Jaume Porta i Casanellas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jaume Porta Casanellas)
Infotaula de personaJaume Porta i Casanellas

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
1r Rector de la Universitat de Lleida
1993 – 2003
← cap valor – Joan Viñas i Salas →
Catedràtic d'universitat Universitat de Lleida
1986 – 2014 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Madrid - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEdafologia, enginyeria agrònoma, ciència del sòl, pedologia, escriptura creativa i professional i enginyeria agrícola Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Catalunya
França
Madrid
Galícia
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer agrònom, escriptor, pedòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic (1993–2012)
Institut Nacional Agronòmic París-Grignon (1983–1986)
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat de Lleida
Universitat Politècnica de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMarta López-Acevedo Reguerín Modifica el valor a Wikidata

Jaume Porta i Casanellas (Barcelona, 24 d'agost de 1944 - Lleida, 22 de setembre de 2023) fou un científic i catedràtic d'universitat català. Expert edafòleg i enginyer agrònom, exercí bona part de la seua trajectòria professional a la Universitat Politècnica de Madrid i a la Universitat de Lleida; d'aquesta darrera en fou rector durant una dècada al tombant del segle xx, la primera de l'etapa contemporània i restituïda d'aquesta institució.[1][2]

És considerat un dels especialistes en sòls i en agronomia més importants i reconeguts de la història de Catalunya,[3][4] amb prestigi internacional en aquests camps d'estudi.[5][6] Al llarg de la seua carrera investigadora i docent, edità un gran ventall de mapes sobre els sòls dels Països Catalans, publicà nombroses obres de referència i formà part i presidí diverses organitzacions de recerca en els àmbits de les ciències del sòl i l'enginyeria agrònoma, per la qual cosa fou guardonat amb diversos premis de l'àmbit acadèmic i d'abast nacional.[1][2][3]

Trajectòria[modifica]

Joventut i inicis en la investigació i docència[modifica]

Jaume Porta i Casanellas naixé a Barcelona el 1944 i es graduà en Enginyeria Agrònoma per la Universitat Politècnica de Madrid l'any 1970.[1] Posteriorment, es doctorà en aquest camp de coneixement a l'Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de la mateixa universitat, en col·laboració amb el Centre de Pedologia Biològica del Centre Nacional de la Recerca Científica, entitat francesa.[1][7] La seua tesi, finançada amb una beca de la Fundació Juan March, fou dirigida per Carlos Roquero de Laburu i Philippe Duchaufour[1][7][8] i rebé el premi José Gascón.[1]

Un cop doctorat, inicià la seua activitat professional com a cap de departament del Laboratori Agrari Regional (LAR) de Galícia; també treballà als LARs de l'Ebre i de Madrid.[1][7] Havent-hi estat d'ajudant des del 1971,[6] l'any 1977 es convertí en professor de la Universitat Politècnica de Madrid, tot i que després es traslladà a la Universitat Politècnica de Catalunya (on dirigí el Departament de Medi Ambient i Ciènces del Sòl) i, finalment, a la Universitat de Lleida.[1][5] De fet, estigué adscrit a l'Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida, centre que inicialment formà part de la Politècnica i més tard fou integrat per la universitat ilerdenca.[6] Durant tres anys, atès el seu passat com a doctorand a l'Estat francès, exercí com a professor visitant de l'Institut Nacional Agronòmic de París-Grignon, entre el 1983 i el 1986.[1] També passà, amb estades científiques, per la Universitat de Cranfield del Regne Unit i per institucions de recerca del Quebec.[4][5]

La seua recerca s'especialitzà en els processos d'erosió i de mapatge dels sòls, en propietats dels sòls calcaris i rics en guix i en els mecanismes de protecció i les aproximacions més sostenibles per a les activitats agràries.[3] Endemés, tingué un rol acadèmic molt rellevant en la translació d'aquests coneixements empírics en obres pedagògiques i d'ús educatiu, així com en la normalització lingüística de la terminologia vinculada a l'edafologia, tant en català com en altres llengües de l'Estat espanyol.[1][3][5]

