Urruti va néixer a Sant Sebastià (Guipúscoa) el 17 de febrer del 1952.[2][3] Va jugar tretze anys a la primera divisió del futbol espanyol a tres clubs diferents, la Real Sociedad de Fútbol, el RCD Espanyol i el FC Barcelona. Durant aquests anys va obtenir un trofeu Zamora al porter menys golejat de la lliga (1983-84 amb 26 gols en 34 partits amb el FC Barcelona) i fou el suplent habitual de Luis Arconada a la selecció espanyola, fet que el portà a ser només cinc cops internacional absolut. Tots els títols pel que fa a clubs, els va obtenir defensant la samarreta del FC Barcelona entre els quals cal destacar una lliga, una recopa d'Europa i dues copes del rei.
El moment més recordat de la seva etapa de futbolista el va viure el 24 de març de 1985, en el partit que enfrontà el FC Barcelona amb el Reial Valladolid. A pocs minuts pel final els blau-grana vencien per 1 a 2 i l'àrbitre va pitar un penal en contra del Barça. La victòria blau-grana suposava el títol matemàtic de lliga, mentre que l'empat suposava ajornar-lo. Urruti va aturar el penal i el Barça es proclamà campió de lliga, però el més recordat fou el crit espontani del periodista Joaquim Maria PuyalUrruti, t'estimo!.[4]
