Jaume de Borbó i Battemberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de l'Infant Jaume de Borbó i Battemberg.

Jaume (Jaume Leopold Isabelí Enric Alexandre Albert Alfons Victor Acaci Pere Pol Maria) de Borbó i Battemberg (La Granja de San Ildefonso, Segòvia, 23 de juny de 1908 - Saint-Gall, Suïssa, 20 de març de 1975). Fill d'Alfons XIII, Rei d'Espanya, i de la seva dona Victòria Eugènia de Battenberg. Nascut Infant d'Espanya, però la renúncia del seu germà gran Alfons el va convertir en Príncep d'Astúries, al que va haver de renunciar, instat pel seu pare, per ser sord-mut. Des de llavors utilitzà el títol de Duc de Segòvia.

De petit es va sotmetre a una operació, en el que va quedar sord. Va abandonar Espanya molt jove amb la seva família, quan es va proclamar la Segona República Espanyola.

A la renúncia del seu germà Alfons als drets dinàstics ell va ser nomenat Príncep d'Astúries, càrrec que ocuparia durant poc temps perquè va renunciar a causa de la seva sordera, a petició del seu pare, que no el considerava capacitat per poder ocupar el tron en cas que la monarquía es restaurès. Des de llavors utilitzà el títol de Duc de Segòvia'. Però al 1941, els legitimistes francessos van considerar a Jaume de Borbó i Battenberg com a Cap de la Casa de Borbó i pretendent dels carlistes. Els seus partidaris el van anomenar Jaume IV d'Espanya i Enric VI de França i Navarra.

En Jaume es casà a Roma, el 4 de març de 1935, amb Emanuela de Dampierre (1913-2012), filla de Roger de Dampierre, Duc de Sant Llorenç i Viscomnte de Dampierre i de la Princessa Vittoria Ruspoli. Van tenir dos fills:

Don Jaume i Emanuela es van divorciar al 1947 a Bucarest. El 3 d'agost de 1949 es va tornar a casar amb una cantant divorciada Charlotte Luise Auguste Tiedemann.

El 6 de desembre de 1949, Jaume va intentar que la seva renúncia als drets dinàstics de successió al tron espanyol fos invàlida i es s'oposà al seu germà Joan de Borbó a que sigues considerat Cap de la Casa Reial. El 3 de maig de 1964 va començar a utilitzar el títol de Duc de Madrid que oferien els carlins. Més tard, al 1969 va renunciar a declamar els seus drets del tron quan Francisco Franco va designar com a successor al Príncep Joan Carles, fill de Joan de Borbó.

Jaume va morir a l'Hospital Cantonal de Saint-Gall (Suïssa) el 20 de març de 1975. Deu anys després Joan Carles I va ordenar el trasllat de les seves restes al Monestir de l'Escorial (província de Madrid) on reposen .