Jawbreaker
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | grup de música | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1988, Nova York | ||||
| Activitat | |||||
| Activitat | 1986 – | ||||
| Gènere | Punk rock | ||||
| Lloc web | jawbreakerband.com | ||||
         | |||||
Jawbreaker és un grup estatunidenc de punk rock actiu des del 1986 fins al 1996, i de nou des del 2017.[1] És considerada una banda influent en l'escena emocore i punk rock dels anys 1990 amb la seva «visió poètica del hardcore punk».[2][3][4][5]
El vocalista i guitarrista Blake Schwarzenbach, el baixista Chris Bauermeister i el bateria Adam Pfahler van formar Jawbreaker mentre estudiaven a la Universitat de Nova York, i després es van traslladar a Los Angeles on van publicar el seu àlbum de debut, Unfun (1990), amb el segell discogràfic independent Shredder Records. Es van traslladar a San Francisco l'any següent i van publicar Bivouac el 1992 amb Tupelo Recording Company i The Communion Label.
El carisma i les lletres personals i entotsolades de Schwarzenbach van ajudar a encimbellar-lo com un referent musical,[6][7] malgrat que va haver-se de sotmetre a una operació per a eliminar els pòlips de la gola que amenaçaven la seva veu. Jawbreaker va fer una gira amb Nirvana el 1993 i va publicar 24 Hour Revenge Therapy el 1994, cridant l'atenció de les grans discogràfiques. Van signar un contracte d'un milió de dòlars amb DGC Records i van llançar Dear You el 1995, però la producció massa polida i la veu suavitzada van provocar una reacció negativa per part dels seus seguidors.[8][9] Les tensions internes van portar a la dissolució de Jawbreaker el 1996, i tot i que Schwarzenbach havia declarat que mai no es produiria una reunió,[10] el grup es va reconstituir l'abril de 2017.[1][11]
Després de la ruptura, els seus membres van estar actius en altres projectes com Jets to Brazil i Whysall Lane. Pfahler va continuar traient material de Jawbreaker gravat anteriorment amb el seu segell Blackball Records, i l'interès del públic en el grup va seguir a causa, en part, de l'auge del pop-punk. L'any 2004, Pfahler va reeditar Dear You que havia publicat Geffen Records el 1995 i estava exhaurit. Des de llavors s'han publicat versions remasteritzades de la resta de la seva discografia.
Estil i influència[modifica]
L'interès del públic per Jawbreaker va augmentar en els anys posteriors a la seva ruptura, en part a causa del reconeixement de grups com Fall Out Boy i My Chemical Romance, que van mencionar Jawbreaker com a influència.[10][12] L'any 2003 Dying Wish Records va publicar l'àlbum d'homenatge Bad Scene, Everyone's Fault: Jawbreaker Tribute, amb grups com Bayside, Face to Face i Sparta interpretant-ne versions.[13] Jawbreaker també apareix al documental del 2017 Turn It Around: The Story of East Bay Punk.[14]
El seu estil musical ha estat descrit principalment com a punk rock, i els membres de la banda s'hi han reconegut.[15][16][17][18][19][20] El seu so també ha estat etiquetat com a pop punk,[21][22] emocore,[23][24][25] hardcore punk[2][15][26] i post-hardcore. Schwarzenbach ha afirmat que Jawbreaker va experimentar amb estils punk més durs en els primers temps del grup.[15]
Discografia[modifica]
Àlbums d'estudi[modifica]
- Unfun (1990)
- Bivouac (1992)
- 24 Hour Revenge Therapy (1994)
- Dear You (1995)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Wicks, Amanda. «Jawbreaker Reunite After 21 Years for Riot Fest 2017». Pitchfork, April 19, 2017. [Consulta: April 19, 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Monger, James. «Jawbreaker - Biography». AllMusic. [Consulta: September 10, 2022].
- ↑ Cohen, Ian. «100 Best Emo Songs of All Time». Vulture, February 13, 2020. [Consulta: February 15, 2020].
- ↑ Pettigrew, Jason. «Perfect Legacy: 7 bands we hope belong to history». Alternative Press. [Consulta: December 22, 2022].
- ↑ DiCrescenzo, Brent. «Review: Live 4/30/96». Pitchfork Media, November 2, 1999. [Consulta: 2 setembre 2009].
- ↑ Greenwald, p. 21.
- ↑ Greenwald, Andy. Nothing Feels Good: Punk Rock, Teenagers, and Emo. New York City: St. Martin's Griffin, 2003, p. 20. ISBN 0-312-30863-9.
- ↑ Kelley, p. 81.
- ↑ Greenwald, p. 25.
- ↑ 10,0 10,1 Kelley, p. 82.
- ↑ Jenke, Tyler. «Legendary punk band Jawbreaker to work on first new music in 23 years». Tone Deaf, March 29, 2018. [Consulta: May 20, 2020].
- ↑ Greenwald, p. 26.
- ↑ «Bad Scene, Everyone's Fault: Jawbreaker Tribute». AllMusic. [Consulta: September 13, 2010].
- ↑ Skinner, Tom. «Green Day announce 'Turn It Around: The Story Of East Bay Punk' home release and vinyl soundtrack». NME, June 6, 2018. Arxivat de l'original el June 10, 2018. [Consulta: September 4, 2019].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Kelley, Trevor Alternative Press [Cleveland], 25, 266, September 2010, pàg. 79.
- ↑ Butler, Blake. «Review: Live 4/30/96». AllMusic. [Consulta: October 26, 2010].
- ↑ Pratt, Greg. «The Top 10 Jawbreaker Songs Of All Time». Alternative Press, April 21, 2015.
- ↑ Anthony, David. «The Guide to Getting into Jawbreaker». Vice, September 7, 2017. [Consulta: April 12, 2022].
- ↑ «9 bands we wish would come back to make another full-length album». Alternative Press, June 30, 2021. [Consulta: April 12, 2022].
- ↑ Limbong, Andrew. «OK, so you're a 'Sellout.' Now what?». NPR, October 27, 2021. [Consulta: April 12, 2022].
- ↑ Monger, James Christopher. «Jawbreaker Biography, Songs, & Albums». AllMusic.
- ↑ Zaillian, Charlie. «Blake Schwarzenbach: Remembering to Forget». American Songwriter, November 5, 2012. [Consulta: March 12, 2022].
- ↑ Brackett, Nathan. The New Rolling Stone Album Guide. Simon and Schuster, 2004, p. 28. ISBN 978-0-7432-0169-8.
- ↑ «12 '90s Emo Bands That Need To Reunite Already». Alternative Press, October 9, 2014. [Consulta: March 12, 2022].
- ↑ Samarth, Ro. «Five emo bands that'll make you wish it was still the '90s». Time Out New York, July 29, 2016. [Consulta: March 12, 2022].
- ↑ Howe, Brian. «Jawbreaker: A Hard, Sweet Time-Capsule of Punk’s Troubled Adolescence». Fanzine, December 4, 2012. Arxivat de l'original el January 14, 2023. [Consulta: June 6, 2022].