Vés al contingut

Jean-Baptiste van Loo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Baptiste van Loo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1684 Modifica el valor a Wikidata
Ais de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 1745 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Ais de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ais de Provença (1742–1745)
Londres (1737–1742)
París (1720–1735)
Roma (1714–1718)
Toló (1706–1707)
Gènova
Torí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis-Abraham van Loo i Benedetto Luti Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles-André van Loo i Michel-François Dandré-Bardon Modifica el valor a Wikidata
MecenesVictor-Amédée de Savoie (prince de Carignan) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaVan Loo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles-Amédée-Philippe van Loo, Louis-Michel van Loo, François Vanloo Modifica el valor a Wikidata
PareLouis-Abraham van Loo Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles-André van Loo Modifica el valor a Wikidata
El triomf de Galatea, tela de Jean-Baptiste van Loo.

Jean-Baptiste van Loo (Ais de Provença, 1684-1745) fou un pintor francès.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Ais de Provença, en el si d'una família d'artistes d'origen holandès. Al costat del seu pare, Louis-Abraham van Loo, va realitzar els seus primers treballs destinats principalment a la decoració pictòrica de temples provençans. La seva prompta vàlua li va ser reconeguda pel príncep de Carignan, qui li va enviar a Roma perquè avancés en els seus estudis artístics de la mà de Benedetto Luti.

A Itàlia realitzaria grans obres, com els frescos de Santa Maria de Monticelli, o quadres per a la cort del Duc de Savoia a Torí. Després marxaria a París, on va ser triat membre de la "Académie Royale de Peinture et de Sculpture". A la capital francesa executaria diversos llenços per a retaules i seria l'encarregat de restaurar les obres de Francesco Primaticcio a Fontainebleau. El 1737 marxa a Anglaterra, on desenvolupa definitivament i amb gran èxit la seva faceta de retratista.

La seva sobtada volta a París per motius de salut el 1742, va truncar la seva trajectòria com pintor de l'aristocràcia anglesa, morint el 1745.

Tres dels seus fills van continuar l'ofici patern amb èxit, Louis-Michel van Loo (1707-1771), Charles-Amédée-Philippe van Loo (1719-1795) i François van Loo (1708–1732). Una altra de les seves deixebles seria Françoise Duparc, pintora d'origen francès que el va tenir com mestre durant la seva etapa anglesa.