Jaume Peiró i Arbonès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Peiró
Biografia
Naixement Jaume Peiró i Arbonès
9 gener 1932
Barcelona
Mort 11 novembre 2016 (84 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Futbolista
Esport futbol
Posició a l'equip Extrem esquerre
Clubs juvenils
Anys Equip
1948-1949 UE Poble Sec
Clubs professionals
Anys Equip
1949-1950 UE Sant Andreu
1950 → Recreativo Sants (cedit)
1950-1951 FC Barcelona Aficionats
1951 FC Barcelona 1 (0)
1951-1953 SD Espanya Industrial
1953-1954 Sporting de Gijón 14 (5)
1954-1958 Real Jaén 81 (19)
1958-1960 Real Valladolid 20 (2)
1960-1961 Jerez CD
1961-1962 CE Manresa
1962-1963 CF Calella
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Peiró i Arbonès (Barcelona, 9 de gener de 1932 - Barcelona, 11 de novembre de 2016[1]) fou un futbolista català de la dècada de 1950.

Trajectòria[modifica]

Va començar a destacar al juvenil de la UE Poble Sec durant la temporada 1948-49, a l'edat de 17 anys. La següent temporada fitxà per l'amateur de la UE Sant Andreu, disputant també alguns partits amistosos amb el Recreativo Sants a les ordres d'Agustí Sancho.[2][3] El 1951 feu una prova per l'Amateur del FC Barcelona, i Ramon Llorens decidí incorporar-lo a l'equip. El 4 de març de 1951, amb 19 anys, va debutar amb el primer equip del FC Barcelona contra el Racing a Les Corts (2-1).[3] Peiró no va tornar a jugar a la Lliga, però sí a la Copa, contra el Sevilla i l'Atlético Tetuán.[3] Malgrat el debut amb el primer equip, la temporada següent marxà al filial, la SD Espanya Industrial, on romangué fins a a 1953.[3] Aquest darrer any, discrepàncies amb l'entrenador Miquel Gual i una oferta rebuda per part de l'Sporting de Gijón el portaren a abandonar el Barça i fitxar per l'equip asturià. Hi jugà durant la temporada 1953-54, en la qual l'equip acabà descendint a Segona Divisió.[4] A continuació fitxà pel Real Jaén, que jugava a Segona.[5] En la seva primera temporada al club andalús assolí l'ascens a Primera, categoria on jugà tres temporades més, fins a la campanya 1957-58.[3] Aquesta darrera temporada, Peiró disputà el seu primer partit oficial al Camp Nou, el 6 d'octubre de 1957, un Barça 6 - Jaén 1.[3] Entre 1958 i 1960 jugà dues temporades al Real Valladolid, la primera a Segona Divisió, i la següent a Primera.[3] Va ser traspassat la temporada 1960-61 al Jerez de Tercera per 200.000 pessetes. Al club andalús fou sancionat amb 8 partits de suspensió per una agressió que no havia comès.[3] Ja amb 29 anys va tornar a Catalunya per acabar la seva carrera al CE Manresa, on coincidí amb Joan Martínez Vilaseca, i més tard al CF Calella, ambdós de Tercera Divisió.[3]

El 3 de novembre de 2014 el Futbol Club Barcelona va fer a l'Auditori 1899 un homenatge als jugadors supervivents que van formar part de l'equip de les 'Cinc Copes', en un acte impulsat per l'Agrupació Barça Jugadors. Els membres homenatjats del llegendari equip de principis dels anys 50, juntament amb Jaume Peiró, van ser Miquel Ferrer, Josep Duró, Joaquim Tejedor i Tresserras i Gustau Biosca.[6]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Mor l'exjugador Jaume Peiró». FC Barcelona, 11-11-2016. [Consulta: 7 setembre 2016].
  2. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Suplement Agrupació Barça Jugadors». Diari Sport, 27-09-2014. [Consulta: 1r febrer 2015].
  4. «Perió». arandaarquitectos.com. [Consulta: 1r febrer 2015].
  5. «Jugadores con más de 100 partidos». mirealjaen.com. [Consulta: 1r febrer 2015].
  6. «El Barça ret homenatge als jugadors del club dels anys 40 i l'equip de "les 5 copes"». Ara, 03-11-2014 [Consulta: 30 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]