Vés al contingut

Javier Sádaba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJavier Sádaba
Imatge
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Portugalete (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat Pontifícia de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Francisco Javier Sádaba Garay (Portugalete, 28 de novembre de 1940) és un filòsof basc.

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres (secció Filosofia) per la Universitat Pontifícia de Salamanca. També és llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Filosofia i Lletres (secció Filosofia) per la Universitat Complutense de Madrid. És Doctor en Filosofia i Lletres (secció Filosofia), per la Universitat Autònoma de Madrid, universitat en què va aconseguir el premi extraordinari de doctorat per la tesi titulada: "El concepte de filosofia en Ludwig Wittgenstein i la seva aplicació al llenguatge religiós".

Ha estat professor en diferents universitats com Tübingen (Alemanya), Colúmbia (Nova York, Estats Units) i Oxford i Cambridge (Anglaterra).

Actualment[Cal actualitzar] és catedràtic d'Ètica de la Universitat Autònoma de Madrid i és membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Ha treballat també en Filosofia de la Religió i Filosofia Lingüística i destaquen les seves aportacions al camp de la bioètica.

Pensament i obra

[modifica]

La seva concepció de la filosofia, que s'insereix en el món quotidià sense perdre el rigor, li col·locarà en els focus de la societat i de la política. La seva postura, a la contra de l'oficialitat, sobre el País Basc li ocasionaran no poques molèsties i moltes satisfaccions. Alhora, manté una intensa tasca com a escriptor d'obres tant especialitzades com dirigides al públic generalista, amb més de trenta llibres i centenars d'articles publicats. Dins de la seva producció literària caldria diferenciar els llibres de gènere major o més acadèmic i els llibres de gènere menor o generalistes. Entre aquests últims destaca Saber viure, llibre que va escriure el 1984 connectant amb la sensibilitat de la societat del moment. D'ell es van fer nombroses edicions causa de l'enorme interès que va suscitar.

Per sintetitzar el seu pensament, exposat a través d'escrits i conferències, caldria distingir quatre apartats:

  • Filosofia de la Religió. Javier Sádaba va ser pioner en el que s'ha anomenat una filosofia de la religió laica. Aquesta 'filosofia de la religió' és estretament relacionada amb la història de les religions. Una de les aportacions fonamentals de Sádaba a la Filosofia de la Religió ha estat la seva tasca encaminada a la desvinculació de la Teologia. La seva segona contribució personal en l'àmbit acadèmic ha estat la sistematització i vertebració d'aquesta disciplina.
  • Wittgenstein. Sádaba s'ha dedicat profusament a estudiar a Ludwig Wittgenstein, a la recepció i als ensenyaments de la filosofia wittgensteiniana, incrementant la seva acceptació i coneixement generalista. Eugenio Trías considera en el pròleg al llibre de Sádaba: "Llenguatge, màgia i metafísica: l'altre Wittgenstein", que una de les grans aportacions de Sádaba a la recepció del pensament wittgenstenià és l'explicació que dona sobre la vinculació entre el Wittgenstein I i el Wittgenstein II.
  • La Bioètica. En tercer lloc figura la seva extensa obra sobre Bioètica. Javier Sádaba és defensor d'una bioètica igualment laica i en contacte amb la biologia i s'ha posicionat sempre públicament davant els temes més controvertits dins d'aquesta matèria. Prova evident de la seva dedicació a aquest camp és la seva incorporació, en qualitat de membre d'aquests, a l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona i l'Institut d'Ètica Clínica Francisco Vallès de la Universitat Europea de Madrid. El primer llibre de Sádaba sobre la matèria: "Homes a la carta", va aparèixer el 1998 i va ser l'obra divulgativa inaugural, sobre una disciplina desconeguda per al conjunt de la societat en aquell moment. En els últims temps[Quan?] el seu objecte d'estudi és la neuroètica i la neuroreligió.[cal citació]
  • L'Ètica. Finalment destaca la seva important dedicació i aportació a l'Ètica, ja que Javier Sádaba és fonamentalment un filòsof moral. En els llibres, La Vida Buena, El amor y sus formas, No sufras más i Ética erótica, sobresurt la idea que la comesa de la filosofia consisteix a ajudar a viure el millor possible. L'últim, Ètica eròtica, publicat el 2014,[Cal actualitzar]és una síntesi del que Sádaba considera que ha de ser una ètica completa i suposa igualment una crítica política.[cal citació]

Opinions sobre política

[modifica]

Obres

[modifica]
  • Lenguaje religioso y filosofía analítica (1977)
  • Qué es un sistema de creencias (1978)
  • Filosofía, lógica y religión (1979)
  • Conocer a Wittgenstein (1980)
  • Saber vivir (1984)
  • Lenguaje, magia, metafísica. El otro Wittgenstein (1984)
  • Las causas perdidas (1987)
  • Euskadi: pensando el conflicto (1987) Escrit amb Fernando Savater
  • El amor contra la moral (1988)
  • Lecciones de filosofía de la religión (1989)
  • La filosofía analítica actual: de Wittgenstein a Tugendhat (1989)
  • Saber morir (1991)
  • Dios y sus máscaras (1993)
  • Diccionario de ética (1997)
  • Amor diario (1997)
  • La vida en nuestras manos (2001)
  • Filosofía contada con sencillez (2002)
  • Principios de bioética laica (2004)
  • De Dios a la nada: las creencias religiosas. Barcelona: Espasa, 2006.
  • El amor y sus formas: claves para entender el sentimiento más universal. Madrid. Península, 2010.
  • La vida buena. Cómo conquistar nuestra felicidad. Madrid: Península, 2010.
  • No sufras más: la felicidad en la vida cotidiana. Madrid: Península, 2012.
  • Ética erótica. Una forma diferente de sentir. Madrid: Península, 2014.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Javier_Sádaba&oldid=36273143»