Jaume Pujol i Balcells

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Pujol i Balcells
Mons.Pujol (30612832900).jpg
Biografia
Naixement 8 febrer 1944 (75 anys)
Guissona
Archbishop CoA PioM.svg  Arquebisbe de Tarragona 

19 setembre 2004 – 8 juny 2019
← Lluís Martínez i SistachJoan Planellas i Barnosell →
  Bisbe catòlic 

19 setembre 2004 –
Dades personals
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de Navarra
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 5 d'agost de 1973
por Vicent Enrique i Tarancón
Consagració 19 de setembre de 2004
per Manuel Monteiro de Castro

Escut d'armes Jaume Pujol i Balcells
Quæ audisti doce
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Pujol i Balcells (Guissona, Segarra - 8 de febrer de 1944) és un prevere catòlic català, arquebisbe de Tarragona entre el 2004 i el 2019.

Estudis[modifica]

Després de cursar els estudis primaris a Guissona, va estudiar a Pamplona, Barcelona i Roma. Va cursar el doctorat en Ciències de l'Educació a Roma. És doctor en Teologia per la Universitat de Navarra. El cardenal Vicent Enrique i Tarancón el va ordenar prevere a Madrid el 5 d'agost de 1973, incardinat a la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, de la que n'és membre des de 1961.

Tasques docents[modifica]

Va exercir com a professor de Pedagogia Religiosa a la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra. A la mateixa universitat també va dirigir el Departament de Pastoral i Catequesi des del 1976 i l'Institut Superior de Ciències Religioses des de 1997.

Entre les tasques d'investigació destaquen la publicació de 23 llibres i 60 articles en revistes científiques, desenvolupant temes de didàctica i catequesi.[1]

Des de 1992, va compaginar les tasques universitàries amb l'assessorament a la Conferència Episcopal Espanyola en temes d'ensenyament i catequesi.

Arquebisbe de Tarragona[modifica]

El dia 15 de juny de 2004 el papa Joan Pau II el va nomenar arquebisbe de Tarragona.[2] La cerimònia de consagració tingué lloc el dia 19 de setembre de 2004, a la Catedral de Tarragona, i el dia 29 de juny del 2005 va rebre el pal·li de metropolità de mans del papa Benet XVI a Roma. De seguida va confirmar tots els càrrecs de la cúria per un període indeterminat.[3] El seu nomenament va estar envoltat d'una certa polèmica perquè alguns sectors de l'Església catalana van considerar que el procés s'havia fet des de Roma i que el nou arquebisbe era un prelat de l'Opus Dei sense cap experiència pastoral a la zona.

De 2005 a 2011 ha estat membre de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, i des del mes de març de 2005 és membre de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi de la mateixa Conferència Episcopal.[4][5]

El divendres 8 d'abril de 2011 va rebre el títol de Fill Adoptiu de la ciutat, concessió que va ser aprovada per unanimitat del ple de l'Ajuntament de Tarragona.[6][7]

A finals del 2011 va publicar el llibre Records i esperances, de les seves memòries i principals homilies.[8][9]

Impulsà la celebració de la Beatificació de Tarragona, el nom amb què es coneix la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del segle XX que es va celebrar al Complex Educatiu de Tarragona el 13 d'octubre de 2013. Fou la beatificació més nombrosa de la història de l'Església Catòlica.[10][11]

El 3 de febrer de 2014 visità juntament amb el director d'Afers Religiosos de la Generalitat la mesquita del carrer Cartagena de Tarragona, el segon oratori islàmic de la ciutat després del que ja disposa aquesta entitat al Polígon Entrevies. Han estat rebuts per Abdelaziz Majdouj, president d’Ar-Risala; Said El Motaki, secretari, i Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT). Va ser la primera vegada que un prelat visitava una mesquita a Catalunya.[12]

El 7 de febrer de 2019 renuncia al seu càrrec en haver complert 75 anys, però sota el rerefons de les seves polèmiques declaracions fetes el dia abans en defensa dels abusos a menors.[13] El dia 4 de maig de 2019 el Papa Francesc nomenà el prevere gironí Joan Planellas Barnosell com a substitut seu.[14][15]

Declaracions polèmiques[modifica]

El 23 de gener de 2012 Jaume Pujol va ser entrevistat al programa de TV3 Els matins. Durant aquesta entrevista va declarar que les dones no poden oficiar missa argumentant que "cadascú té una funció" i que "jo tampoc puc fer algunes funcions que fan les dones, no puc portar els fills al món". Pujol també va afirmar que a les dones de la seva església els hi diu que "A qui més has de cuidar és al teu marit, ell és el més petit de la casa". Tot i així va assegurar que dins de l'església catòlica hi ha total igualtat entre homes i dones. En la mateixa entrevista va declarar que l'avortament és "un gran mal per al nostre país i per a les persones que el fan".[16]

Preguntat per la seva opinió sobre els gais, va dir que "el seu comportament no és adequat per a ells ni per a la societat".[17][18] Jaume Pujol va demanar perdó l'endemà per les seves declaracions dient que "si algú s'ha sentit ofès, li demano perdó" i demanant que no se'l malinterpretés.[16] Tot i així les declaracions fetes per l'arquebisbe van ser contestades per organitzacions de dins de l'església i de fora.

