Jaume Oliveras i Brossa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume Oliveras i Brossa
Naixement 1877
la Garriga
Mort 6 de setembre de 1957 (79/80 anys)
Barcelona
Ocupació sacerdot, missioner i Muntanyisme
Modifica dades a Wikidata

Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 1877 - Barcelona, 6 de setembre del 1957) fou un capellà, missioner i excursionista, gran precursor de la marxa no competitiva de muntanya a Catalunya.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'ordenació sacerdotal i la marxa a peu del 1904[modifica | modifica el codi]

Va rebre l'ordenació sacerdotal el 1903 i un any després –concretament el 5 d'agost de 1904- va dur a terme una marxa a peu entre el Montseny i Montserrat en menys de 24 hores i en companyia d'un altre capellà amic seu, Antoni Arenas.

La Missió a la Guaiana[modifica | modifica el codi]

L'any 1917 passà a exercir durant molts anys el seu ministeri a Veneçuela, a les missions de la Guaiana veneçolana, fins que va tornar l'any 1925 a Catalunya.

Retorn a Catalunya. La Parròquia de Santa Teresa de l'Infant Jesús[modifica | modifica el codi]

El 1931 es convertí en el primer rector de la nova parròquia gracienca de Santa Teresa de l'Infant Jesús a la Via Augusta de Barcelona, dedicada a Santa Teresa de Lisieux i la construcció de la qual va emprendre per encàrrec del bisbe Irurita i que va inaugurar el 1944.

El parèntesi de la guerra[modifica | modifica el codi]

Mossèn Oliveras hagué de sortir de Catalunya el juliol del 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola i veure assaltat el seu domicili. Amb l'ajuda de Ventura Gassol va haver de fugir a França en vaixell i va tornar el 17 de setembre a espanya per incorporar-se com a capellà al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat.

A punt d'acabar la guerra, entrà a Barcelona la nit del 3 de febrer del 1939 i de seguida reprengué les obres de la nova parròquia, al servei de la qual restaria la resta de la seva vida.

Llegat en el món de l'excursionisme català[modifica | modifica el codi]

Oliveras fou dels primers a assolir Els Encantats, el 1910. El 15 de setembre de 1962, dos socis del Club Excursionista de Gràcia, Carles Albesa i Jordi Ribot, repetiren l'experiència de mossèn Oliveras el 1904 i, a partir de l'any 1972, l'entitat excursionista gracienca organitza la travessa Matagalls-Montserrat, una prova no competitiva de resistència per muntanya molt popular i d'alta participació.[2]

Estretament vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, Oliveras es féu soci del Club Excursionista de Gràcia quan va arribar a l'esmentada parròquia, de la qual en seria rector fins al moment de la seva mort.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mas, Josep «Del Matagalls a Montserrat». Presència [Barcelona], núm. 2009, 27-08-2010, p.22-25. GI-143-1965.
  2. Pàgina web d'inscripció a la prova del CEG

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diversos autors. Retrats de garriguencs il·lustres (Edicions del garbell, Primera edició). La Garriga (2009).
  • Cervera i Batariu, Joan. «Jaume Oliveras i Brossa». A: Clergues excursionistes. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 27–36. ISBN 978-84-8415-666-6.