Jaume de Mallorca (fill de Jaume II)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume de Mallorca
Biografia
Naixement1276 modifica
Mort1330 (Gregorià) modifica (53/54 anys)
Activitat
OcupacióReligiós cristià i aristòcrata modifica
Orde religiósOrde de Frares Menors modifica
Família
ParesJaume II de Mallorca modificaEsclarmonda de Foix i de Cardona modifica
GermansSança de Mallorca, Saura de Mallorca, Felip de Mallorca, Ferran de Mallorca, Sanç I de Mallorca i Elisabet de Mallorca i de Foix modifica
M. Durliat “L’effigie d’un Infant de Majorque”. Tramontane, 411, 1958, p. 69-75.
Efígie funerària atribuïda a l'Infant Jaume de Mallorca [1]

Jaume de Mallorca i Foix (1276 - vers 1330) fou infant del regne de Mallorca, fou el fill primogènit del rei Jaume II de Mallorca i d'Esclarmonda de Foix. Hereu del regne al qual renuncià vers l'any 1300 per poder ingressar a l'orde franciscà, fet que comportà que el seu germà Sanç esdevingués rei amb el nom de Sanç I de Mallorca.[2]

Hereu al Regne de Mallorca (1276 - 1300)[modifica]

Nascut vers l'any 1276, fou el primer fill del rei Jaume II de Mallorca i la seva esposa Esclarmonda de Foix. Fou educat a Paris. Des del 1285, després d'haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, juntament amb els seus germans Sanç i Ferran, fins que aconseguir fugir.[3]

L'any 1298, al castell d'Argeliers, l'infant Jaume es troba al costat del seu pare, el rei Jaume II de Mallorca, quan aquest signa els tractats de vassallatge amb el rei d'Aragó, tractats resultats de la pau d'Agnani en virtut dels quals Jaume II de Mallorca recuperava el seu regne, en qualitat de vassall del rei d'Aragó .

L'infant Jaume (aleshores té uns 22 anys), actuant ja com a hereu del regne, ratifica els tractats subscrits pel seu al pare. El mateix any es concertà el seu matrimoni amb Caterina de Courtenay, emperadriu titular de Constantinoble.[3] El matrimoni, però, no s'arriba a portat a terme a causa de la voluntat de l'infant Jaume d'ingressar en l'orde dels franciscans i de renunciar als seus drets successoris. Caterina de Courtenay s'acaba casant amb Carles de Valois, fill del rei de França.


Etapa com a frare franciscà (1300 - ? )[modifica]

El 16 de març de 1299, el cavaller Ramon Calvet escrivia una carta des de Cotlliure al rei d'Aragó, informant-lo de què el primogènit del rei de Mallorca es trobava "fort trist i pensatiu" pel seu desig d'ingressar en l'orde franciscà. Tant el seu pare com el vescomte de Cardona, Ramon Folch intentaren dissuadir-lo en repetides ocasions, tot i que l'Infant Jaume es negà a canviar d'opinió.[3] Després de renunciar als seus drets a la Corona de Mallorca, ingressà a l'ordre dels franciscans, possiblement entre els anys 1299 i 1300. L'any 1302 el seu germà petit Sanç ja és jurat com a hereu del regne. Una de les primeres reaccions a aquest canvi en la línia successòria fou la de Jaume II d'Aragó, que immediatament exigí que el nou hereu, Sanç, jures i ratifiques els tractats de vassallatge que l'infant Jaume, com a hereu al tron fins aleshores, havia jurat l'any 1298.

Sembla que residí al convent de Sant Francesc de Mallorca i al convent de Perpinyà. És conserven diversos documents contemporanis que fan menció a l'infant durant la seva etapa com a frare franciscà, entre 1301 i 1309, principalment documents testamentaris de la seva família on es refereixen a ell com "frare Jacme de Mallorques".[1][4]

La decisió de l'infant Jaume, clarament motivada per l'influència del moviment franciscà a la cort reial mallorquina, amb personatges de pes com Ramon Llull i Arnau de Vilanova, i la mort, l'any 1297 de Lluís d'Anjou (Sant Lluís de Tolosa) a qui l'infant Jaume coneixia personalment, causa un profund malestar en el seu pare, el rei Jaume II de Mallorca, a causa de les repercussions diplomàtiques. Davant d'aquesta situació, el rei d'Aragó envia vàries cartes al rei de Mallorca (oncle seu), intentant animar-lo per la decisió que havia pres el seu hereu de dedicar-se a la vida devota i elogiant-lo per tal comportament. Cal pensar tanmateix, que el rei d'Aragó estava més interessat pels possibles conflictes successoris que això podia causar, sempre atent a poder beneficiar-se'n ell mateix, que no pas per la devoció religiosa de L'Infant de Mallorca.

Sortida de l'ordre[modifica]

Segons diverses fonts,[5][6] l'Infant Jaume acabà per rompre els seus vots per sortir de l'ordre religiós i contraure matrimoni. Aquesta hipòtesis és debatuda per alguns autors, que afirmen que l'infant acaba els seus dies com a frare franciscà.[1][3] Es desconeixen dades referents al seu matrimoni, en cas d'haver-se produït.

Aquarel·la d'Antoine Giraud (1868), on es representa la llosa funerària de l'Infant Jaume de Mallorca, abans de la degradació soferta posteriorment[7]

De totes maneres, a la losa funerària atribuïda a l'infant Jaume de Mallorca[1] (provinent del Convent de Sant Francesc de Perpinyà i actualment al Museu d'Història de la mateixa ciutat), es representa l'efígie d'un cavaller armat, fet que dóna certa credibilitat a l'hipòtesis que l'Infant Jaume de Mallorca acaba els seus dies fora de l'orde monàstic.

Cal suposar que aquesta sortida, d'haver-se produït, causes certes tensions o problemes en el si de la Casa Reial mallorquina. Un exemple d'això en serien l'exclusió de l'infant Jaume del testament de sa mare i de la línia successòria establerta per Jaume II de Mallorca, o l'exclusió de les tasques de regència del regne després de la mort del seu germà el rei Sanç I. Tanmateix, no consta que l'Infant Jaume intentés recuperar els seus drets dinàstics.

Mort i sepultura[modifica]

Es desconeix la data de la mort de l'infant Jaume, tot i que fou posterior a l'any 1313, any en què és mencionat en el testament de la seva mare, la reina Esclaramunda de Foix. Segons Duliart,[1] es situaria després de l'any 1328, basant-se en al·lusions fetes a l'infant Jaume dins la crònica de Ramon Muntaner . Fou enterrat al convent dels franciscans de Perpinyà. A la seva efígie funerària, l'Infant Jaume es representat com un cavaller armat.[1][7]



Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Durliat, Marcel «L’effigie d’un Infant de Majorque». Tramontane, 411, 1958, pàg. 69-75.
  2. «Jaume de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Martinez Ferrando. La tràgica història dels reis de Mallorca. 1a Edició. Aedos, 1960, p. 128 -132. 
  4. Alart, Bernard. Inventaire sommaire des Archives departementels anterierus a 1790, Pyrénees Orientales, 1877. 
  5. Lecoy de la Marche, Albert. Les relations politiques de la France avec le royaume de Majorque. Tome I, 1892, p. 365 - 367. 
  6. de Saint-Victor, Jean. L'art de vérifier les dades des faits historiques. Tome VI, 1818, p. 538. 
  7. 7,0 7,1 Vodra, Sylvain «“Le gisant conservé au musée Hyacinthe Rigaud, ou quelques observations sur l’armement du XIVe siècle”». Archéologie du Midi Médiéval, 2007, pàg. 188 - 195.