Reaccions[modifica]

L'associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL) va convidar en un comunicat a l'arquebisbe Jaume Pujol a superar l'odi i els prejudicis envers les persones homosexuals. L'associació també va declarar que la visió negativa de Jaume Pujol es deu al fet que "la seva experiència sobre la homsexualitat ha estat mal viscuda o viscuda de forma negativa".[16] El Col·lectiu de Dones en l'Església (CDE) va replicar a Jaume Pujol assegurant per carta que "manifestacions com les seves i altres que paral·lelament fan persones jeràrquiques de l'Església Catòlica fan molt mal i són totalment contràries a la campanya d'evangelització que actualment diuen voler realitzar".[19]

Com a resposta a les declaracions 23 partits polítics, sindicats i organitzacions polítiques van convocar una concentració davant de l'Arquebisbat de Tarragona el dia 2 de febrer per condemnar les declaracions de Jaume Pujol, a la que van acudir "unes setanta persones".[20][21] L'associació Ex-presos socials va portar una denúncia contra Jaume Pujol a la Fiscalia Provincial de Barcelona per incitació a l'odi i a la discriminació contra els homosexuals amb les seves declaracions.[22]

Referències[modifica]

  1. «Jaume Pujol, nuevo arzobispo de Tarragona». Unav, 15-06-2004 [Consulta: 28 agost 2013].
  2. «El Papa nombra arzobispo de Barcelona a Lluís Martínez Sistach». El País, 15-06-2004 [Consulta: 28 agost 2013].
  3. «El nou arquebisbe de Tarragona confirma tots els càrrecs de la Cúria per un període indeterminat». Vilaweb, 22-09-2004 [Consulta: 28 agost 2013].
  4. «Biografia de Jaume Pujol». Conferència Episcopal Espanyola. [Consulta: 28 agost 2013].
  5. «Biografia». Bloc de l'Arquebisbe Jaume Pujol. [Consulta: 28 agost 2013].
  6. «L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol és nomenat Fill Adoptiu de la nostra ciutat». Tarragona21, 09-04-2011 [Consulta: 28 agost 2013].
  7. «L’arquebisbe Jaume Pujol és nomenat Fill Adoptiu de Tarragona». NotíciesTGN, 08-04-2011 [Consulta: 28 agost 2013].
  8. «El arzobispo de Tarragona publica sus memorias y sus principales homilías». LaVanguardia, 15-02-2012 [Consulta: 28 agost 2013].
  9. «L’arquebisbe de Tarragona publica les seves vivències familiars i personals». CatalunyaReligio, 23-12-2012 [Consulta: 28 agost 2013].
  10. Casas, Laura «Tarragona acogerá la mayor beatificación de mártires de la historia». La Vanguardia, 01-02-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  11. «Serán beatificados 522 mártires de la Guerra Civil española». Aica, 31-08-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  12. «Primera visita d’un bisbe a un oratori islàmic». Gencat, 24-02-2014 [Consulta: 18 gener 2016].
  13. «L'arquebisbe de Tarragona presenta la seva renúncia, en complir 75 anys». Tarragona Digital, 07-02-2019 [Consulta: 8 febrer 2019].
  14. Llisterri, Jordi «Joan Planella­­s, un nou arquebisbe català per a Tarragona». Catalunya Religió, 04-05-2019.
  15. «L'empordanès Joan Planellas, nou arquebisbe de Tarragona». 324.cat, 04-05-2019 [Consulta: 5 maig 2019].
  16. 16,0 16,1 16,2 «El arzobispo de Tarragona pide perdón por sus declaraciones sobre los gais». El País, 24-01-2012.
  17. Pérez Pons, Mercè «El arzobispo de Tarragona dice que los gais no son adecuados para la sociedad» (en castellà). El País, 23-01-2012.
  18. «L'arquebisbe de Tarragona diu que les dones no poden oficiar missa igual que ell no pot tenir fills». Diari Ara, 23-01-2012.
  19. Bohigas i Mollera, Joaquim «El CDE replica l'arquebisbe Jaume Pujol». Diari de Girona.
  20. Miquel, Gerard «Convoquen un acte de protesta contra les declaracions de l'arquebisbe Jaume Pujol». DelCamp.cat, 31-01-2012.
  21. «Èxit de la concentració contra l’arquebisbe» (en català). Pobleviu.cat, 02-02-2012. [Consulta: 4 octubre 2014].
  22. «L'Associació d'Expresos Socials denuncia Jaume Pujol per incitació a l'odi i discriminació». Reusdigital.cat, 31-01-2012.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Pujol i Balcells Modifica l'enllaç a Wikidata