Jaume Isern i Colomer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume Isern i Colomer
Dades biogràfiques
Naixement 13 de desembre de 1798
Mataró, Província de Barcelona
Mort 18 de juliol del 1880
Mataró
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Organista, pedagog - compositor
Obra
Obres destacades Descripción de algunos instrumentos para ensenyar a ciegos las primeras letras y la escritura en notas de música
Modifica dades a Wikidata

Jaume Isern i Colomer (Mataró, 13 de desembre de 1798 - 18 de juliol del 1880) fou un organista, pedagog i compositor mataroní.

Cec de naixement, estudià amb Fèlix Font, també orb, i després solfeig, orgue, harmonia i composició amb Antoni Mitjans, el qual per aquells temps era organista de Santa Maria de Mataró. Més tard estudià violí i violoncel amb Anton Díaz, mestre de capella de la catedral de Tarragona; i amb Vicenç Cabanilles (nebot del músic i naturalista valencià Josep Cavanilles aprengué humanitats, ciències exactes, físiques i naturals.

Va ésser autor d'un sistema per la notació musical anterior al de Louis Braille, (Descripción de algunos instrumentos para ensenyar a ciegos las primeras letras y la escritura en notas de música, Barcelona, 1837), que li'n valgué la Large Silver anglesa i una pensió vitalícia atorgada per Ferran VII d'Espanya.

Des de 1830 actuà com a organista de Santa Maria de Mataró i destacà per les seves improvisacions. Del 1840 endavant ensenyà també a la nova Escola Municipal de Música. A casa seva creà un veritable cenacle intel·lectual de tipus liberal i obert a la música europea en què podien trobar-se Henri Herz, Ole Bull, Pau Piferrer, Pedro Albéniz, Leandro Fernández de Moratín o Anselm Barba.

El 1844 actuà davant la reina Isabel II d'Espanya a l'Exposició industrial de Barcelona. Carles Isern i Vinyas, fill seu, també cec i un músic molt dotat, morí en l'adolescència.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]