Jaume Peracaula i Roura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Peracaula i Roura
Biografia
Naixement 16 de febrer de 1945 (1945-02-16) (74 anys)
Salt (Gironès)
Activitat
Ocupació Director de fotografia
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Peracaula i Roura (Salt, Gironès, 16 de febrer de 1945) és un director de fotografia català.[1]

Biografia[modifica]

Va fer cursos d'Enginyeria Tècnica Industrial a la Universitat Laboral de Tarragona (on va coincidir amb Joan Manuel Serrat),[2] de Ciències de la Informació i de Psicologia Clínica, sense acabar cap carrera. El 1957 va rodar el seu primer curtmetratge com a guionista, càmera i director en el Departament d'Humanitats de la Universitat Laboral de Tarragona. Entre 1958 i 1962 participa en diversos concursos fotogràfics i entre 1965 i 1975 va treballar en el departament de fotografia dels Estudis Miramar de TVE a Catalunya, on va ser operador i realitzador de reportatges per al programa El mundo del deporte.

En 1962 participa en el curtmetratge El pobret, de Jordi Lladó que obté el primer premi en el Festival de Cinema Amateur de Blanes, i el 1968 fou assistent de direcció en el curtmetratge documental El mundo de Fructuoso Gelabert de Juan Francisco de Lasa. Durant la dècada del 1970 es va dedicar plenament a la fotografia cinematogràfica, i participà en curtmetratges i documentals de joves directors novells, com Agustí Villaronga (Anta, mujer, 1974) o Jordi Lladó (Aullidos, 1972 o Un laberinto, 1970). El 1975 va debutar com a auxiliar de direcció La muerte del escorpión de Gonzalo Herralde, i el 1976 com a segon operador a L'obscura història de la cosina Montse de Jordi Cadena. Això el permetria fer-se un nom com a segon operador a les principals pel·lícules de Bigas Luna: Bilbao (1978;), Caniche (1979) i Reborn (1981).[3]

Durant la dècada dels 1980 va col·laborar principalment amb Agustí Villaronga, amb el que fou director de fotografia a Tras el cristal (1985) i El niño de la luna (1988), amb la que fou candidat per primer cop al Goya a la millor fotografia.[4] El 1983 va col·laborar en la posada en marxa de TV3 encarregant-se del seu Departament d'Ensenyament de la Imatge. alhora va treballar com a professor de fotografia a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió (EICTV) de San Antonio de Los Baños (Cuba), presidida per Gabriel García Márquez, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a l'ESCAC.[5] Alhora, ha traduït al castellà del llibre de memòries de Néstor Almendros Memorias de una cámara (1982). També va col·laborar als programes Digui, digui... (1984) i Àngel Casas Show (1985) de TV3 i a Delirios de amor (1989) de TVE.

Després de participar a La blanca paloma (1989) es va traslladar a Madrid, on va col·laborar a les pel·lícules de Mario Camus a Después del sueño (1991); Amor propio (1994); Adosados (1996) i El color de las nubes (1997), amb la que va guanyar el Goya a la millor fotografia.[6]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jaume Peracaula i Roura a mcnbiografias
  2. Convrsa amb Jaume Peracaula per Albert Casabó i Quico Ferrer
  3. Jaume Peracaula i Roura, Diccionari del Cinema a Catalunya
  4. El niño de la luna al web dels Premis Goya
  5. Jaume Peracaula al web de la Biblioteca de Girona
  6. El color de las nubes al web dels Premis Goya
  7. Jaume Peracaula, IMDB

Enllaços externs[modifica]