Jean-Baptiste Camille Corot
Jean-Baptiste Camille Corot (París, 26 de juliol de 1796 - 22 de febrer de 1875) va ser un pintor realista francès que se sol associar amb els pintors de l'escola de Barbizon, que van pintar en clau realista com a reacció contra el Romanticisme més rigorós de l'època. Amb tot, el realista Corot tenia el cor d'un romàntic, d'aquí ve que la seva obra sigui un pont entre les dues tendències.
Biografia
[modifica]De família rica, Corot va rebre una educació burgesa i entre el 1807 i el 1812 va estudiar a Rouen, cosa que el va marcar al llarg de la seva vida. Allà vivia amb un amic anomenat Sennegon, lector de Rousseau i pròxim a les idees il·lustrades, de qui va adquirir el gust per la natura.
Va continuar la seva formació a Poissy i en concloure-la va comunicar a la família el desig de ser pintor, però el seu pare s'hi va negar i el va contractar com a aprenent en el negoci familiar. Camille no va cedir i dedicava gairebé tota la jornada laboral a dibuixar, per la qual cosa la família va acabar entenent la seva vocació i va finançar la seva formació artística.
En el seu primer viatge a Itàlia, el més llarg, entre el 1822 i 1el 825, va descobrir els efectes de la rotunda llum meridional a Roma i els seus voltants i, més encara, a Tívoli i a la vora de Nàpols. Els temes pintats a Itàlia són, sovint, les restes de monuments de l'antiguitat romana, tantes vegades pintats per artistes de tot Europa que acudien a Roma a completar la seva formació, però, mentre que altres pintors repetien els models poètics del classicisme acadèmic, Corot els va pintar tal com els veia, com a volums que, sense perdre la seva significació històrica, variaven segons indiquessin els seus ulls. La llum italiana li ensenyaria una de les seves aportacions fonamentals al llenguatge pictòric de la modernitat: "El dibuix –deia Corot– és el primer que cal buscar. Seguidament, els valors. Aquests són els punts de suport. Després, el color, i finalment, l'execució."
A França, Corot preferia les hores d'alba i el crepuscle, quan la llum es difumina, per sortir al camp a pintar. Però a Itàlia va aprendre que el color passava així a ser un factor relatiu, el paper del qual a la tela depenia dels altres tons que l'envoltaven. Amb això no tan sols estava avançant un principi essencial del llenguatge impressionista, sinó de tota la pintura moderna. Les seves pintures destil·laven l'harmonia característica de l'Arcàdia, recordatori clàssic de les seves primeres influències. El quadre Escena rural, pintat el 1873, és d'un somiejador lirisme poètic. En el primer pla hi apareixen uns arbres de considerables dimensions, forma compositiva a la qual solia recórrer l'artista. A l'esquerra, a través de les branques, aquests arbres deixen entreveure un conjunt d'edificacions idealitzades i, al davant, el rabeig d'un riu. Així mateix, les dues persones que hi apareixen són característiques de la seva producció, ja que Corot incloïa invariablement una sola taca de color intens, com una boina o un xal vermell, que cridés l'atenció i li permetés centrar l'escena.
Camille Corot va influir de forma molt important en l'estil i la personalitat pictòrica del pintor olotí Josep Olivet Legares.
En el seu cercle parisenc era conegut amb el sobrenom de Pare Corot, pel seu esperit caritatiu i el costum que tenia d'd'ajudar els joves artistes en dificultats. El seu amic Alfred Robaut va catalogar la seva obra per primer cop.[1]
Obres destacades
[modifica]- Diana i Acteó (1836) Metropolitan Museum of Art, Nova York
- Record de Mortefontaine (1864) Museu del Louvre de París
- Ville d'Avray, l'étang au bouleau devant les villas (1873) Museu Toulouse-Lautrec, Albi
Galeria
[modifica]
Senyora Mandolina
Catedral de Chartres
Molí
Marietta (odalisca)
Autoretrat
Centre de Duai
Zíngara amb mandolina
Port Vell d'Honfleur
Les roques
La Piazetta (Venècia)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Ville d'Avray, l'étang au bouleau devant les villas» (en francès). Musée des Beaux-Arts de Rouen. [Consulta: 27 març 2021].
Enllaços externs
[modifica]
- Pintures de Corot Arxivat 2005-04-03 a Wayback Machine. (alemany).