Càtedra i rectorat universitaris i afiliacions institucionals[modifica]

En les institucions d'investigació catalanes, Porta i Casanellas fou el fundador i el vicepresident de la Institució Catalana d'Estudis Agraris entre el 1982 i el 1983, exercí també entre el 1984 i el 1987 el càrrec de director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, pertanyent a la Universitat de Lleida,[9] i, després, com a rector d'aquesta institució entre el 1993 al 2003.[2]

Un cop s'assentà a Lleida com a catedràtic el 1986,[6] hi compaginà la càtedra d’Edafologia i Química Agrícola amb, entre el 1993 i el 2012, una posició de professor convidat a la diplomatura internacional d'edafologia (anomenada en homenatge a Nicolás Aguilera) de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.[1][6] També impartí nombrosos seminaris i conferències de postgrau, sobretot pel que fa a l'ordenació del territori i per a formar personal de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.[10] En aquell mateix període i durant un decenni, fou el primer rector de la Universitat de Lleida,[6] nomenat en el càrrec per la Generalitat de Catalunya un cop se'n restablí el rang universitari després que Felip V d'Espanya l'abolís amb una Reial cèdula l'any 1717.[11][12]

La seua etapa al capdavant de la Universitat destacà per la complexitat en una etapa incerta i primerenca,[13] però reeixida per l'ampliació de les infraestructures, sobretot la construcció del Campus de Cappont i el subsegüent Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera.[3] Les fonts en realcen l'opinió pública favorable sobre, per una banda, l'impuls que donà a la modernització del sistema de biblioteques;[2][3] així com, per l'altra, per la commemoració institucional i solemne que promogué per a dignificar el setè centenari de l'Estudi General de Lleida i la seua recuperació com a universitat contemporània.[2][4] Estretament lligat amb aquest càrrec, també fou el president de la Fundació Universitat de Lleida.[5] El 2014, a setanta anys, passà a ser-hi catedràtic emèrit.[4]

Jaume Porta i Casanellas durant una excursió de camp científica al Congrés Internacional de la IUSS a Montpeller, l'any 1998.

S'ha documentat que dirigí entre sis i vuit tesis doctorals catalanes, espanyoles i belgues.[14][5] Pel que fa a l'afiliació en organitzacions acadèmiques, fou assessor agrari, en l'etapa entre el 1977 i el 1980, del primer Govern de Catalunya després del restabliment d'aquesta institució, sota la presidència de Josep Tarradellas i Joan.[4] El febrer del 1997, ingressà com a membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, en el qual participà activament en un gran ventall de publicacions, conferències i actes.[8][15] Exercí, entre el 2003 i el 2007, dins del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible[4] i el 2009 fou nomenat president de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl. En aquesta darrera societat, li fou renovada la presidència el 2013 i el 2019 se'l distingí com a President Honorífic.[16][17]

Porta i Casanellas pertanyé, addicionalment, a la Unió Internacional de la Ciència del Sòl i a la Societat Belga de la Ciència del Sòl, amb jornades d'assessorament significatives als experts en sòl de Navarra,[18] entre d'altres. Addicionalment, pel que respecta a afers internacionals mediambientals, assessorà la Unió Europea per a una metodologia holística en l'ús sostenible dels sòls.[1] De resultes del seu rectorat, fou membre de diversos comitès de la Xarxa Vives d'Universitats i del Consell Consultiu de la Fundació Universitària Balmes de què depèn la Universitat de Vic.[5]

Premis i homenatges[modifica]

Al llarg de la seua trajectòria, rebé diversos guardons notables de l'àmbit acadèmic i de l'institucional. El 1986, fou premiat amb la Medalla de l'Agricultura del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i també amb el premi al Llibre Agrícola de Lleida, guardó que guanyà per segon cop el 1994.[1][8] Durant les darreries del segle xx, la Diputació d'Aragó li conferí el Premi Jordán de Asso d'Investigació Agrària i el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya el nomenà Comanador de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola.[1]

