Jaume I d'Anglaterra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgJaume VI d'Escòcia
Jaume I d'Anglaterra
James I of England by Daniel Mytens.jpg
Retrat per Daniel Mytens, 1621
 Rei dels escocesos
24 de juliol de 1567 – 27 de març de 1625
Coronació 29 de juliol de 1567
 Rei d'Anglaterra i d'Irlanda
24 de març de 1603 – 27 de març de 1625
Coronació 25 de juliol de 1603
Dades biogràfiques
Naixement 19 de juny de 1566
Castell d'Edimburg
Mort 27 de març de 1625(1625-03-27) (als 58 anys)
Theobalds House
Sepultura Abadia de Westminster
Ocupació poeta i escriptor
Casa reial Dinastia Stuart Dinastia Stuart
Cònjuge Anna de Dinamarca
Fills
Pares Henry Stuart, Lord Darnley
Maria d'Escòcia
Signatura

Escut d'armes de Jaume VI d'Escòcia Jaume I d'Anglaterra
Modifica dades a Wikidata

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i IrlandaCharles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint el darrer monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Era fill de Henry Stuart (1545-1567), duc d'Albany, i de Maria Stuart, (1542-1587) reina d'Escòcia. Governà Escòcia com Jaume VI des del 24 de juliol de 1567 fins a la seva mort, i des de l'anomenada Unió de les Corones que havia heretat, a Anglaterra i Irlanda com a Jaume I des del 24 de març de 1603 fins a la seva mort.

El rei Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra

El regne de Jaume sobre Escòcia fou reeixit, però no va ser el cas a Anglaterra, on fou incapaç d'arribar a un acord mutu amb un Parlament hostil a les seves intencions, la negativa per part de la Cambra dels Comuns d'imposar imposts prou alts enfonsà les finances reials. Les seves idees favorables a l'absolutisme polític, la mala administració del fons reial i el seu seguit de favorits poc populars foren factors importants que assentaren la base de la Guerra Civil Anglesa, durant la qual el fill i successor d'en Jaume, Carles I, va ser jutjat i executat. Durant la mateixa vida de Jaume I, però, els successius governs del regne d'Anglaterra i del d'Escòcia foren relativament estables.

Juntament amb Alfred el Gran, Jaume és sovint considerat un dels personatges més intel·lectuals i cultivats que mai arribaren al tron d'Anglaterra o Escòcia. Sota el seu regne, la prosperitat cultural cultivada per l'Anglaterra d'Elisabet I va continuar: la ciència, la literatura i l'art, camps on il·lustres personatges com Francis Bacon i William Shakespeare participaren, visqueren un període daurat. El mateix Jaume era un erudit amb talent que escrigué obres com ara Daemonologie (1597), The True Law of Free Monarchies (La veritable llei de les monarquies lliures) (1598) Basilikon Doron (1599) i A Counterblaste to Tobacco (1604).

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 20 d'agost de 1589 es va casar per poders, encara que la cerimònia oficial es va fer a Oslo el 23 de novembre, amb la princesa Anna de Dinamarca (1574-1619) de només catorze anys, filla del rei Frederic II de Dinamarca (1534-1588) i de Sofia de Meckenburg (1557-1631). Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:

Precedit per:
Maria
Escòcia
Rei d'Escòcia

(Llista de reis d'Escòcia)
(1567–1625)
Succeït per:
Carles I
(fill)
Precedit per:
Elisabet I
Anglaterra i Irlanda
Rei d'Anglaterra i Irlanda

(Llista de reis d'Anglaterra)
(1603–1625)