Jaume Miravitlles i Navarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume Miravitlles i Navarra
Naixement 1906
Figueres
Mort 10 de novembre de 1988 (81/82 anys)
Barcelona
Ocupació esperantista, escriptor i polític
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, Alt Empordà, 1906 - Barcelona, 1988) fou un polític i escriptor català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Conegut també com a Met. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner on va participar en l'elaboració de la revista Studium. Militant d'Estat Català i un dels participants als fets de Prats de Molló el 1926, després de passar per la presó el 1925. Més endavant, a l'exili de París va completar els estudis d'enginyeria i es va iniciar en el món de la creació artística. Per exemple, apareix com a actor en dues pel·lícules de Luis Buñuel: Un chien andalou (en l'escena del piano, al costat de Salvador Dalí) i L'âge d'or. Va tornar a Catalunya el 1930 i es va trobar a la presó fins a la proclamació de la República. En sortir-ne, es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol i, el 1934, va passar a Esquerra Republicana de Catalunya formant part del sector d'Estat Català. En aquells temps escrivia per a publicacions com L'Opinió, L'Hora i La Humanitat. Durant la Guerra Civil va exercir de comissari de propaganda de la Generalitat. A més, va crear la productora Laya Films i la distribuïdora Catalònia Films.

Un aspecte desconegut de Jaume Miravitlles va ser la del seu vessant professional. Tothom l'identifica com a polític i periodista. Però cal dir que, durant els anys de la Segona República, va treballar de funcionari de la Generalitat de Catalunya i va ser el president de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC). Durant els primers mesos de la Guerra Civil va ser partidari d'adherir l'Associació de Funcionaris de la Generalitat al sindicat anarcosindicalista CNT. Aquesta pretensió va ser frustrada pels sectors filougetistes que aconseguiren que l'AFGC s'adherís a la UGT de Catalunya. En aquest sentit, és important la tesi doctoral de David Martínez Fiol: Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), en la qual s'analitza la trajectòria sindical com a funcionari de Jaume Miravitlles.[2]

A l'exili, des de 1939, va fer amistat amb André Malraux. Des de França dirigia la revista El Poble Català. Més endavant viuria també al Nord d'Àfrica i a Mèxic. Finalment, es va establir als Estats Units fins a l'any 1962, concretament a Nova York, des d'on col·laborava amb diverses revistes i diaris de signe republicà i catalanista, i on va organitzar uns Jocs Florals.

Va tornar a Catalunya el 1962. Publicava articles a El Correo Catalán i Tele/eXpres amb el pseudònim Spectator.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • 1932 Ha traït, Macià?
  • 1932 (possiblement) Contra la cultura burgesa
  • 1932 De Jaca a Sallent
  • 1932 Los obreros y la política
  • 1933 El ritme de la revolució
  • 1935 Crítica del 6 d'octubre
  • 1936 Elements per a una campanya d'esquerra
  • 1937 Catalans a Madrid
  • 1971 Barcelona, latitud Nova York, longitud París
  • 1972 Geografía contra geopolítica
  • 1972 Episodis de la guerra civil espanyola
  • 1975 Humanització del català
  • 1977 Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini
  • 1980 Gent que he conegut
  • 1981 Més gent que he conegut
  • 2009 D'Europa a Amèrica. Dietari d'exili (1941-1945), (Barcelona, Editorial Proa)
  • 2015 Veritats sobre la guerra civil espanyola, (Barcelona, Editorial Base)

Premis[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Batalla, Ramon i CONSUL, Arnau «El llarg viatge de Jaume Miravitlles». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, juny 2009, p. 34-39. ISSN: 1695-2014.
  2. MARTÍNEZ, D. La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • MemòriaEsquerra.cat (biografia de Jaume Miravitlles al web de la història d'Esquerra Republicana de Catalunya)
  • La revolució del bon gust (llibre col·lectiu sobre Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya)
  • Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).