Amb l'entrada del nou segle, l'any 2004 també li fou entregada la Medalla de l'Estudi General de Lleida i, un cop retirat, la Medalla de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (2015).[2] A més, per part de l'organització col·legial espanyola de l'ofici, fou nomenat Col·legiat d'Honor del Consell General dels Col·legis Oficials d'Enginyers Agrònoms d'Espanya.[1] A aquest reconeixement, hi sumà la presidència honorífica de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl.[17]

L'any 2019 la Universitat de Lleida l'homenatjà dedicant-li amb el seu nom una de les biblioteques de la institució, la del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterer.[2][3][19] Dos anys després, el 2021, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida i la Universitat de Lleida confeccionaren un llibre d'homenatge a la seua trajectòria, editat per altres referents en aquesta disciplina com Rosa Maria Poch Claret: Medi Ambient i Ciències del Sòl - Miscel·lània homenatge a Jaume Porta.[20][13] Aquell mateix any, també rebé un homenatge de part dels seus companys de departament a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.[2] El setembre del 2023, els tres dies posteriors de la seua mort foren declarats de dol per la universitat lleidatana.[2]

Obres i publicacions[modifica]

Porta i Casanellas fou autor i coautor de fins a una cinquantena de llibres i de capítols literaris acadèmics,[5] una part significativa dels quals conjuntament amb la seua esposa, la també edafòloga i enginyera agrònoma Marta López-Acevedo Reguerín.[21][22] Dos dels més rellevants que escrigué són Introducció al coneixement del sòl. Sòls dels Països Catalans (1985) i Lèxic de la ciència del sòl (1987), considerats dues de les primeres compilacions de la ciència del sòl als Països Catalans i en català, i que posaren de manifest la necessitat d'adaptar, incorporar i normalitzar terminologia sobre aquestes disciplines científiques en llengua catalana.[23] Quatre altres obres especialitzades i de prestigi sota la seua autoria foren Edafología para la agricultura y el medio ambiente (1994), Introducció a l'Edafologia: Ús i protecció dels sòls (2009) —que amb diverses edicions publicades han esdevingut textos essencials en l'educació universitària sobre l'edafologia tant als territoris de parla catalana com també castellana[5] i els dos volums vinculats a les seues estades com a professor a Mèxic, Curso Internacional de Edafología Nicolás Aguilera i Una oferta de educación a lo largo de toda la vida: Análisis de 25 ediciones del Curso Internacional de Edafología Nicolás Aguilera de la UNAM.[1][6]

També participà en la confecció del Diccionari multilingüe de la ciència del sòl, un esforç coordinat entre l'Institut d'Estudis Catalans, la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl i el TERMCAT, a més de coordinador del portal de l'IEC sobre cartografia, mapes i protecció relatius als sòls als Països Catalans.[2][8][24] Aquell diccionari fou un desenvolupament posterior de la seua obra prèvia Mapa de Sòls de Catalunya, les Balears i Andorra.[25] En l'àmbit de l'ensenyament universitari, també publicà els llibres La Universidad en el cambio de siglo (1998) i Cómo reformar la universidad en 15 días (2001) i Doctorat Honoris Causa a l'Exili Català per la Universitat de Lleida (2003).[1][2][6] Així mateix, en el pla personal, signà les obres Václav Havel. Una trayectoria, una investidura i Descobrir Lleida passejant per l'arquitectura del segle XX (2005).[1]

