges com Francis Bacon i William Shakespeare participaren, visqueren un període daurat. El mateix Jaume era un erudit amb talent que escrigué obres com ara Daemonologie (1597), The True Law of Free Monarchies (La veritable llei de les monarquies lliures) (1598) Basilikon Doron (1599) i A Counterblaste to Tobacco (1604).

Pau amb Espanya[modifica]

Article principal: Tractat de Londres (1604)

Espanya i Anglaterra duien gairebé 20 anys immersos en guerra, amb enormes pèrdues per a ambdós països, i Jaume imposà una política menys bel·licosa, suspenent les hostilitats amb Espanya, i la promesa de no intervenir en els assumptes continentals fos suficient per a Felip III d'Espanya per a signar la pau en 1604 pel tractat de Londres, renunciar a nomenar un rei catòlic per a la corona d'Anglaterra i garantir tolerància anglesa al catolicisme.[2][3] Anglaterra renunciava a prestar cap tipus d'ajuda a les Províncies Unides, obria el Canal de la Mànega al transport marítim espanyol, prohibia als seus súbdits dur mercaderies d'Espanya a Holanda o viceversa, i prometia suspendre les activitats dels pirates a l'Oceà Atlàntic.[4] A canvi, Espanya concedia facilitats al comerç anglès a les Índies espanyoles.[5]

Persecució dels catòlics[modifica]

Com no semblava que Jaume volgués posar fi a la persecució dels catòlics, diversos membres del clergat van decidir passar a l'acció i en 1605 tingué lloc la conspiració de la pólvora[6] tramada per alguns catòlics anglesos per fer volar el parlament el dia de la sessió inaugural, el 5 de novembre de 1605. En ser detingut Guy Fawkes, també es va saber que els conspiradors havien reclutat un exèrcit de descontents i que es proposaven apoderar-se dels fills del rei i cridar als espanyols dels Països Baixos espanyols. En veure avortada la conspiració, la major part dels conjurats fugiren al Warwickshire, on s'havia dirigit Everard Digby, un dels caps de la conspiració amb la intenció de revoltar el país. Atacats per les tropes reials, uns moriren amb les armes a la mà després de viva resistència; d'altres moriren en el suplici. També foren condemnats a mort i executats dos jesuïtes acusats de complicitat amb la conspiració.[7]

Colonització d'Amèrica[modifica]

Article principal: Amèrica britànica
Concessions a la Companyia de Plymouth i la Virginia Company of London

El 1606, el rei Jaume I d'Anglaterra va concedir cartes tant a la Companyia de Plymouth com a la Virginia Company of London amb el propòsit d'establir assentaments permanents a Amèrica del Nord. El 1607, la London Company va establir una colònia permanent a Jamestown a la badia de Chesapeake,[8] que es van enfrontar a una adversitat extrema, i el 1617 només hi havia 351 supervivents dels 1700 colons que havien estat transportats a Jamestown, mentre que la Colònia de Popham de la Companyia Plymouth no va reeixir. Quan els virginians van descobrir la rendibilitat del cultiu de tabac, la població de l'assentament va passar de 400 colons el 1617 a 1240 el 1622. La London Company va quedar en fallida en part a causa de les freqüents guerres amb els nadius americans propers, fent que la corona anglesa prengués el control directe de la Colònia de Virgínia, com es va conèixer Jamestown i els seus voltants.[9]

Colonització de l'Ulster[modifica]

Article principal: Colonització de l'Ulster
Mapa de les terres abandonades pels comtes

En 1609 va començar la Colonització de l'Ulster amb colonitzadors del sud-oest d'Escòcia i de les regions inestables de la frontera amb Anglaterra, culturalment diferent de la dels irlandesos nadius, amb idea de resoldre el problema de la frontera amb Escòcia, que podia posar en perill les seves possibilitats de governar ambdós regnes amb eficàcia, afermar l'Ulster[10] i convertir la població nativa a l'anglicanisme. La major part de la terra colonitzada havia estat confiscada als caps nadius gaèlics, molts dels quals havien fugit d'Irlanda cap a l'Europa continental el 1607 després de la Guerra dels Nou Anys contra el domini anglès.[11]

Matrimoni i fills[modifica]

El 20 d'agost de 1589 es va casar per poders, encara que la cerimònia oficial es va fer a Oslo el 23 de novembre, amb la princesa Anna de Dinamarca (1574-1619) de només catorze anys, filla del rei Frederic II de Dinamarca (1534-1588) i de Sofia de Meckenburg (1557-1631). Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:

Referències[modifica]

  1. Guy, John. "My heart is my own": the life of Mary Queen of Scots (en anglès). Londres: Fourth Estate, 2004, p. 364. ISBN 978-1-841-15753-5. 
  2. Lockyer, Roger; Gaunt, Peter. Tudor and Stuart Britain: 1485-1714 (en anglès). Routledge, 2018-09-28. ISBN 978-0-429-86195-6. 
  3. Duerloo, Luc. Dynasty and Piety: Archduke Albert (1598-1621) and Habsburg Political Culture in an Age of Religious Wars (en anglès). Routledge, 2016-04-29, p. 122. ISBN 978-1-317-14728-2. 
  4. Israel, Jonathan I. Dutch Primacy in World Trade, 1585-1740 (en anglès). Clarendon Press, 1989-06-08, p. 197-198. ISBN 978-0-19-159182-2. 
  5. Sharp, David. The Coming of the Civil War, 1603-49 (en anglès). Heinemann, 2000, p. 49. ISBN 978-0-435-32713-2. 
  6. Williamson, Hugh Ross. The Gunpowder Plot [of 1605] (en anglès). Faber and Faber, 1951. 
  7. Fraser, Antonia. The Gunpowder Plot (en anglès). Phoenix, 1996, p. 76-78. ISBN 0-7538-1401-3. 
  8. «History of Jamestown» (en anglès). Apva.org. [Consulta: 21 setembre 2009].
  9. Richter, Daniel. Before the Revolution: America's ancient pasts (en anglès). Cambridge, Mass.: Belknap Press, 2011, p. 116-117. ISBN 0674072367. 
  10. Perceval-Maxwell, M. The Scottish Migration to Ulster in the Reign of James I. Belfast: Ulster Historical Foundation, 1999, p. 55. ISBN 0901905445. 
  11. Canny, Nicholas. Making Ireland British 1580–1650 (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2003, p. 202. ISBN 0199259054.