Jean-Charles della Faille

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-Charles della Faille
Antoon van Dyck-Jean-Charles della Failla mg 3009.jpg
della Faille retratat per van Dyck (1629) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1597 Modifica el valor a Wikidata
Anvers Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1652 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of John Joseph of Austria (1629-1679).svg Hofmeister (en) Tradueix Joan Josep d'Àustria
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCol·legi jesuïta d'Anvers
Conegut perEstudi del centre de gravetat del sector circular
Activitat
OcupacióMatemàtiques i Astronomia
OrganitzacióUniversitat de Lovaina
Colegio Imperial de Madrid
ProfessorsGrégoire de Saint-Vincent Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamille della Faille (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Jean Charles della Faille (o Jan Karel) va ser un matemàtic originari d'Anvers als Països Baixos espanyols del segle XVII, conegut, sobretot, per haver descobert la forma de calcular el centre de gravetat d'un sector circular.

Vida[modifica]

Della Faille era fill d'una rica família de comerciants d'Anvers. Va estudiar al col·legi jesuïta d'aquesta ciutat, fins que va prendre les ordes el 1613. Després de dos anys de noviciat al col·legi jesuïta de Malines, torna a Anvers on esdevé deixeble de Grégoire de Saint-Vincent. El 1620 és enviat a França, per seguir un curs de teologia a Dole i per donar classes de matemàtiques. El 1626, de retorn a Brabant, donarà classes de matemàtiques a la Universitat de Lovaina, substituint el seu mestre que havia marxat a Praga.

El 1629 és nomenat professor de matemàtiques al Colegio Imperial de Madrid, regentat pels jesuïtes, on compaginarà aquesta activitat amb classes privades a membres de la noblesa i cursos de tècnica militar i fortificacions als patges reials.[1] El 1638 serà nomenat pel rei Felip IV cosmògraf reial del Consell d'Índies.

El 1641, el rei l'envia a la frontera de Portugal (en guerra amb Castella) com assessor del duc d'Alba i el 1644 el nomena preceptor del seu fill il·legítim Joan Josep d'Àustria del qui esdevindrà el seu principal assessor de confiança, acompanyant-lo a moltes de les seves campanyes militars: Nàpols, Sicília, Elba i Catalunya.[2]

Pocs dies després de la rendició de Barcelona, assetjada per l'exèrcit de Joan Josep d'Àustria, després de la guerra dels segadors, della Faille morirà en aquesta ciutat.

Obra[modifica]

Theoremata de centro gravitatis partium circulis et ellipsis, 1632

Les úniques obres impreses de della Faille són:[3] Theses mechanicae (Dôle, 1625) i Theoremata de centro gravitatis partium circuli et ellipsis publicada a Anvers el 1632. És aquesta segona la que el va fer conegut. En ella es determina per primera vegada el càlcul del centre de gravetat d'un sector de cercle. Sembla que l'obra va ser portada a impremta a instàncies de Grègoire de Saint-Vincent.

A part de les seves obres publicades, es conserva un notable col·lecció d'obres manuscrites[4] entre les que es poden citar: Tratado de las Theoricas de los Planetas, De los globos celeste y terrestre, Fábrica i uso del astrolabio de Juan de Rojas, Fábrica i uso del telescopio.

Com a cosmògraf del regne, també es va haver de preocupar per la cartografia, amb treballs que permeten pensar que fou l'introductor de la projecció de Mercator a Espanya. També s'ha mencionat una obra titulada El problema de los rumbos, que podria ser algun sistema per al càlcul de la longitud en alta mar, però no s'ha trobat aquest tractat i la natura del mètode de della Faille ens és desconeguda.[5]

Curiositat[modifica]

Existeix un quadre al Museu de Belles Arts de Budapest, atribuït a van Dyck o algun altre pintor de la seva escola, en el que s'ha vist Charles della Faille davant d'un jove Guillén Lombardo de Guzmán (un aventurer irlandès de nom William Lamport) que va treballar com espia pel Comte-duc d'Olivares i que es va acabar autoproclamant rei de Nova Espanya a Mèxic.[6]

Referències[modifica]

  1. Feingold, 2003, p. 339.
  2. O'Neill & Domínguez, 2001, p. 1371.
  3. Navarro Brotons diu que no es coneix cap exemplar de la primera: Navarro Brotons, 1996, pàgina 28.
  4. Navarro Brotons, 2012, p. 683.
  5. Navarro Brotons, 2012, p. 684.
  6. Troncarelli, 2003, p. 156.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Charles della Faille