Treballà en dos llibres més que es veieren afectats per la seua mort: un sobre el futur de la universitat en la societat de les tecnologies de la informació i en el revulsiu de la intel·ligència artificial, i l'altre, Planteamientos y retos para la Universidad en los inicios del siglo XXI, que havia previst de tenir enllestit a les impremtes el 2024.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Arbelo, Carmen; Badía, David; Mataix-Solera, Jorge; Alcañiz, Josep M.; Díaz-Raviña, Montserrat «Jaume Porta, profesor emérito de la Universitat de Lleida» (PDF) (en castellà). NEWS-SECS, núm. 10, 2015, pàg. 19 [Consulta: 6 desembre 2023].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Mor Jaume Porta, primer rector de l'etapa contemporània de la UdL». Segre, 22-09-2023 [Consulta: 6 desembre 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Agència Catalana de Notícies «Mor l'exrector de la UdL Jaume Porta». El Nacional, 22-09-2023 [Consulta: 6 desembre 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Simon, Lluís «Mor als 79 anys Jaume Porta, el primer rector de la Universitat de Lleida». El Punt Avui, 22-09-2023 [Consulta: 6 desembre 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Jaume Porta Casanellas. Premio Zerosión Mes de Febrero» (en castellà). Bioingeniería del Paisaje, 12-03-2018. [Consulta: 7 desembre 2023].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Han estat rectors de la UdL» (PDF). Universitat de Lleida, n.d [Consulta: 8 desembre 2023].
  7. 7,0 7,1 7,2 Porta Casanellas, Jaime «De los laboratorios de las Jefaturas Agronómicas al GLOSOLAN» (PDF) (en castellà). Conferència "Volver atrás 50 años del Laboratorio Agroambiental (1971-2021)" [Saragossa], 29-09-2021 [Consulta: 6 desembre 2023].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Jaume Porta i Casanellas» (PDF). Memòria: Curs 2013-2014. Institut d'Estudis Catalans, 2014, pàg. 88 [Consulta: 6 desembre 2023].
  9. «Dr. Jaume Porta Casanellas». Segre, 24-09-2023 [Consulta: 6 desembre 2023].
  10. Vericat Querol et al., Querol, p. 290.
  11. Badia, Cortada i Huguet, 1997.
  12. Moreno i Gené, 2006.
  13. 13,0 13,1 Vericat Querol et al., Querol.
  14. «Jaume Porta Casanellas». Dialnet, 09-12-2023. [Consulta: 9 desembre 2023].
  15. «Institut d'Estudis Catalans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Jaume Porta, reelegido presidente de la Sociedad Española de Ciencias del Suelo» (en castellà). Universitat de Lleida, 12-03-2013. [Consulta: 7 desembre 2023].
  17. 17,0 17,1 «Socios de Honor» (en castellà). Societat Espanyola de la Ciència del Sòl, n.d. [Consulta: 7 desembre 2023].
  18. Vericat Querol et al., Querol, p. 289.
  19. Vericat Querol et al., Querol, p. 12.
  20. «Publicat el llibre “Medi Ambient i Ciències del Sòl – Miscel·lània homenatge a Jaume Porta”». Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, 18-05-2021 [Consulta: 8 desembre 2023].
  21. Vericat Querol et al., Querol, p. 293-295.
  22. «Marta López-Acevedo Reguerín». Dialnet, 09-12-2023. [Consulta: 9 desembre 2023].
  23. «Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl». Institut d'Estudis Catalans i Fundació puntCat, n.d. [Consulta: 7 desembre 2023].
  24. ««Diccionario Multilingüe de la Ciencia del Suelo», dirigido por el ingeniero agrónomo Jaume Porta» (en castellà). Asociación Nacional de Ingenieros Agrónomos, n.d.. [Consulta: 7 desembre 2023].
  25. Vericat Querol et al., Querol, p. 14.

Bibliografia[modifica]

  • Badia, Teresa; Cortada, Jaume; Huguet, Lluïsa. De l'Estudi General a la Universitat de Lleida, 700 anys d'història. Lleida: Publicacions de la Universitat de Lleida, 1997. ISBN 8484096831. 
  • Moreno i Gené, Josep. La creació de la Universitat de Lleida 1991-1992: aspectes juridicolaborals. Lleida: Publicacions de la Universitat de Lleida, 2006. ISBN 9788484092094. 
  • Vericat Querol, Damià; Martínez Casasnovas, José Antonio; Poch Claret, Rosa Maria; Vidalhuguet, Carme; Querol. Medi Ambient i Ciències del Sòl – Miscel·lània homenatge a Jaume Porta. Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Universitat de Lleida, 2021. ISBN 978-84-16452-71-2.