Joan Baptista de La Salle

(S'ha redirigit des de: Jean-Baptiste de La Salle)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Joan Baptista de La Salle
John baptist de la salle 1.jpg
Retrat del sant
Nom original Jean-Baptiste de La Salle
Biografia
Naixement Jean-Baptiste de La Salle
30 d'abril de 1651
Reims, Regne de França
Mort 17 d'abril de 1719(1719-04-17) (als 67 anys)
Saint-Yon, prop de Rouen (França)
Lloc d'enterrament Casa General dels Germans de les Escoles Cristianes (Roma) 
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Teòleg i sacerdot catòlic
Orde religiós Germans de les Escoles Cristianes
prevere, fundador
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 19 de febrer de 1888 , Roma nomenat per Lleó XIII
Canonització 24 de maig de 1900 , Roma nomenat per Lleó XIII
Pelegrinatge Roma (capella de la casa dels lassalians)
Festivitat 7 d'abril (15 de maig a les institucions lasallianes)
Esdeveniment significatiu Pedagog, fundador dels Germans de les Escoles Cristianes
Iconografia Hàbit lassalià (negre, amb pitet blanc), amb nens, ensenyant-los amb un llibre
Iconografia Educadors de la joventut, professors
Modifica dades a Wikidata

Joan Baptista de La Salle (Jean-Baptiste de La Salle) (30 d'abril de 1651, Reims - † 7 d'abril de 1719, Saint-Yon, Rouen) va ser un important sacerdot i pedagog francès, que va consagrar la seva vida a l'educació dels més pobres i necessitats. Va ser el fundador dels Germans de les Escoles Cristianes, Institut religiós catòlic de caràcter laïcal dedicat a l'educació d'infants i joves. Morí el 7 d'abril de 1719 a Saint-Yon, Rouen. Va ser beatificat el 1888 i canonitzat el 24 de maig de 1900 pel papa Lleó XIII. La seva festivitat se celebra el 7 d'abril. El 15 de maig de 1950, el papa Pius XII el nomenà patró dels educadors.

Itinerari biogràfic[modifica]

Nascut en una família benestant de juristes, va ser el fill primogènit de Louis de La Salle i de Nicolle de Möet de Brouillet. El seu pare li havia preparat una carrera jurídica, però Jean-Baptiste va descobrir que la seva vocació era una altra. El 7 de gener de 1667 va esdevenir canonge de la Catedral de Reims. Va estudiar teologia a París a partir de 1670 i va ser ordenat sacerdot el 9 d'abril de 1678. Finalment, l'any 1680, va aconseguir el doctorat en teologia.

El 1679 va fundar una escola gratuïta per a nens pobres i dos anys després va acollir a un grup de mestres a casa seva. El 1683 renuncia als seus vots i el 25 de maig de 1684 funda la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes per tal d'anar obrint diferents escoles per als joves que vivien al carrer. El 1684 funda a Reims la que molts consideren la primera escola de mestres i quatre anys més tard obrirà les primeres escoles a París.

Innovació pedagògica[modifica]

Joan Baptista de La Salle va introduir importants innovacions en la pedagogia: la lliçó, per exemple, va deixar de ser impartida de forma individual, per tal d'impartir-la davant del grup classe; es va començar a ensenyar a llegir en francès i no pas en llatí, que és com s'havia estat fent fins al moment. Aquestes i altres novetats van revolucionar la pedagogia a França.

A Joan de La Salle també se'l va considerar un pioner en la fundació d'escoles per a la formació mestres rurals (Escoles Normals), escoles especials per a joves que havien estat condemnats per la justícia, escoles tècniques i professionals, o escoles secundàries per a l'ensenyança de llengües modernes, lletres i ciències.

Obres pedagògiques i espirituals[modifica]

Va escriure un bon nombre d'obres escolars i espirituals. Destaca la Guia de les Escoles Cristianes, un dels millors llibres de pedagogia del segle xvii i que va predominar a les escoles franceses durant molts anys. Es tracta d'un llibre col·lectiu en el qual Joan Baptista de La Salle va compilar la seva pròpia experiència pedagògica i la dels primers Germans de La Salle. També cal destacar, com a manual important, el llibre de les Regles de Cortesia i Urbanitat Cristianes, que va ser d'obligatòria lectura per als escolars. Ofereix consells per a la bona educació, molt ben adaptats als fills dels artesans i dels més pobres que anaven a escola. També va escriure sil·labaris, salteris i catecismes per a l'ús escolar.

Entre les obres de caràcter espiritual hi trobem Els deures d'un cristià, El mètode d'oració mental, Les meditacions per a diumenges i festes o Les meditacions per al temps de recés, una proposta completa que ofereix un itinerari espiritual per a mestres cristians.

Bibliografia[modifica]

  • Charles Lapierre: Camina en mi presencia. Valladolid, 2003 (CVS)
  • Jean Baptiste de La Salle: Meditations. París, 1982 (Frères des Écoles Chrétiennes)
  • Juan Bautista de La Salle: Meditacions sobre l'educació cristiana. Barcelona, 1992 (Claret)
  • Miguel A. Campos: Itinerario evangélico de San Juan Bautista de La Salle. Madrid, 1980 (Bruño)
  • Saturnino Gallego: San Juan Bautista de La Salle, vida y pensamiento. Madrid, 1986 (BAC)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Baptista de La Salle Modifica l'enllaç a Wikidata