Jean-Andoche Junot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-Andoche Junot
General Jean Andoche Junot.jpg
Biografia
Naixement 24 setembre 1771
Bussy-le-Grand (França)
Mort 29 juliol 1813 (41 anys)
Montbard (França)
Lloc d'enterrament Montbard
Activitat
Ocupació Oficial i militar
Lleialtat Primera República Francesa
Rang militar general de divisió
Conflicte Guerres Napoleòniques
Altres
Títol Duke of Abrantès Tradueix
Cònjuge Laure Saint-Martin Permon
Parents Joséphine Junot d'Abrantès (filla)
Constance Aubert (filla)
Panoria Comnène Tradueix (sogra)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes (23 d'octubre de 1771; 29 de juliol de 1813) fou un general francès durant la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.

Inicis[modifica]

Junot nasqué a Bussy-le-Grand, França, i estudià a Châtillon. Mentre estudiava Dret a París s'inicià la Revolució Francesa, s'allistà com a voluntari en un batalló. Fou ferit dos cops i fet sergent. Donà la primera satisfacció militar a Napoleó Bonaparte durant el Setge de Toló de 1793. Degut a aquest fet Napoleó el feu el seu assistent de camp.

Campanya italiana[modifica]

Junot destacà amb valentia a Itàlia. Fou ferit al cap a Lonato (Brescia), aquest fet el féu canviar de manera de pensar i el seu caràcter tornant-lo menys reflexiu i més impetuós i temperamental. Fou enviat com a general a la campanya egípcia, on tornà a ser ferit, aquest cop en un duel, i capturat mentre tornava, invàlid, a França.

Al seu retorn fou nomenat comandant de París, tot i que el fet de no ser mariscal el consternà. En aquesta època es casà amb Laura Permon. Fou nomenat ambaixador a Portugal abans d'apressar-se a tornar a la vida militar sota les ordres de Napoleó a la Batalla d'Austerlitz (2 de desembre de 1805).

Guerra del Francès[modifica]

Junot ascendí a Comandant en cap durant la Guerra del Francès. Ordenà la invasió de Portugal l'any 1807, el novembre sortí de Salamanca amb el Cos d'Observació de la Gironda destí a Lisboa i a principis de desembre prengué la ciutat. No hi va haver resistència a la invasió però la família reial va refugiar-se a Brasil.[1] Un cop presa la capital el nomenaren governador de Portugal i se li concedí el títol de duc d'Abrantes. El desembarcament anglès va provocar la derrota de Junot a la batalla de Vimeiro, que evacuà Portugal d'acord amb la Convenció de Sintra.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Andoche Junot Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Oman, Charles. A History of the Peninsular War. Kessinger Publishing, 2010, p. 28. ISBN 1432636820. 
  2. Patterson, Benton Rain. The Generals (en anglès). NYU Press, 2005, p. 67. ISBN 0814767176.