Jaume Riera i Sans

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJaume Riera i Sans
Biografia
Naixement Sant Feliu de Llobregat
Mort (76 anys)
Tarragona
Educació Seminari Conciliar de Barcelona (–1966)
Activitat
Ocupació Filòleg, traductor, arxiver, historiador i medievalista
Ocupador Arxiu de la Corona d'Aragó
[més dades]

Jaume Riera i Sans (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 28 d'agost de 1941Tarragona, 2 d'agost de 2018) ha estat un filòleg, traductor, arxiver i historiador medievalista català.[1][2] Entre les seves investigacions, destaca l'estudi de la presència dels jueus catalans medievals.

Va rebre formació en el Seminari de Barcelona. Posteriorment, estudià i es llicencià en Filosofia i Lletres (1969) i fou arxiver de professió des de 1979, formant part del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs de l'Estat.[3] Jaume Riera ha estat arxiver i secretari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó[4] i el primer president de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català,[1] des que es va constituir en l'any 1985. D'aquesta època, és la publicació de la revista Calls, del Consell de Redacció de la qual ha format part entre 1985 i 1990.[5] Riera, ha destacat en la tasca de transcripció i publicació de documents medievals escrits en hebreu que es conserven en diversos arxius i biblioteques.[2]

En la seva trajectòria professional, s'ha ocupat de l'edició i de la traducció de múltiples obres del món medieval.[1][2] Ha realitzat diverses edicions de texts d’interès literari i històric, tasca que inicià amb la del procés criminal de 1410 contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l’alcavota, 1973). S'ha ocupat de la transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974) i ha editat també les traduccions catalanes del Llibre de Job, de Jeroni Conques (1976), del segle XVIII, de La mort d’Aristòtil: versió quatre-centista del Liber de Pomo (1981), del Llibre de virtuoses costums de Sèneca, traduït per Martí de Viciana (1987), i de la Bíblia del segle XIV: Èxode, Levític (2004), totes elles medievals. També ha fet la versió del text Un recull d’oracions en català dels conversos jueus (1980). El 1981 participà en la constitució de la “Biblioteca Escriny: Col·lecció de textos medievals breus”, de la qual aparegueren nou volums.

El setembre de 1991, Jaume Riera presentà una ponència en el congrés de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, celebrat a Alacant, en la qual va defensar la tesi de la falsificació de diverses obres de la literatura medieval, i específicament cità el cas de la novel·la catalana Curial i Güelfa, afirmant que no és del segle XV, com es donava per fet fins al moment, sinó obra del seu presumpte descobridor, l'estudiós Manuel Milà i Fontanals (1818-1884).[4] Aquesta afirmació, que més endavant reproduiria en un article,[6] va aixecar una gran polseguera i polèmica entre els estudiosos del moment, que es van dividir entre el suport i la detracció de la tesi de Riera. Fins i tot, la Biblioteca Nacional d'Espanya va intervenir en la defensa de l'autenticitat de l'obra, del manuscrit únic de la qual és dipositària.[7] Posteriorment, ha continuat la polèmica al voltant d'aquestes afirmacions de Riera.[8][9]

Les seves darreres publicacions han estat Els poders públics i les sinagogues (segles XIII-XV) (2006),[10] Els jueus de Girona i la seva organització (segles XII-XV) (2012)[11] i Sodomites catalans: història i vida (segles XIII-XVIII) (2014).[12][13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jaume Riera i Sans». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Llop, Irene «Riera i Sans, Jaume». Diccionari de la traducció catalana. Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN català. PEN català [Consulta: 21 setembre 2016].
  3. Repertori de catalanòfils. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 74–75. ISBN 978-84-7202-645-2. 
  4. 4,0 4,1 Arques, Rossend «El 'Cancionero de Baena' y 'Curial e Güelfa' son falsos, según un experto». El País, 15-09-1991 [Consulta: 22 setembre 2016].
  5. «Revista Calls. Consell de Redacció». [Consulta: 21 setembre 2016].
  6. Riera i Sans, Jaume «Falsos dels segles XIII, XIV i XV». Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Vol. I, 1991-1993, pàg. 425-491.
  7. «La Biblioteca Nacional defiende la autenticidad del manuscrito del 'Curial'. Riera Sans afirmó en una ponencia que la novela catalana del siglo XV es falsa». El País, 17-09-1991 [Consulta: 22 setembre 2016].
  8. «¿Quién escribió 'Curial e Güelfa'?». La Vanguardia, 01-08-2007 [Consulta: 22 setembre 2016].
  9. Curial and Guelfa: A Classic of the Crown of Aragon. John Benjamins Publishing, 2011, p. 3–4. ISBN 90-272-4008-6 [Consulta: 22 setembre 2016]. 
  10. Riera i Sans, Jaume. Els poders públic i les sinagoges segles : segles XIII-XV. Girona: Patronat Call de Girona, 2006. ISBN 9788484960317. 
  11. Mañé i Mas, Maria Cinta «Jaume Riera i Sans. Els jueus de Girona i la seva organització: Segles XII-XV. Girona: Patronat Call de Girona, 2012». TAMID: Revista Catalana Anual d´Estudis Hebraics, Núm. 9, 2013, pàg. 202-210. ISSN: 2013-4029 [Consulta: 3 novembre 2017].
  12. Badia i Pàmies, Lola; Carré, Antònia «Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona: Base, 2014». Llengua i literatura, Núm. 26, 2016, pàg. 131-247. ISSN: 2013-9527 [Consulta: 3 novembre 2017].
  13. Mérida Jiménez, Rafael M. «Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Jaume Riera i Sans». Lectora: revista de dones i textualitat, Núm. 21, 2015, pàg. 242-244. DOI: 10.1344/105.000002462. ISSN: 2013-9470 [Consulta: 3 novembre 2017].