Jaume Vallcorba i Rocosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Vallcorba i Rocosa
Jaume Vallcorba.jpg
Jaume Vallcorba rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol
Biografia
Naixement 1920
Barcelona
Mort 28 de setembre de 2010(2010-09-28) (als 90 anys)
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Enginyer i lingüista
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Vallcorba i Rocosa (Barcelona, 1920 - Barcelona, 28 de setembre de 2010)[1][2] va ser un enginyer i lingüista català, deixeble d'en Pompeu Fabra.

Biografia[modifica]

Pare de l'editor Jaume Vallcorba i Plana, va rebre el premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2003 "pel seu impuls constant a l'ensenyament i l'ús, també en l'àmbit de l'Administració, de la nostra llengua". Aquesta tasca, exercida -si cal amb dificultats- des dels anys 60, es va traduir en nombroses iniciatives vinculades a Òmnium Cultural i a la seva Delegació d'Ensenyament Català, a la històrica Junta Assessora per als Estudis de Català o al popular Bloc Maragall, entre altres publicacions.[3] Va crear, amb Manuel Miquel i Planas el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català, on va publicar molts estudis gramaticals per afavorir i millorar la llengua. La seva obra completa ha estat compilada pel seu amic Lluís Marquet i Ferigle.

Obra[modifica]

  • Els verbs "ésser" i "estar" en català. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana : Curial, 1978 (Biblioteca Torres Amat ; 7). ISBN 8472561488. 
  • Punts essencials de català en lliçons breus. Barcelona: Miquel Arimany, 1978. ISBN 8472111253. 

Premis i títols[modifica]

  • 1967: Premi Pompeu Fabra dels Jocs Florals de la Llengua Catalana
  • 2003: Creu de Sant Jordi

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]