Jaume Nadal i Meroles
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1804  Lleida |
| Mort | 5 setembre 1872 (68 anys) Lleida |
 Diputat al Congrés dels Diputats Congrés dels Diputats | |
| 7 juny 1851 – 2 desembre 1852 | |
 Diputat provincial de Lleida | |
| 1841 – 1844 | |
| Tinent d'alcalde Paeria de Lleida | |
| 1839 – 1839 | |
| Regidor Paeria de Lleida | |
| 1836 – 1837 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Saragossa Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, polític, professor d'educació secundària |
| Partit | Partit Progressista |
Premis | |
Jaume Nadal i Meroles (Lleida, 1804 - 1872) fou un metge i polític català, fundador i director de l'Institut de Segon Ensenyament de Lleida.
Estudià al Seminari Conciliar de Lleida, cursà estudis de medicina a Saragossa que culminà a la Universitat de Barcelona. Durant el Trienni Liberal formà part de la milícia nacional, on es distingí pel seu activisme, fet pel qual patí repressió política. Formà part del grup d'intel·lectuals i de professionals que impulsà el liberalisme a les terres de ponent i que promogué la cultura i l'educació. Grup que gestionà la Paeria entre 1837 i 1943. A més d'en Jaume Nadal, en formaven part l'eclesiàstic Josep Castel, primer director de l'Institut, el mestre Odó Fonoll, primer director de l'Escola Normal de Mestres i l'historiador Marià Olives Roca.
Jaume Nadal fou professor d'història natural de l'Institut de Lleida. El qual dirigí en dos períodes. Primerament del 1854 al 1857, després del 1868 fins a la seva mort el 5 de setembre de 1872. Viatjà per centres estrangers i aplicà les experiències obtingudes
Vinculat al Partit Progressista participà activament en la vida política. Fou regidor de la Paeria en 1837 i tinent d'alcalde en 1839. Era membre de la Diputació provincial que reestructurà l'any 1836. Elegit, el 1851, parlamentari a Madrid. Fruit de la desamortització esdevingué un dels grans propietaris rurals lleidatans.
Era membre fundador de Societat Econòmica d'Amics del País de Lleida. Entitat que presidí entre 1840 i 1872. Rebé la creu de l'ordre d'Isabel la Catòlica i la de Carles III.[1]
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- PONS I ALTÉS, J. M.: Moderats i progressistes a la Lleida del segle xix (1843-1868), Lleida: Pagès editors, 2002.
Referències[modifica]
- ↑ CASALS, Quintí. Polítics de Lleida, Lleida, Universitat de Lleida. Lleida: Universitat de Lleida, 2002, pp. 246-249..