Jaunutis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaunutis
Biografia
Naixement 1300 (Gregorià)
Mort 1366 (65/66 anys)
  Prince of Izyaslavl Tradueix 

1347 – 1366
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Gran Duc de Lituània
Família Gediminids Tradueix
Fills Q52237555 Tradueix
Семен Євнутович Tradueix
Pares GediminasJewna Tradueix
Germans Augusta Anastasia of Lithuania Tradueix, Aldona de Lituània, Kęstutis, Algirdas, Karijotas Tradueix, Liubartas, Narimantas Tradueix i Manvydas Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Jaunutis (bielorús: Яўнут; literalment home jove; batejat: Ioann, "Jawnuta", "Joan" o "Ivan"; ca. 1300 - després 1366) va ser Gran Duc de Lituània des de la mort del seu pare Gediminas el 1341 fins que va ser deposat pels seus germans grans Algirdas i Kęstutis el 1345. Hi ha diverses teories sobre per què Gediminas va escollir Jaunutis, un fill mitjà, com el seu successor. Alguns suggereixen que representava algú acceptable entre els pagans (Algirdas i Kęstutis) i els ortodoxos (Narimantas, Karijotas, Liubartas) fills de Gediminas.[1] Altres afirmen que Jaunutis va ser el fill gran de la segona dona de Gediminas. La tradició diu que Gediminas es va casar dues vegades: amb una duquessa pagana i amb una ortodoxa.[2]Jaunutis no és esmentat a cap font prèvia a la mort de Gediminas.[3]

Es coneix poc sobre els anys en què Jaunutis va governar. Van ser anys de pau, ja que els Cavallers Teutònics estaven encapçalats pel poc efectiu Ludolf König.[3] Els seus germans van ser molt més actius: Algirdas va atacar Mojaisk, l'Orde Livonià, va defensar Pskov; i Kęstutis ajudava Liubartas en les disputes de seccessió al Principat de Galítsia-Volínia.[1] La Crònica de Bychowiec esmenta que Jaunutis era recolzat per Jewna, la presumpta dona de Gediminas i mare dels seus fills. Va morir ca. 1344 i poc després Jaunutis va perdre el tron, si de debò era protegit per la seva mare, suposaria un interessant exemple de la influència que posseïa la reina mare a la pagana Lituània.[3] No obstant una raó concreta per a la seva sortida del poder podria haver estat una gran campanya planejada pels Cavallers Teutònics el 1345.[1] Jaunutis va ser recolzat pel seu germà Narimantas, qui va viatjar fins a la cort de Jani Beg, jan de l'Horda d'Or, per formar una aliança contra Algirdas i Kęstutis. Jaunutis va ser empresonat a Vílnies, però va aconseguir escapar a terres del seu cunyat, Simeó de Rússia, a Moscou. Allà Jaunutis va ser batejat com a Ioann, però no va aconseguir ajut (probablement perquè la seva germana Aigusta, esposa de Simeó, va morir aquell any).[4]

Tant Jaunutis com Narimantas es van haver de reconciliar amb Algirdas. Jaunutis va esdevenir Duc de Zasłaŭje. Se suposa que va morir prop de 1366 perquè és nomenat per última vegada en un tractat amb Polònia aquest any, i no se l'esmenta en un de Livònia el 1367.[2] Va tenir dos fills, Simeó Zaslawski i Michal Zaslawski. Michal va governar Zasłaŭje fins a la seva mort el 12 d'agost de 1399.


Precedit per:
Gediminas
Gran Ducat de Lituània
Gran Ducat de Lituània

1341 - 1345
Succeït per:
Algirdas

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Kiaupa; Kiaupienė; Kunevičius, 2000, p. 118.
  2. 2,0 2,1 Sužiedėlis, 1970-1978, p. 516.
  3. 3,0 3,1 3,2 Rowell, 1994, p. 280-287.
  4. Rowell, S. C. «Pious Princesses or Daughters of Belial: Pagan Lithuanian Dynastic Diplomacy, 1279–1423». Medieval Prosopography, 15, núm.1, 1994. ISSN: 0198-9405.

Bibliografia[modifica]

  • Kiaupa, Zigmantas; Kiaupienė, Jūratė; Kunevičius, Albinas. The History of Lithuania Before 1795 (en anglès). Vílnius: Lithuanian Institute of History, 2000. ISBN 9986-810-13-2. 
  • Rowell, C. S.. Lithuania Ascending: A Pagan Empire Within East-Central Europe, 1295-1345. Cambridge Studies in Medieval Life and Thought: Fourth Series (en anglès). Cambridge University Press, 1994. ISBN 9780521450119. 
  • Sužiedėlis, Simas. «Jaunutis», Encyclopedia Lituanica, II. Boston, Massachusetts: Juozas Kapočius, 1970-1978. LCC 74-114275.